Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘PP’ Category

mano dura«Estamos ante un acto… ehhhh, ehhh, que el meterlo en la cárcel, claramente autoritario. Ehhh, ehhhh, impropio de un país democrático. Ehhhh, es decir, no se puede meter en la cárcel a nadie por sus ideas políticas o por tener posiciones diferentes al gobierno.» (1/7/2017). «Venezuela fue hace tiempo un país democrático y en este momento no es un país democrático. En Venezuela hay presos políticos, hay personas que están en prisión por la única razón de pensar diferente de como piensa el señor Madero (sic).» «Venezuela está en una deriva que la lleva inevitablemente, si no se para eso, a una dictadura, y por lo tanto, creo que todos los que pensamos y compartimos valores como la democracia, la libertad y los derechos humanos tenemos que hacer algo». (20/9/2017). L’autor de les frases precedents és Mariano Rajoy Brey. El seu sentit, aparentment, és inequívoc. Rajoy sembla dir exactament el que diu, literalment, sense biaix interpretatiu maderopossible. Aleshores, ¿com és que aquestes frases semblen contradir-se absolutament amb praxi política i judicial d’España, on hi ha empresonament per raons polítiques i on s’està caminant inexorablement cap a una dictadura? És contradiu, Rajoy? És que té presbícia (vista cansada, per a qui no conegui el terme) a l’esperit, maduroque li permet veure bé de lluny i malament de prop? És que és un hipòcrita i un mentider patològic? O per ventura és un imbècil que no s’adona que diu el contrari del que fa i promou?

1986.+Maimònides+De+la+GuÃ-a+dels+perplexos+i+altres+escrits (1)Sort que Maimònides (1135 Còrdoba-1204 El Caire) ha vingut a auxiliar-me en el meu destret. El vell filòsof jueu va escriure una Guia dels perplexos per tal d’aclarir als creients l’obscuríssim sentit de les al·legories que apareixen als escrits dels profetes inclosos a la Bíblia, al·legories que, com que no ho semblen, emmenen l’ignorant a entendre-les literalment, sense veure-hi el sentit amagat que tenen. Sota aquesta nova llum he entès, finalment, que Rajoy, quan parla de Venezuela, ho fa al·legòricament. Allà on diu «dictadura venezonana» vol dir «democracia a la espanyola»; on diu «presos políticos» vol dir «políticos presos» i on diu

mà dura

«Madero» ‒quin lapsus linguae més deliciós‒ vol dir «Rajoy»; i on diu «los que pensamos y compartimos valores como la democracia, la libertad y los derechos humanos tenemos que hacer algo», amb el «hay que hacer algo» el que vol dir, metafòricament, és clar, referint-se a «los valores compartidos» és que «hay que acabar con ellos». I a fe que s’hi ha posat.

Anuncis

Read Full Post »

IMBÈCIL Rajoy-boca-cerradaDiuen que la intel·ligència és la capacitat més ben repartida que hi ha perquè ningú no es queixa de la que té. I tanmateix, el qualificatiu d’imbècil és fet servir arreu i sense gaires restriccions. Però, què és un imbècil, en realitat? Els orígens del terme són llatins. Prové del fet d’afegir el prefix “in” a “bacillus”, que significa bastó. Així, literalment, “imbècil” significa “sense bastó”. I com que, ja des de l’antiguitat romana, els vells duien bastó, i alhora la vellesa anava associada a l’experiència i a la saviesa, els imbècils eren els que no en tenien, encara, de bastó DONA AMB BASTÓ(banda del fet que no el necessitaven), i no disposaven de prou seny o vivència. Així, els imbècils eren els ignorants, els arrauxats, els esmaperduts. Un altre sentit, que també s’ha conservat fins ara, és el de debilitat mental, possible gràcies al primer sentit (ignorància) i també gràcies al fet de la debilitat física dels que, en canvi, per l’edat, tenen seny i fortalesa mental.

Una altra aproximació al terme, una mica més forçada, és el que posa l’accent en el bastó. En llatí, també, s’anomena fal·làcia «ad baculum», és a dir, al bastó, aquell POLICIA BASTÓ 1argument que consisteix a treure una conclusió que recolza només en la violència o en l’amenaça d’exercir-la. Una cosa així com: «Si no calles, et fotré una garrotada» on l’únic argument que recolza la conclusió esperada: el silenci, és l’amenaça de la garrotada.

Mentrestant, i parlant de garrotades, el Senat espanyol ja ha tret la mangala, no pas per fer honor al seu nom, car senat ve de «senatus» o consell dels ancians, dels més assenyats, sinó per fer-ne befa i escarni.  En realitat, vells són, i bastó tenen, però no pas el seny que se’ls suposa. El garrot, en forma d’article número 155 ‒serà el nombre de garrotades que donaran a cada independentista?‒ està ja aixecat damunt nostre. Tenien intenció de fer-lo caure damunt dels nostres caps tant si ens arronsàvNOIES VOLTADES DE POLIS 1

em com si proclamàvem la república. Per cert, encara no ho he dit: Visca la República Catalana!

De res no servirà, doncs, que Donald Tusk, president del Consell Europeu, demanés ahir que «I hope the Spanish government favors force of

argument, no argument of force». Espero que el govern espanyol afavoreixi la força de l’argument i no l’argument de la força.  Ja sabem que l’España que té per líder Rajoy, per desgràcia, no vol sentir ni donar arguments i només coneix el de la força. Al capdavall, és al que toca a un imbècil (en sentit etimològic: no té saviesa) que té només garrot. Així doncs, agafeu-vos bé, que comença el ball de bastons!

 

Read Full Post »

periódicomentidapaperwcCom que els Mossos d’Esquadra, malgrat estar mancats d’efectius i d’informació rellevant per fer la seva feina, ho han fet tan bé que han passat la mà per la cara als cossos de seguretat de l’estat i el seu govern, ara hom tracta de desacreditar-los com sigui. La Brunete mediàtica, que no descansa ni quan vetllem els morts, s’encarrega de donar veu a les clavegueres de l’estat. Així, si un sol mosso va matar quatre terroristes és perquè era un ex-legionari, diuen. En altre cas, els mossos, per defecte, són independentistes. (més…)

Read Full Post »

jaime barrado comisario«El sistema està tan corrupto que expulsa los decentes». Amb aquesta frase, gairebé una sentència, acaba el documental «Las cloacas de Interior», emès dimarts passat. El seu autor és el comissari Barrado, testimoni d’excepció quant al podrimener del ministeri de l’Interior, vist des de dins estant. I si només els expulsa, rai. En el seu cas, va ser expedientat i suspès de sou i feina per investigar allò que feien alguns dels seu caps corruptes. En qualsevol cas, parafrasejant Thoreau  (1817-1862), sota un govern que empresona injustament, el lloc adequat per a una persona justa és també la presó. (més…)

Read Full Post »

MISSALA Jaume Balasch i Bastardes el va salvar un missal. Estava detingut a la presó, pendent de judici. El seu delicte era haver estat alcalde d’Oliola (la Noguera) durant la República i fins que va acabar la Guerra Civil amb el triomf dels sublevats. A la presó tothom era obligat a assistir a missa. El capellà, mancat d’escolanet, va demanar als reclusos si algú estava disposat a fer aquest servei. «Jo mateix», va dir en Jaume. A l’hora de preparar la cerimònia, el capellà vMISSAL 2a observar, astorat, com en Jaume triava, sense indicacions, l’abillament que corresponia: l’alba, l’àmit, l’estola, el cíngol i la casulla que tocava vestir, i com obria el missal per l’indret precís. Li va preguntar: «Que ets capellà?» a la qual cosa, en Jaume va respondre que no, però que havia estat seminarista prou temps com per vestir sotana. «Doncs no pateixis, que d’aquesta en sortiràs», va concloure. (més…)

Read Full Post »

TITES OUSTites, tites, tites…, diu el president Rajoy. I no li cal ni llençar grans de blat a terra per aconseguir que una colla d’empresaris ‒temorosos de les represàlies si no acudeixen al toc de pito‒ s’ajupin i genuflexin al seu davant per escoltar l’oferta d’inversions a Catalunya, la gallina rebeca.

Què revela l’acció de venir un parell d’hores a Barcelona, amollar una oferta recautxutada, revellida i gastada, mera còpia d’ofertes i promeses falses, fetes per altres governs idènticament mentiders? Què manifesta el fet de creure, mentre es fa la comèdia, que la representació servirà per fer baixar el «suflé independentista»? És innocència, simple barra, estupidesa, mala fe o de tot una mica, com passa en els millors dipòsits d’escombraries? Del que va dir, l’únic interessant, per simptomàtic i revelador, és la frase, digna de millor boca: «Ustedes saben cuan delicado es el material con el cual está tejido la confianza, y que costoso es repararlo cuando se rompe». Renoi, mereix que li diguem, «A buenas horas, mangas verdes!» (més…)

Read Full Post »

justicia-pixant-seLa situació de la justícia a España és tan greu, tan greu, que ara ja només poden robar els rics. Hi ha tanta desigualtat al país que ara només poden sopar els que ja van tips, mentre que els que dejunen tot el dia han d’anar al llit, o al catre, o als cartrons del caixer, igual com se n’han llevat. Això és el món a l’inrevés. A l’alcalde de Jerez de la Frontera, l’andalucista Pedro Pacheco, li van obrir un sumari judicial l’any 1985 per afirmar que «la justicia es un cachondeo» en conèixer la decisió de l’audiència de Sevilla de suspendre l’ensorrament del xalet  il·legal del cantant Bertín Osborne. Pacheco, advocat ell mateix, amb un nas molt fi, va ensumar-se l’inici del podrimener. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »