L’HORA EN PUNT

«La mort es presentà quan no se l’esperava, i ell li digué que no li havia donat hora.

—És que l’hora la dono jo —va respondre-li la mort.

—No sempre, no sempre… —replicà ell—. Ara, per exemple, tinc l’agenda plena i a vós no us ve d’un dia. Però a mi sí. Telefoneu-me dimarts que ve, a quarts de cinc, i quedarem per una data.

—És irregular, no puc fer-ho. Va contra els reglaments —digué la gran senyora.

Read Full Post »

NO ET CAU LA CARA DE VERGONYA?

No em sorprèn mai veure un malparit. Només em meravella que no se n’avergonyeixi en absolut. Volgut lector: queda palès que sóc ingenu de mena. A casa meva em deien que hi havia coses que no s’havien de fer ni en privat ni en públic, perquè tant en un cas com l’altre m’havia de caure la cara de vergonya de fer-les. –De fer-les? –Sí, de fer-les. –De fer-les i que et vegin? –No, ja només de fer-les, em deia ma padrina, carregant-se de paciència. Encara recordo el to amb què m’ho deia. El cert, però, és que no vaig entendre mai del tot això del desvergonyiment. Durant molt de temps vaig pensar, per culpa de la polisèmia del terme, que això tenia a veure amb què et veiessin despullat o en alguna actitud compromesa per privada. No fou més tard que em vaig adonar de la dimensió ètica del tema. I encara no hauria entès del tot aquesta forma d’estupidesa moral si no fos perquè un bon dia vaig topar amb una frase de Coluche, humorista i comediant francès, mort el 1986. La frase diu: «Les psychiatres, c’est très efficace. Moi, avant, je pissais au lit, j’avais honte. Je suis allé voir un psychiatre, je suis guéri. Maintenant, je pisse au lit, mais j’en suis fier.» Traducció lliure: «Els psiquiatres són molt eficaços. Jo, abans, em pixava al llit, i m’avergonyia. Vaig anar a veure un psiquiatra i m’he curat. Ara em pixo al llit, però n’estic orgullós».

Read Full Post »

LA ROSA DELS VENTS DEL PSC

Cada cop és més gran el nombre d’individus que, abans de prendre cap determini, es mullen un dit i l’aixequen, per veure d’on bufa el vent, a fi de posar-s’hi d’esquena perquè aquest els empenyi… D’aquesta mena són en Rajoy, Rosa Díez, el nostre alcalde Ros…, això sí, de vegades per diferents motius però amb idèntica finalitat. Es tracta de penells humans. Els penells de ferro que es troben als campanars, que s’orienten segons bufa el Gregal, el Xaloc o el Mestral, són els seus models, la llum i guia de les seves vides.

Read Full Post »

A GIN & TONIC, PLEASE

La ginebra està de moda. De fet, la península és avui la tercera consumidora mundial d’aquesta beguda alcohòlica. Si una de les caloroses nits d’estius d’ara surt a prendre alguna cosa a una terrassa –no cal que sigui un bar de copes– observarà que el gintònic és el combinat més comú. Ho fa el seu caràcter de digestiu, apte per a beure després d’un sopar abundant? És el triomfal resultat d’una bona campanya de màrqueting? És una moda que enlaira, tant com enterra després, el «mojito», el rom amb Coca cola o el whisky amb gel? No fa pas gaires anys, era fàcil que els bevedors de ginebra fossin bescantats amb la frase: «Això beus? Però si té gust de colònia!», mentre que ara brosten de sota les pedres erudits en marques i varietats, i encara experts en la seva preparació, sola o en combinat. Fins i tot hi ha bars especialitzats on només ofereixen aquesta beguda.

Read Full Post »

CLIQUI SI LI AGRADA, PLEASE

Courtney Stanford, de 32 anys, va tenir un accident mortal quan conduïa, sola, per una carretera de Carolina del Nord: feia un minut que havia pujat al seu perfil de Facebook una selfie i un comentari. Per a qui no ho sàpiga, “selfie”, prové de l’anglès “self”, que significa “un mateix” o “a si mateix” en el sentit del terme “self-service”, que traduïm per autoservei. No es pot reduir el tema dient que la història de Courtney és la d’una distracció més al volant tot dient que si ella es connectava a la xarxa amb el seu mòbil, altres parlen per telèfon, programen el navegador o busquen alguna cosa a la guantera. El cas és que els Mossos d’Esquadra diuen que el problema ja no és que els conductors parlin per telèfon sinó que xategen al whatsapp o, com la Courtney, pengen fotos i comentaris al Face. El tema, doncs, és més seriós, i pel cap baix és doble: l’ús general que fem de les xarxes socials i el dels autoretrats (selfies) que moltíssimes persones pugen al mur del seu facebook (literalment: cara-llibre). Valdria la pena reflexionar sobre el nom de la cosa, car Facebook és, metafòricament, el llibre que realitza la més transparent pintura del jo de cada individu que hi participa, exageracions a banda, que n’hi ha, i també imatges edulcorades de la pròpia vida.

Read Full Post »