NO SOM INNOCENTS

«Digues de què et vantes i et diré què et manca.» Es una frase que hom podria aplicar sense esforç tant al govern sortint de Mas com a l’entrant, i també, almenys, a un dels seus més conspicus membres: la vicepresidenta. Al sortint per l’auto qualificatiu de «govern dels millors», des de qualsevol punt de vista, exagerat i arrogant. Ahir, la «nostra TV3», havent rebut les oportunes indicacions, va presentar el nou com a govern de persones «de la màxima confiança» del president. Una altra exageració, que jo jutjo mentida «políticament correcta».

Read Full Post »

SI DICKENS AIXEQUÉS EL CAP

Ebenezer Scrooge protagonitza un dels relats més coneguts del novel•lista anglès Charles Dickens: A Christmas Carol (Una cançó de Nadal). Scrooge és un home ja gran, esquerp i solitari, perfectament mancat de sentiments com només ho pot ser un individu que personifica l’esperit de càlcul que no s’ocupa sinó del número u, és a dir d’ell mateix, i que, a mena de compensació per la dita mancança, té una sola passió: els diners.

Read Full Post »

FULL PARROQUIAL

Lectura de l’Evangeli segons Sant Mariano: «Germans en Crist –digué Sant Wert–, els sepulcres blanquejats us han dit que la llengua vehicular de la fe era la catalana, però Jo us dic que si mai us parlen en aquesta llengua digueu: ‘Abominació’ i respongueu amb la Vertadera, perquè només amb aquesta Déu us escoltarà. Aquesta raça d’escurçons que són els laïcistes us han dit que l’Educació per la Ciutadania era el camí, però jo us dic que aquesta només és la ruta de la perdició, del plor i del cruixir de dents. No hi ha altre camí que el de la fe vertadera. I si els nens, aviciats a la moral laica que prediquen els corromputs, s’aparten de la veritat, digueu-los que vinguin a mi, perquè el regne dels cels està promès a tots aquells que s’aparten de l’error. I mentre això deia nostre Sant Wert, tots els deixebles s’arraulien al seu costat, i amb rostre inefable repetien, com una lletania: “Lloat sigui el Senyor, que tals coses ens ensenya”.

Read Full Post »

NO, SENYOR MINISTRE!!!

El mercader de Venècia és una obra publicada per Shakespeare l’any 1600. Explica la història de Bassani, un venecià noble però pobre, que li demana al seu amic Antoni 3000 ducats per a poder aspirar a la mà de Pòrcia, una rica hereva. Antoni, que no disposa d’efectiu perquè el té tot invertit en vaixells mercants, demana els diners a Shylock, un usurer jueu. Aquest facilita l’operació sota contracte. Aquest estableix que si els diners no tornen ell podrà cobrar-se de la peça, això és, podrà tallar una lliura de carn de la part del cos d’Antoni que li plagui més. Bassani aconsegueix el seu propòsit però Antoni, els vaixells del qual han naufragat, no pot saldar el seu deute amb el prestamista. Aleshores aquest clama justícia i exigeix tallar una lliura de carn del seu deutor, de la carn més propera al cor.

Read Full Post »

MAS AL DIVAN DEL DOCTOR FROID

Aquest és el tercer informe clínic que surt dels arxius de la meva consulta per a publicar-se –porgat del vocabulari professional– a les pàgines de La Quera.
La rellevància del personatge està fora de dubte. Es tracta d’Artur Mas i Gavarró, president de la Generalitat en funcions. El motiu de la consulta era un somni recurrent del qual es despertava agitat a mitja nit, amb suor i palpitacions.

Read Full Post »

LA DARRERA ESTOCADA

Recorden quan Guardiola se’n va anar? Molts es feien creus que deixés el Barça després d’haver guanyat tants títols; estimat per tots i respectat pels seus adversaris. Altres, en canvi, van comprendre de seguida que Guardiola encertava plenament el moment d’anar-se’n.
L’autor d’aquella cèlebre sentencia: «Lo bueno, si breve, dos veces bueno», Baltasar Gracián, en va escriure una altra de millor encara al seu llibre Oráculo Manual y Arte de Prudencia: «Es una màxima de los prudentes dejar las cosas antes que éstas los dejen.

Read Full Post »

CORRUPTIO OPTIMI, PESSIMA

Un malparit, si és intel•ligent, és doblement malparit. Aquesta és la traducció casolana del títol de l’article (la traducció canònica seria: la corrupció dels millors és la pitjor). En efecte, benvolgut lector, què prefereix vostè, haver-se-les amb malparits intel•ligents o amb malparits imbècils? Li endevino la resposta: amb imbècils. Potser té raó, però no menystingui la capacitat de fer mal que tenen els curts de gambals.

Read Full Post »

OLOR A PODRIT

Dante Alighieri reserva un lloc de l’Inferno de la seva Divina Comèdia als «barattieri», això és, als que «Del no, per li denar, vi si fa ita». La traducció diu, fa no fa, que els prevaricadors són aquells que, per diner, converteixen un «no» en un «sí». Dante posa de relleu, d’aquesta manera, una de les males pràctiques més coneguda de tots els sistemes de poder. El cas dels funcionaris o poders públics que, a canvi d’algun benefici, canvien les seves decisions en favor d’aquells que els subornen.

Read Full Post »