Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘ESCOLA’ Category

muerte_beso«El fi del nostre camí és la mort, és l’objecte ineluctable de les nostres mires: si ens esglaia, com és possible fer un pas endavant sense febre? El remei de la gent vulgar és no pensar-hi. Però de quina brutal estupidesa pot provenir una ceguesa tan grollera?» Amb aquestes paraules Montaigne (1533-1592) dóna el to d’un dels assaigs del primer llibre. El seu títol és «Que philosopher c’est apprendre a mourir», que no necessita traducció. El seu mot conté una gran veritat. En efecte, sabent què hem de morir, perquè no ens posem a redactar testament fins que el metge no ens ha desnonat i el capellà surt de la rectoria per donar-nos l’extrema unció? I quan el nen, que s’ha assabentat de la mort del pare d’un company d’escola, ens pregunta: ‒Papa, i jo també he de morir?  Per quina raó no li diem: ‒És clar, fill, com tothom.

Ho diu Montaigne: el comú de la gent no vol pensar en la mort, no en vol parlar ni en

Businessman With Head in Sand

AMAGAR EL CAP

vol sentir parlar. Però la mort és la fi de la vida que justament estem vivint, no podem evitar-la només tancant els ulls; així hi toparem de sobte sense estar preparats i no serà una arribada sinó una col·lisió. Si la mort fos un conegut malagradós que veiem venir de lluny,  jo aconsellaria l’estratègia del desdeny. Però la mort arriba a tots, tant als que saluden MONTAIGNE ESSAIScortesament com als maleducats. Així que, si és inevitable trobar-nos-la, cal que aprenguem a dir-li «bon dia» o «bona nit» segons escaigui, i que estiguem preparats per fer-ho tothora i a tot arreu, car no sabem quan ens hi trobarem de cara en un carrer estret.

Abans, la religió institucionalitzada es feia càrrec de totes les etapes de la vida, des del naixement, amb el bateig, fins a la mort, amb l’extrema unció. I passant, amb la comunió, la confirmació, el matrimoni… pels tots els passos d’un camí sense retorn. I per a cada pas hi havia un relat, una justificació i un sentit. No hi fa res que tot plegat fos una faula, però hi havia un rerefons transversal, una pedagogia de la mort i una preparació per al dol. Amb la secularització de la societatviure envellint i dessacralització de la vida ja no tenim cap relat ni cap pedagogia que prepari per al final. Cal que, des de la laïcitat, aprenguem a parlar de la mort als infants i als grans, sense estalviar el mot, que no mossega i fer-lo avinent. Car, sovint, les coses es veuen més grans de lluny que de prop.

Anuncis

Read Full Post »

GRÀCIES MESTRESAquest matí m’he despertat, com cada dia, amb el «Matí de Catalunya Ràdio». A les 7 en punt s’ha pogut escoltar el següent: «Es divendres 23 de juny. Les criatures han assumit que estan de vacances des que es lleven de bon matí fins que les fan anar a dormir. Les famílies encara s’estan fent a la idea dels 83 dies, 83!, que les escoles estaran tancades, i per tant han hagut de buscar alternatives per programar l’estiu com han pogut. Segur que molts de vosaltres avui esteu més pendents de saber què heu de fer o de comprar per a la revetlla d’aquesta nit que de comptar els dies en què tindreu els més petits enganxats a les cames, però ja us ho trobareu un cop passada la nit més curta de l’any. Nosaltres només us n’advertim com a bon servei públic que som.» (més…)

Read Full Post »

professor crematHe llegit, amb profunda tristesa, que a Lleida s’ha creat una plataforma de pares d’alumnes que té per únic objecte impedir que els seu fills siguin expulsats (una hora, un dia o més d’un, segons la sanció) de les escoles i instituts on reben ensenyament. Els objectius de l’associació són ben explícits: volen denunciar al Síndic de Greuges les, al seu entendre, injustes i desproporcionades mesures disciplinàries que els centres apliquen als estudiants. (més…)

Read Full Post »