LA PRESBÍCIA DE L’ESPERIT

Recordo la padrina Mercè recosint vores de pantalons i sargint mitjons. Recordo també que, de tant en tant, mentre jo mirava embadalit les seves mans, el didal que sempre duia posat i l’agulla llarga que travessava la roba, ella em deia: –Ramon, que em pots enfilar l’agulla? I jo ho feia amb els meus dits maldestres. Em posava el fil a la boca, com ella m’havia ensenyat, per a fer-lo més compacte, i el feia passar pel cap de l’agulla. No podia entendre que la padrina, tan hàbil amb els dits, no pogués fer una cosa que fins i tot jo podia fer. Ella em deia que tenia vista cansada.

Read Full Post »

LA CERIMÒNIA DELS ADÉUS

Hi ha persones que no saben acomiadar-se. Han anat de visita i, quan ja s’aixequen per anar-se’n, els seus hostes els diuen: «Ja us n’aneu, tan aviat?» i, aleshores, invariablement, es queden una estona més. No s’adonen que la pregunta dels hostes no és més que una fórmula de cortesia, i interpreten –equivocadament– que hom els està demanant de debò que romanguin.

Read Full Post »

RAJOY, AL RACÓ DE PENSAR…!!!

Diuen que si et trobes amb un gallec en una escala i et poses a parlar amb ell, al final no saps si pujava o baixava. Aquest semiacudit ètnic exagera. Probablement, atribuir als gallecs la qualitat de murris, la indefinició i l’ambigüitat extremes és fins i tot difamatori. Si el gallec de qui parlem és Rajoy, però, l’atribució ja no sembla tan fora de lloc. Algú sap de debò què pensa aquest home? I sobretot què pensa fer? En el meu cas, la constatació que no fa res i que no sagna ni que el punxin és un símptoma preocupant del fet que tampoc no pensa res. I tanmateix, alguna cosa deu pensar.

Read Full Post »

WERTBARITATS

A mi m’agraden els homes com Wert. Parlen clar i sense embuts. Si ell creu que el sistema educatiu català fabrica independentistes, doncs ho diu i es queda ben ample. Perquè ho hauria de callar? De què serveixen els subterfugis i les mitges tintes? És cert que altres fan la puta i la ramoneta perquè no volen dir el que pensen de debò, o perquè esperen a saber d’on bufa el vent per a girar-s’hi d’esquena i que els empenyi… Però en Wert no, és un home com cal, assertiu, directe, franc.

Read Full Post »

CIVILITZATS PER COLLONS! (DIA DE LA RAZA)

Quan els europeus van descobrir Amèrica, el primer que es van preguntar és si els indígenes que allà vivien -colrats, nus, amb el cos cobert de pintures i amb el cap emplomallat- eren humans o animals. Quan, a la fi, van reconèixer la seva humanitat van voler-se explicar la raó per la qual eren diferents: perquè tenien aquells estranys costums, aquella estranya religió, perquè no tenien armes de foc ni empraven cuirasses o armadures. Aleshores van concebre una teoria antropològica que, amb molt poques variants, ha perviscut fins als nostres dies. Els indígenes -es van dir cofois- són els nostres primitius, són com nosaltres érem abans.

Read Full Post »

SPAGNOLISMO

«Spagnolismo» és el nom amb el qual els sicilians es refereixen a l’actitud dels individus que volen aparentar més del que són. Dels que volen faronejar mostrant un estatus que no tenen o dels que, tenint-lo, se’n vanen amb molta fanfàrria. El terme va quallar durant la dominació espanyola de l’illa. L’any 1812 Sicília i Nàpols van ser reunificats sota el regnat del Borbó Fernando VII, amb el nom de «Reino de las dos Sicílias». El caràcter fatxenda dels nobles i soldats espanyols es feu tan evident, i tan ofendosa la cursa per aparentar estatus, que les pròpies autoritats espanyoles van plantejar-se declarar il•legal l’ostentació i el luxe.

Read Full Post »

CATALUNYA, GRAN I LLIURE

El general Franco, en una al•locució radiada a Tetuán, el dia 24 de juliol de 1936, parlava d’una «cruzada en defensa de España». L’ús militar del terme «cruzada» podia entendre’s, en llavis d’un colpista, com a «cruzada patriòtica», atès el predicament que té entre la gent d’aquesta jeia el nom de la pàtria. L’endemà, festivitat de Santiago Apòstol, patró d’España, i des de la mateixa emissora, el qui havia de ser dictador durant els següents 40 anys va precisar que el Alzamiento tenia un sentit religiós, tot dient: «Con nosotros va el bienestar, la paz de España, la família y la religión, todo».

Read Full Post »