–Està bé del cap, vostè? Segons una anècdota, hi havia un individu que, passejant pels carrers d’Edimburg, s’entretenia a formular a tothom aquesta pregunta. Les persones interpel·lades solien respondre, desconcertades però ben segures, que, naturalment, estaven perfectament bé, si més no del cap. L’individu, però, seguia amb el seu interrogatori.
–M’ho pot demostrar, això, que vostè està mentalment sa?
L’interrogat, és clar, passava de la sorpresa a la indignació, en alguns casos. És clar que no ho podien acreditar. Estaven bé i ja està. És que calia alguna prova que no estaven bojos?
Aleshores l’individu deia, cofoi i rialler: –Jo sí que puc acreditar que estic bé del cap. Miri, miri. I ensenyava un document signat i segellat, on hi posava: «Certificat d’alta del manicomi». (més…)
Ramon Camats 