Cada vegada els pobles estan més incomunicats. Poc a poc les línies d’autobusos van reduint la seva freqüència: de dos viatges diaris a un de sol, després tres dies a la setmana, encabat només un i finalment cap. I els pagesos que no tenen cotxe han de llogar un taxis de la veïna localitat gran si volen sortir del poble, anar a mercat, al metge o agafar el tren. Sempre hi ha raons per això, que si els autobusos tenen pocs passatgers i la companyia no fa negoci, que si els transports gasten molt gasoil, que si això és molta contaminació per tan poc rendiment, que si… Alhora, la conselleria del ram, prohibeix als pagesos que cremin restes vegetals a fi d’evitar contaminació atmosfèrica amb CO2, i els convida a destruir-les amb mitjans mecànics, com ara trituradores de fusta mecanitzades que impliquen consumir combustible fòssil amb el tractor.
Dit això, espero que els lectors hagin llegit un post que corre per les xarxes socials que diu el següent: «Sóc ramader. I això és un Airbus A380. Aquest avió carrega 330.000 lt de fuel, el suficient per mantenir-lo a l’aire un dia. És el mateix que necessita la meva explotació de 65 ha. per funcionar 50 anys produint 75 milions de kg de fruita i 1.380.000 porcs, però qui contamina sóc jo». M’he pres la molèstia d’investigar el consum d’aquests avions i les xifres que es mencionen són correctes. En funció de la seva mida, els avions comercials consumeixen entre 22 litres de combustible per hora i passatger (dona 44 litres per passatger en viatges curts de dues hores, per als quals s’usen avions petits i de baix consum) i 38,28 litres per passatger i hora en viatges intercontinentals. Menciono aquestes dades perquè ens acabem d’assabentar, no pels mitjans del país, és clar, sinó pel diari anglès The Guardian, que des de 2019 més de 5.000 vols sense passatgers han sortit o arribat a Anglaterra. Són els anomenats «Ghost flights» o vols fantasma, que les companyies mantenen per mantenir el negoci. No volen abandonar les rutes perquè les seves reserves d’espais als aeroports (càrrega, repostatge, etc.) podrien ser ocupades per altres companyies. No sé pas, què volen què els digui, em sembla que aquesta és una bonica manera de malgastar energia i diners i alhora riure’s dels esforços de la gent per reduir les seves pròpies emissions. Com deia un del meu poble: «quan serem morts, ja ens enterraran».