Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for març de 2012

«El creixement d’un gran negoci és simplement la supervivència del més apte… la rosa American Beauty només pot abastar el màxim de la seva bellesa i l’aroma que ens encanten si sacrifiquem les altres poncelles que creixen al seu voltant. Això no és una tendència malsana del món dels negocis. És merament el resultat d’una combinació de la llei de la naturalesa i de la llei de Déu». Aquesta frase va ser pronunciada per John Rockefeller com a metàfora del Darwinisme social. (més…)

Read Full Post »

The Grapes of Wrath és el títol de la novel•la que John Steinbeck va publicar el 1939. En ella s’explica l’epopeia dels Joad, una família de pagesos d’Oklahoma que –al mig de la Gran Depressió provocada pel crac borsari de l929– han d’abandonar les seves terres improductives i emigrar en busca de treball per tal de sobreviure. (més…)

Read Full Post »

L’Escanyapobres de Narcís Oller és una magnífica novel•la que, a través de tres personatges, l’Oleguer, la Tuies i el Magí, gasius i roïns fins al ridícul, descriu magníficament un vici capital de la humanitat: l’avarícia. Aquesta consisteix en l’afany immoderat d’acumulació de riqueses –que mereix el nom d’avidesa quan és dóna sol− i alhora en un esforç de fer economies que excedeix de molt la prudència. (més…)

Read Full Post »

–Nosaltres no tenim en compte les flors. Va dir el geògraf. –I per què no, si són allò més bonic? Va preguntar el Petit Príncep. –Perquè les flors són efímeres. El geògraf, un dels molts personatges amb qui es troba el nen protagonista de la novel•la de l’escriptor francès Antoine de Saint Éxupery, escriu llibres de geografia, que, al seu entendre, són els més preciosos, perquè les coses que contenen mai no canvien ni passen de moda. Rarament una muntanya canvia de lloc, i encara més estrany resulta que un oceà buidi la seva aigua. Els geògrafs, conclou satisfet, escriuen coses eternes. Però el Petit Príncep no ho veu clar. Pensa en la rosa que l’espera al seu petit planeta, la qual només té quatre espines per a defensar-se del món. I ell l’estima, això és el que la fa important. (més…)

Read Full Post »

Trempo, per tant existeixo. Si em permeten la gosadia els diré que aquesta és la traducció exacta del títol. Oscar Wilde, ironista convençut, va dir un cop que «Hauríem de tractar seriosament totes les coses trivials, i hauríem de tractar les coses serioses amb sincera i alhora estudiada trivialitat.» No li faltava raó: hi ha coses que, banals i senzilles com són, mereixen una segona mirada i un punt d’atenció perquè sovint són les més importants de la vida atès les fem o hi hem de tractar cada dia. I alhora també, a fi que la gravetat no ens torci el gest, hauríem de parlar del que és seriós com si no ho fos. (més…)

Read Full Post »

«Vostè, si segueix fumant, patirà un enfisema pulmonar». Ell va pensar: «Coi, però si no tinc res, si amb prou feines tusso i encara pujo les escales de dos en dos». Al cap de poc tenia l’enfisema. I el metge li va prohibir absolutament el tabac. Però ell es va dir: «Per una mica més que fumi, ara ja no em farà res. Va, deixaré el tabac per any nou. I, què cony, al capdavall, d’alguna cosa s’ha de morir i, si és així, que me quiten lo bailao». El dia dels Sants Innocents lliurava la seva ànima al Senyor. (més…)

Read Full Post »

Si em caso amb en Joan he de renunciar a fer-ho amb en Pere, que també m’agrada, i amb qui –potser– igualment seria feliç. El cost d’oportunitat –car d’això es tracta, del que perdem o deixem de guanyar– és una realitat que aflora quan els recursos: temps, diners, possibilitat de dedicació, són limitats i cal triar entre ells. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »