Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘PP’ Category

PUIGDEMONT PROCLAMACIÓ 0.jpgEs poden presentar, els podem votar, surten escollits, però no ens poden representar. Això, segons alguns: govern i premsa amiga, és Democràcia en estat pur. No sé pas què entenen Rajoy i els seus acòlits dels tribunals per democràcia, i no crec que sigui perquè ignoren la llengua grega i, així, el significat del terme. I mira que és fàcil: govern del poble. No significa altra cosa que la mesura del just i de l’injust, la legitimitat per decidir i la sobirania resideixen en els que, voluntàriament, participen. Així, sempre que no es permet algun punt del procés d’elecció i representació política, propis del sistema, ja no estem en democràcia.

Quant al debat d’investidura telemàtica de Puigdemont, cal dir que l’actitud del govern PUIGDEMONT PROCLAMACIÓ 2de l’estat i la judicatura és molt revelador. Arreu s’ha dit i viscut que la llei posa límits, que allò que la llei prohibeix està prohibit, però allò que la llei no prohibeix està permès; com deien els inventors del dret: «nulla pena sine lege». És a dir, no es pot castigar ningú per un delicte no definit, o per una acció que en el moment de produir-se no estava qualificada com a delicte i, per tant, no constava al Codi Penal. Anàlogament, no es pot prohibir que faci allò no expressament prohibit.  És per això mateix que cal modificar de tant en tant els codis penals, per encabir noves formes delictives que no estaven contemplades. Posem per cas, els delictes informàtics, la invasió de la privacitat a través de les xarxes socials, etc.

PUIGDEMONT PROCLAMACIÓ 3Aquesta concepció de la justícia que acabo de mencionar no és només pròpia dels estats liberals. L’imperi romà, que va inventar aquest principi jurídic, no era pas un estat liberal; un cop abolida la República més aviat era una monarquia absoluta.  En canvi, els estats dictatorials, tirànics i autoritaris, l’interpreten de forma ben diferent: diuen que està prohibit allò que no està permès per la llei. Això és el que entenen Rajoy i companyia.

PUIGDEMONT PROCLAMACIÓ 1Però tot plegat crea una asimetria increïble; d’aquesta forma, es pot prohibir gairebé tot, perquè és impossible que la llei especifiqui amb detall tot el que està permès o tot el que podria estar-ho perquè no és incompatible amb el que està explícitament permès. Imaginem que la llei diu que els contractes s’han d’escriure a mà, a ploma. Tot plegat perquè en el moment de redactar la llei no s’han inventat encara els bolígrafs… en aquest cas, és clar, redactar un contracte amb bolígraf o retolador, que no desdiu de la funció del contracte, podria ser considerat il·legal… No sé si el lector recordarà aquell bocí de la novel·leta Le petit Prince, de Saint-Éxupery. Es tracta del viatge que el nen fa al planeta del fanaler. Arriba, saluda petit-prince-lallumeur-de-reververesel fanaler i aquest li diu: -Bona nit! I tot seguit encén el fanal. Xerren un moment, a la llum artificial del fanal i tot seguit, el fanaler li diu: -Bon dia! Alhora que encén el fanal. El Petit Príncep li pregunta que com és que ha de dir bon dia i bona nit cada dos per tres. I el fanaler li diu que és la consigna, que no hi pot fer una altra cosa. I li explica que la consigna (la llei, per si algú encara no ho ha vist) al principi era correcta, perquè el planeta feia un tomb cada vint-i-quatre hores, però després va començar a girar cada cop més ràpid, i ara ho fa cada dos minuts, per això ha d’apagar i encendre el fanal cada dos minuts, perquè la consigna no ha canviat.

L’al·legoria del fanaler és divertida, però resulta tràgic i llastimós adonar-se que l’Estat espanyol, com els anònims inventors de la consigna, no s’adonen del pas del temps, i no saben ni poden ni volen adaptar les lleis a la justícia i als temps presents. Ara resultarà que no podem fer investidura telemàtica perquè el reglament no en parla específicament. Ja ho saben, a l’estat espanyol, com que no està expressament permès que els catalans puguem respirar, ben aviat, a cop de prohibició, estarem tots ofegats.

Anuncis

Read Full Post »

MORT DE SÒCRATESFa dos mil quatre-cents setze anys un home bo i just va ser acusat de corrompre la joventut. Fou jutjat i condemnat a mort per un tribunal de ciutadans d’Atenes. El seu nom era Sòcrates. No havia escrit mai cap llibre, no havia tingut cap paper a la política del seu temps, ni havia estat mestre de ningú. De fet, si alguna cosa deia al respecte és que no tenia res per ensenyar, car no sabia res. Si hom insistia, acabava confessant, a desgrat, que només sabia una cosa, justament que no sabia res. (més…)

Read Full Post »

mano dura«Estamos ante un acto… ehhhh, ehhh, que el meterlo en la cárcel, claramente autoritario. Ehhh, ehhhh, impropio de un país democrático. Ehhhh, es decir, no se puede meter en la cárcel a nadie por sus ideas políticas o por tener posiciones diferentes al gobierno.» (1/7/2017). «Venezuela fue hace tiempo un país democrático y en este momento no es un país democrático. En Venezuela hay presos políticos, hay personas que están en prisión por la única razón de pensar diferente de como piensa el señor Madero (sic).» «Venezuela está en una deriva que la lleva inevitablemente, si no se para eso, a una dictadura, y por lo tanto, creo que todos los que pensamos y compartimos valores como la democracia, la libertad y los derechos humanos tenemos que hacer algo». (20/9/2017). (més…)

Read Full Post »

IMBÈCIL Rajoy-boca-cerradaDiuen que la intel·ligència és la capacitat més ben repartida que hi ha perquè ningú no es queixa de la que té. I tanmateix, el qualificatiu d’imbècil és fet servir arreu i sense gaires restriccions. Però, què és un imbècil, en realitat? Els orígens del terme són llatins. Prové del fet d’afegir el prefix “in” a “bacillus”, que significa bastó. Així, literalment, “imbècil” significa “sense bastó”. I com que, ja des de l’antiguitat romana, els vells duien bastó, i alhora la vellesa anava associada a l’experiència i a la saviesa, els imbècils eren els que no en tenien, encara, de bastó DONA AMB BASTÓ(banda del fet que no el necessitaven), i no disposaven de prou seny o vivència. (més…)

Read Full Post »

periódicomentidapaperwcCom que els Mossos d’Esquadra, malgrat estar mancats d’efectius i d’informació rellevant per fer la seva feina, ho han fet tan bé que han passat la mà per la cara als cossos de seguretat de l’estat i el seu govern, ara hom tracta de desacreditar-los com sigui. La Brunete mediàtica, que no descansa ni quan vetllem els morts, s’encarrega de donar veu a les clavegueres de l’estat. Així, si un sol mosso va matar quatre terroristes és perquè era un ex-legionari, diuen. En altre cas, els mossos, per defecte, són independentistes. (més…)

Read Full Post »

jaime barrado comisario«El sistema està tan corrupto que expulsa los decentes». Amb aquesta frase, gairebé una sentència, acaba el documental «Las cloacas de Interior», emès dimarts passat. El seu autor és el comissari Barrado, testimoni d’excepció quant al podrimener del ministeri de l’Interior, vist des de dins estant. I si només els expulsa, rai. En el seu cas, va ser expedientat i suspès de sou i feina per investigar allò que feien alguns dels seu caps corruptes. En qualsevol cas, parafrasejant Thoreau  (1817-1862), sota un govern que empresona injustament, el lloc adequat per a una persona justa és també la presó. (més…)

Read Full Post »

MISSALA Jaume Balasch i Bastardes el va salvar un missal. Estava detingut a la presó, pendent de judici. El seu delicte era haver estat alcalde d’Oliola (la Noguera) durant la República i fins que va acabar la Guerra Civil amb el triomf dels sublevats. A la presó tothom era obligat a assistir a missa. El capellà, mancat d’escolanet, va demanar als reclusos si algú estava disposat a fer aquest servei. «Jo mateix», va dir en Jaume. A l’hora de preparar la cerimònia, el capellà vMISSAL 2a observar, astorat, com en Jaume triava, sense indicacions, l’abillament que corresponia: l’alba, l’àmit, l’estola, el cíngol i la casulla que tocava vestir, i com obria el missal per l’indret precís. Li va preguntar: «Que ets capellà?» a la qual cosa, en Jaume va respondre que no, però que havia estat seminarista prou temps com per vestir sotana. «Doncs no pateixis, que d’aquesta en sortiràs», va concloure. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »