Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Març de 2011

“Jo no voto persones, jo voto idees!
-I si li dono mil euros?
-Doncs aleshores el votaré a vostè, ja que la idea no és pas tan dolenta.”

Han sentit mai a parlar de clientelisme? El clientelisme polític és un sistema extraoficial d’intercanvi de favors, en el qual els titulars de càrrecs polítics regulen la (més…)

Anuncis

Read Full Post »

He who passively accepts evil is as much involved in it as he who helps to perpetrate it. He who accepts evil without protesting against it is really cooperating with it. Martin Luther King, Jr.

(Qui accepta passivament el mal hi està tan involucrat com aquell que ajuda a perpetrar-lo. Qui accepta el mal sense protestar en realitat hi està cooperant.) (més…)

Read Full Post »

Un president, properes les eleccions que havien de permetre-li renovar el càrrec, li havia agafat per inaugurar noves obres. Un dia entra en una sabateria i quan ha comprat unes sabates li demana a la dependenta del local que li deixi unes tisores. Quan les hi dóna, talla els cordons de les sabates. La dependenta li diu: «Què fa?» a la qual cosa ell respon: «Les estic inaugurant».
Segons diuen, ara tots els alcaldes catalans –els que poden, és clar– perden el cul inaugurant ponts, instal•lacions, parcs tecnològics i agroalimentaris, places i voreres. Alguns ja tenen llagues i altres durícies als dits de tant fer servir les tisores de tallar cintes a bocinets petits per tal de repartir-los entre la seva cort d’aduladors, tal vegada entre les criatures assistents a l’acte –tan escaients per a la foto que demà sortirà al diari…

Read Full Post »

El títol correspon al d’una novel·la que Manuel de Pedrolo va escriure l’any 1965 i publicà el 1972. Hi narra una història molt realista, la d’una parella que ha de buscar fora del matrimoni el que no troba en aquest. Ell, el sexe; ella, la tendresa. La protagonista viu tenallada per les opinions dels altres: el què diran tan típic. Així, procura no vestir per sobre de les seves possibilitats aparents, se sent malament quan el seu marit l’enganya (malgrat el poc que l’estima), es preocupa perquè en creuar les cames no ensenyi res…

El dibuix que de la societat catalana fa Pedrolo és exacte. I encara ho és més el que confecciona de la psicologia femenina engabiada pels valors i normes socials. (més…)

Read Full Post »

Sabeu què passa amb els envasos que llencem? Qui es fa càrrec dels residus en què es converteixen els tretra-bricks, les ampolles no retornables de les cerveses, les llaunes dels refrescs…? Les empreses fabricants només paguen pels envasos que hom diposita al contenidor corresponent, i això significa només el 30% del total. La resta, el 70% és llençat al contenidor de la brossa comuna i la seva gestió la paguem íntegrament com a ciutadans, a través dels nostres impostos per a la recollida d’escombraries.
I mentrestant, els envasos que trobem a les platges, als carrers, als abocadors incontrolats, se’ns mengen…

Video residus envasaments

 

Read Full Post »

Una amiga m’ha fet a mans un conjunt de reflexions sobre el sexisme contingut en el llenguatge que ara em plau compartir amb vostès. Es tracta d’una enumeració de termes que mostren com les paraules, a banda de referir-se als objectes, situacions i relacions existents en el món, expressen molt més del que diuen. Això es fa evident a través del que anomenem «connotacions» dels termes. Així, el concepte «verd», a banda de referir-se a un color, indica l’esperança i la joventut. «Rosa» també és un color, i connota l’amor, la feminitat, etc. Però tot plegat són banalitats. On les connotacions són realment importants perquè revelen els valors d’una societat que han quallat en el llenguatge és en els noms que tenen doble gènere. Aleshores ens adonem que el masculí té un significat estàndard, neutre, de vegades fins i tot positiu, mentre que el seu corresponent femení sovint té connotacions negatives no simètriques. (més…)

Read Full Post »

De vegades les oportunitats et passen pel davant del nas i ni te n’adones. Altres cops les veus però les deixes escapar. En altres ocasions, finalment, les agafes i després t’enduus una decepció. No sé en quina de les tres categories acostuma a trobar-se el lector d’aquestes línies. Jo he de confessar que, en un moment o altre, m’he trobat en les tres. Vegem un exemple típic: de vegades tenim vint-i-quatre hores per a decidir si acceptem o no un treball. Potser no és la millor feina del món, té una duració finita i no té pinta de ser la feina de la nostra vida. Tampoc no és que tingui molt a veure amb els coneixements que tinc ni tan sols sabem amb certesa si és el que més em convé. Per a acabar-ho d’adobar, segur que al principi em generarà una mica d’estrés. Però és una feina i el cost d’oportunitat d’acceptar-lo és relativament baix, total, ara estic a l’atur i la prestació és inferior al que cobraré amb la nova feina… (més…)

Read Full Post »