Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for gener de 2015

BOIG–Està bé del cap, vostè? Segons una anècdota, hi havia un individu que, passejant pels carrers d’Edimburg, s’entretenia a formular a tothom aquesta pregunta. Les persones interpel·lades solien respondre, desconcertades però ben segures, que, naturalment, estaven perfectament bé, si més no del cap. L’individu, però, seguia amb el seu interrogatori.

–M’ho pot demostrar, això, que vostè està mentalment sa?

L’interrogat, és clar, passava de la sorpresa a la indignació, en alguns casos. És clar que no ho podien acreditar. Estaven bé i ja està. És que calia alguna prova que no estaven bojos?

Aleshores l’individu deia, cofoi i rialler: –Jo sí que puc acreditar que estic bé del cap. Miri, miri. I ensenyava un document signat i segellat, on hi posava: «Certificat d’alta del manicomi». (més…)

Anuncis

Read Full Post »

SARDANAQuin valor ha de tenir la cultura en una Catalunya independent? Dijous passat, 22 de gener, durant la presentació del darrer número de la revista Arts, que promou el Cercle de Belles Arts de Lleida, hom va tractar de respondre a aquesta pregunta. El Museu de Lleida era un marc adequat: la directora ha anunciat la seva retirada d’escena, justament queixosa del tracte rebut per part de les institucions i, sobretot, de la reducció del pressupost, que ha obligat a una important reducció de personal. L’alcalde de Lleida, dijous passat, va tenir la gosadia d’aparèixer durant l’acte, fent esperar al personal com ja té per costum. A continuació, va convertir la presentació en un acte electoral més on, sense vergonya, va manifestar que té, personalment, en alta estimació la cultura. (més…)

Read Full Post »

DISPUTESUn conegut, quan érem joves, em deia que mai no explicava als seus pares les disputes que tenia amb els seus amics o amb les seves novies. Sovint, el que els seus pares comentaven sobre els motius de l’allunyament o la baralla, impedia la reconciliació. Si teniu fills, segur que, si més no en qualitat de testimonis –muts, millor– haureu assistit a més d’una ruptura d’aquests amb els seus amics o parelles sentimentals. És fàcil que caigueu en la temptació de fer algun judici negatiu sobre la persona que li ha dit o li ha fet «allò» al vostre fill. I això ho fareu sense l’elemental precaució de «audi alteram partem». Això és, jutjareu sense conèixer el punt de vista de l’altra part. D’aquesta manera, com els pares del meu conegut, interferireu en una relació que, per bé que us interessa, no us incumbeix. (més…)

Read Full Post »

DÉU I ADAM C.SIXTINADéu no és altra cosa que el reflex especular dels homes que hi creuen i/o se l’inventen. És fàcil reconèixer aquesta veritat analitzant, ni que sigui superficialment, les religions de l’antiguitat. A un observador mancat de prejudicis, li resulta evident que els antics, adorant els seus déus, s’adoraven a si mateixos. Els déus eren com els humans, només que immorals i totpoderosos, però amb les mateixes virtuts i defectes que els seus creadors. Veiem Zeus, déu del llamp i del tro, luxuriós i venjatiu. Afrodita, del nom  de la qual deriva el terme AFRODITA 2«afrodisíac» era deessa de la còpula, i es captenia com una barjaula nimfòmana que s’allitava amb tothom. Ares, déu de la guerra, no vivia sinó per a la violència i la guerra. Dionís, sempre donat a la gresca i a la beguda (no debades els grecs celebraven, en el seu honor, les festes de la verema). D’aquesta mínima mostra podem deduir, sense dificultat, que als grecs els anava el sexe, els encantava la farra i el mam i eren força donats a la baralla. En això no eren pas molt diferents dels altres pobles de l’antiguitat, ni de nosaltres mateixos, posem per cas, però la seva religió manifestava de forma més transparent la seva manera de ser que no pas ara. (més…)

Read Full Post »

pandora joiaEn una època en què la majoria pensa que «Pandora” és un tipus de polsera que porten les dones sembla fora de lloc apropar-se de nou a un mite antiquíssim. Pandora, (el regal de tots, del grec Pan: tots, i Doro: regal) fou una dona creada expressament per Zeus, amb l’ajuda de tots els altres déus de l’Olimp (d’aquí ve el seu nom). Zeus l’oferí a Epimeteu en matrimoni, però Pandora –bella, captivadora i voluble– era un present enverinat, perquè amb ella es pretenia castigar l’agosarada insensatesa dels humans, als quals Epimeteu representava. Son germà, Prometeu, ja havia rebut la seva part. A la nit de noces, Pandora va obrirpandora gerra una àmfora –una tradició equivocada parla d’una capsa– d’on van sortir tots els mals dels quals els humans estaven exempts fins aleshores: malaltia, treball, dolor… només un es va quedar dins perquè la tapa va caure abans d’hora. Es tractava de l’esperança. (més…)

Read Full Post »