Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA’ Category

LLARENA I JUSTÍCIA EUROPEA«Aquesta llei és completament injusta». Segur que vostè ho ha dit algun cop, o si més ho ha pensat. Ara, pari compte, què significa això? En virtut de quin principi o criteri afirma vostè que és injusta? Vol dir alguna cosa més que el simple fet que no li agrada? És que es pot dir alguna cosa més? Aquestes preguntes, volgut lector, són a la base d’un tema que té tanta història com el dret. I és el de la relació entre aquest i la moral. Segons alguns, les normes dels sistemes jurídics han d’expressar certs principis morals i de justícia que són universalment vàlids, amb independència que siguin acceptats completament per la societat on tals normes s’apliquen. Així, per exemple, el principi de la igualtat entre sexes, hauria de formar part del sistema legal fins i tot d’una societat masclista. Com es veu fàcilment, aquesta aspiració en molts llocs és encara una utopia, per bé que aquest principi es va declarar universal per l’ONU el 25 de juny de 1945. Segons uns altres, en canvi, les lleis no han de dependre en absolut de cap principi moral universal. Són legals, justes i legítimes si han estat promulgades per les institucions que controlen un territori i són capaces d’imposar obediència a aquestes normes, és a dir, si són un producte estatal. Altraqment dit, les lleis són justes nomésLLARENA I PUIGDEMONT perquè són lleis, i no són lleis perquè siguin justes.

Dit això, era el conjunt de lleis i normes del Tercer Reich un vertader sistema jurídic? Si ho era, els criminals nazis que foren jutjats a Nuremberg durant el novembre de 1945, no podien ser acusats, posem per cas, de «crims contra la humanitat» pel seu genocidi sistemàtic de l’ètnia jueva i gitana a Europa o per l’extermini organitzat de malalts mentals i d’homosexuals. I no podien ser-ho, senzillament, perquè les lleis alemanyes, promulgades per un parlament, eren perfectament legals. Només se’ls podia acusar, doncs, prenent com a sistema legal uns valors universals, considerats anteriors o superiors a qualsevol legislació. Aquests valors foren el que poc abans s’havien aprovat amb el nom de Declaració Universal dels Drets Humans.

el-procs-de-nuremberg-8-638Té alguna similitud el que va passar aleshores amb la pugna actual entre els sistemes jurídics europeus: alemany, belga i anglès, i l’espanyol, encarnat pel jutge Llarena? En un cert sentit no, perquè el jutge espanyol no ha aplicat les lleis penals correctament sinó que ha forçat l’acusació fins a nivells inversemblants. La prevaricació d’un jutge no invalida un sistema legal. Ara bé, el fet que el Tribunal Suprem espanyol demani, per exemple, que Llarena sigui defensat per l’Estat contra l’acusació presentada contra ell per parcialitat (i així, prevaricació) pels polítics catalans exiliats i acceptada pels tribunals belgues, sí que retrata el sistema judicial espanyol en el seu conjunt. El Tribunal Suprem afirma que Llarena no pot ser investigat per un jutjat europeu perquèLLARENA BUFETADA justament representa el poder de l’Estat espanyol. Hi pot haver un Nuremberg particular per a Llarena? No, però sí per a la (in)Justícia espanyola. Ja queda tot dit: les cagades, les prevaricacions i les falses imputacions, atribuïbles fins ara només al jutge Llarena ja poden ser imputades a tota la judicatura espanyola i, de retruc, a tots els poders d’España. Als ulls del món jurídic europeu, més just i independent, el sistema jurídic espanyol ja està condemnat.

Anuncis

Read Full Post »

carrizosa llaçHi ha persones, com en Carrizosa, que consideren una ofensa contra elles qualsevol conducta que els desplau, i la prenen com un ultratge als seus sentiments. Igual com aquell feixista (José Antonio Primo de Rivera) que, acusat de tractar amb menyspreu les idees polítiques democràtiques dels altres, responia que eren ells els qui tractaven els seus amb menyspreu en persistir en les seves opinions abominables.

El cas és, però, que no és possible comparar el sentiment d’una persona vers la seva pròpia opinió i el d’una altra que se senti ofesa pel fet que aquesta opinió s’expressi. Com tampoc no hi ha comparació entre el desig d’un lladre a robar la cartera d’una persona i el desig legítim d’aquesta persona de conservar-la. I les preferències polítiques o les EL SOMRIURE DE LES HIENESopinions d’una persona són tan seves com la seva cartera.

Hi ha moltes diferències entre les dictadures i les democràcies i, és clar, entre els qui defensen unes i altres. Però la més visible és el respecte que es té per la diferència i per la llibertat d’expressar-la a l’espai públic. Les dictadures malden perquè tothom pensi igual, i empresonen i maten el discrepant. Al seu interior només existeix una forma de llibertat, la de consciència, llibertat que, és clar, també es pot exercir a la presó, perquè els que l’exerceixen fora d’ella hi acaben ingressant. Així, en una dictadura comunista o feixista només pots ser demòcrata a casa, en altre cas ets home mort. A Espanya encara no han arribat a aquest darrer extrem però s’hi van aproximant de manera inexorable. Mentre uns expressem obertament,

creus grogues estelada

lliurement i pacíficament l’opinió segons la qual existeixen presoners polítics injustament privats de llibertat i sense judici ni sentència, altres, amb les cares tapades com si fossin lladres que han d’ocultar-se per a delinquir, arrenquen els llaços i les creus simbòliques que els primers plantem.

I alhora, com si d’una simfonia concertant es tractés, el PNB GENUFLEX DAVANT PPPNB, que havia promès defensar la llibertat negant-se a col·laborar amb la protodictadura del PP, ha acabat recordant la màxima segons la qual no cal guardar fidelitat a la paraula quan els motius que tenies quan la vas donar han desaparegut. Ara ja tenen la «cartera» plena, no importa que als catalans els fotin la seva!

Read Full Post »

ARRIMADAS RIENT PRESOS POLÍTICSJa ho sap, oi, que un jutge espanyol ha arxivat la denúncia contra cinc dels nou professors de l’Institut «El Palau» de Sant Andreu de la Barca acusats d’adoctrinar? Molt inversemblant havia de ser l’acusació –propera al deliri– i completament injustificada perquè hagi estat desestimada en els temps que corren. És fàcil il·lustrar-los amb una imatge senzilla: un jutge del registre civil de Badalona no casa nuvis amb llaços grocs. Ara diu l’inefable Rivera que no es penedeix d’haver exposat  a Twitter els professors falsament acusats –i defensats, per cert, per un grup ben nombrós de pares del centre– perquè «encara n’hi ha quatre que estan essent investigats, i ja veurem com acaba la cosa»… I doncs; com ha d’acabar? Amb l’arxivament definitiu! Ja fa massa temps que la flaire de mentides corromp l’ambient.

Ja fa massa temps que els dirigents d’aquest partit d’extrema dreta que és Ciudadanos podreixen l’aire del país, de manera que cada cop és més irrespirable. M’ha agradat, però, l’intent d’insult fet pel company de Ribera al congrés, el sempre malencarat i rabiüt Girauta. De resultes de la seva darrera atzagaidada, durant la qual es va enfrontar amb una parella que duia un llaç groc i a la qual va acusar de «colpistes», va acabar publicantgirauta-1-1132x670 una piulada reactiva a to. Vet-la aquí:  «En mi ciudad, tengo que aguantar constantes provocaciones de gentuza separata. Los insultos callejeros los aguanto sin pestañear. En cafeterías, restaurantes o cines, y en familia, no los tolero. Acabaremos mal. Acabaréis, vamos.» No em diguin que no és el to propi d’un pinxo de discoteca,  o de l’actual portaveu de C’s a la capital del regne. Això de «gentuza separata» és fantàstic, condensa tot l’odi i el menyspreu de què es capaç el personatge. I encara, n’estic segur, és un eufemisme a la seva boca. En realitat no ens diu, valgui la traducció: gentota separatista. En realitat ens vol dir una altra cosa, que no reprodueixo per no ser tan original com ell, però que tothom és capaç d’imaginar-se. El segon a destacar del seu exabrupte és «acabaréis mal», frase que, en boca del futur vice-INDEPENDÈNCIA SURT PER LA FINESTRApresident del govern d’España sona bastant malament. Esperem, de tota manera, que quan això arribi, si ens ve a veure sigui en qualitat de visitant d’un govern estranger. I mentrestant, hem de veure, al nostre propi Parlament, com Arrimadas i Carrizosa, riuen com faltats quan s’esmenten els presoners polítics.

En fi, que per paciència no quedi. Encara que la paraula no em fa cap mena de gràcia, perquè «paciència» ve de patir, i d’això ja n’hem tingut prou i massa. En qualsevol cas, contra aquesta canilla Ciudadana –sense idees ni altre projecte que destruir–, una canilla que només s’alimenta d’odi, no hi ha altra que la denúncia i el menyspreu. Cal seguir a la nostra, amb fermesa i amb constància, i deixar que ells mateixos quedin sepultats amb la pols del seu no res.

Read Full Post »

REINES DE GROCDurant la Guerra de Successió, que el 1714 va acabar tan tristament per a Catalunya que n’hem de celebrar cada any el final, van ser prohibits els llaços i escarapel·les de color groc. L’artífex de la prohibició fou el virrei de Catalunya: Francisco Antonio de Velasco y Tovar, que donà per raó que els catalans que duien additaments grocs: «Esparcían sus máximas en corrillos y continuas tertulias desbaratando la pasión, que les hacía vivir ya no bien hallados, al parecer, en la quieta libertad que poseían, porque ya sólo atendían a su aduladora idea de que podían vivir con más anchuras. En esta situación publicaban su parcialidad adornándose con el color amarillo …/… y creando discordias entre las familias alineándose unos a un Príncipe y otros a otro.». L’Enric Millo d’aleshores ja s’adonava que a Catalunya hi havia «desafecció» per la corona imposada de Felip V. Vaja, la mateixa que adesiara sentim pels seus il·legítims descendents, imposats pel darrer dictador del país i sostinguts per la casta dels seus successors. (més…)

Read Full Post »

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS 1A l’antiga Roma, un home casat temia que la seva esposa l’enganyés amb algú altre. Els seus amics li deien: “Posa-la sota candau, tanca-la, fes-la guardar!”. Però ell, en la seva desconfiança, els responia: “Però qui vigilarà els vigilants? La meva dona és llesta, i començarà amb ells.” L’anècdota prové de la sàtira «Casa’t i veuràs», de Juvenal, que va escriure per a un amic que tenia intenció de contraure matrimoni a fi d’advertir-lo dels perills de la vida martirimonial. L’anècdota, risible, esdevé seriosa si, en lloc de fixar-nos en la preocupació del marit ho fem en la seva referència als vigilants. En efecte, qui vigila que els vigilants no facin allò que tenen per encàrrec evitar? (més…)

Read Full Post »

CLAVEGUERA ESTATL’Estat español em produeix fàstic i alhora basarda. El primer és una reacció visceral, com la que provoca tocar o olorar un producte en descomposició. La segona és més racional; neix de la contemplació astorada de la seva cursa venjativa contra Catalunya. Aquesta és nascuda d’un ressentiment paradoxal: d’una banda l’Estat coneix la seva dependència econòmica, la necessitat d’aprofitar-se de les rendes que ens sostreu. I de l’altra no ens vol tal com som perquè representem una anomalia en la seva concepció uniformista; només ens acceptaria si fóssim «com cal», això és, com l’Estat i bona part (?) dels espanyols volen. Aquesta concepció identitària té un nom polític, és el de «Tirania de la majoria», i consisteix a imposar, des d’una majoria numèrica, una identitat a la minoria que viu, s’expressa i pensa diferent. (més…)

Read Full Post »

POLÒNIASi aquest dijous vàreu veure Polònia segur que vàreu pensar que TV3 o, si més no aquest programa, té els dies comptats si el cop de l’Estat a Catalunya segueix. I això és així perquè aquest programa fa certa la dita horaciana: «Quamquam ridentem dicere verum, quid vetat?» (Què impedeix que, tot rient, diguem la veritat?). Sí, en broma es pot dir tot, especialment allò que, per cortesia o prudència, no es diu mai amb posat seriós. Polònia diu de Rajoy que és un dropo; de Soraya que és una serp malintencionada; d’Arrimadas, que no sap sumar i que és una mentidera compulsiva; de la Policia Nacional espanyola i de la Guardia Civil, que tenen tendències sàdiques i que en cap cas exerceixen la seva funció amb professionalitat i eficàcia. Als hotelers de Múrcia els acusa de cinisme i de fomentar l’odiIMMERSIÓ CASTELLANA premiant la brutalitat. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »