Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘INDEPENDÈNCIA’ Category

FILOSOFIAVostè creu que és just o correcte fer tot allò que la llei ens permet o autoritza? Pari atenció, la pregunta no és si tenim dret a fer el que la llei permet, si no si és just, si està bé. La distinció no és especulativa, un mer joc de paraules. Fa poc més d’un segle era «legal», no just, tenir esclaus a España; o fa setanta-dos anys, va ser «legal» matar jueus, gitanos i homosexuals a la civilitzada Alemanya. La pregunta, és clar, obliga a pensar sobre la legalitat i la legitimitat, la legalitat i la moralitat i s’enfonsa profundament en el tema de la justícia. ¿Creu vostè que un estudiant de batxillerat capaç d’escriure sobre el tema tres o quatre folis entenimentats, ben argumentats i redactats, té maduresa suficient per accedir a la Universitat? Així ho pensen a la veïna França. I no és broma, no MAFALDA FILOSOFIAtothom té prou seny per fer tals matisos i distincions. Sense anar més lluny, la subdelegada del Gobierno de España a Lleida ha dit que és igual d’il·legal votar l’1-O que robar o donar cops de puny a algú. Deixem-ho en que ha tingut un mal moment.

En qualsevol cas, la pregunta del començament és un dels possibles temes de l’examen de Selectivitat gal, centrat en la matèria de Filosofia. Els francesos, amb bon criteri, consideren que un alumne no és apte fins que demostra criteri suficient per a reflexionar ‒i per tant, filosofar‒ sobre alguna qüestió SÒCRATES MORTcom les que segueixen: «És suficient observar per a comprendre? És possible fer un mal ús de la raó? Tota obra d’art és necessàriament bella o bonica? Tot el que descobreix la ciència és veritat, per a sempre?» És fàcil adonar-se de la importància d’una matèria, la Filosofia, que proporciona les competències transversals necessàries per a respondre a qüestions com aquestes, tan humanes. Resulta difícil comprendre, per tant, que el Departament d’Empresa i Coneixement, del qual depenen les proves de Selectivitat, hagi tret la Filosofia de la fase comuna de les proves, que és el primer pas per fer-la desaparèixer delHOME PENSANT ASSEGUT currículum del Batxillerat, tal i com preveia la LOMCE, sí, la infausta llei Wert. És curiós que l’argument ‒prou cínic, al meu entendre‒ sigui que volen fer uns exàmens més «competencials». De quines competències parlen? No són precisament les que valora la prova de Selectivitat francesa? No serà que la filosofia fa nosa perquè no promou altra cosa que el pensament crític?

Anuncis

Read Full Post »

referèndum i por FerreresPrendre partit no és fàcil. Hom s’ha de mullar; ha de mostrar les seves preferències i, eventualment, ha d’abandonar el lloc. Frases com ara «més val boig conegut que savi per conèixer», il·lustren de biaix el punt fins al qual ens fa mandra canviar, moure’ns. Por al risc, manca d’energia per afrontar el canvi, mandra, són els puntals de l’immobilisme que ens condemna: a mantenir una relació tòxica, a  aguantar un cap que  menysté, a sotmetre’s a una injustícia continuada, a romandre subjugat a un estat que roba i humilia…

Durant anys, segles, els catalans hem romàs en aquesta tessitura. Derrotats militarment

EL VALLENC ESCORCOLL 2

La Guàrdia Civil escorcollant la revista El Vallenc a la recerca de paperetes del referèndum…

(dilluns, amb la Diada, rememorem el fet) i un cop llepades les ferides, ens hem adaptat a l’assimilació política, social i lingüística amb l’esperança de l’esclau que creu que, íntimament, pot ser lliure fins i tot carregat de cadenes. Aquesta actitud estoica ha dut a l’autoengany. Catalans eminents s’han cregut espanyols com els altres, fins que la realitat del menyspreu i la discriminació els ha fet veure la llum. Ja és història el discurs del general Joan Prim al Congreso de los Diputados, del 27 de novembre de 1851: «Los catalanes, ¿son o no son españoles? ¿Son vuestros colonos o son vuestros esclavos? Sepamos lo que son, dadles el lenitivo o la muerte, pero que cese la agonia. El horizonte amenaza grandes tempestades; es muy posible que antes de mucho se abra una lucha de general Primgigantes; dos banderas flotarán por los aires; cada una tendrá sus partidarios, y para entonces es preciso que los catalanes sepan a cuál de las dos banderas deberán prestar su robusto brazo. ¿Son los catalanes españoles? Pues devolvedles las garantías que les habéis arrebatado, garantías que son suyas, que tienen derecho a usar de ellas, porque las han conquistado con su sangre; igualadlos a los demás españoles; si no los queréis como españoles, levantad de allá vuestros reales, dejadlos, que para nada os necesitan; pero si siendo españoles los queréis esclavos, si queréis continuar la política de Felipe V, de ominosa memoria, sea en buena hora, y sea por completo; amarradles a la mesa el cuchillo como lo hizo aquel rey; encerradlos en un círculo de bronce, y si esto no basta, sea Cataluña talada y destruida, y sembrada de sal como la ciudad maldita: porque así, y solo así, doblareis nuestra cerviz; porque así y solamente así venceréis nuestra altivez; así y solamente así domareis nuestra fiereza.» Frases que, tanmateix, revelaven una voluntat sincera d’integració, de prudència i del «seny» que diuen que ens caracteritza. El mateix que a Prim li feu pronunciar, en una altra ocasió, ara sí, en la nostra llengua: «Catalans, voleu córrer massa; no correu tant que podríeu caure». Fidels a aquesta

COMPANYS 6 D'OCTUBRE 1934

Companys, 6 d’octubre 1934

actitud, la proclamació de l’Estat Català dins la Federació Espanyola, promoguda per Bartomeu Lostau a la Diputació de Barcelona el 9 de març de 1873, o la declaració de l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola de Companys, de 6 d’octubre de 1934, són expressions més de voluntat d’integració que de ruptura. Ja no dic res de l’ànim que ha presidit els darrers quaranta anys, i així fins 2010. Però ara ja s’ha acabat. España s’estima molt tal com és, tant com no ens estima tal com som. En bona hora decidirem. Encara que tinguem mandra o ens resulti incòmode, no ens podem permetre l’equidistància, l’abstenció o la indiferència. O són còmplices o són covardes.

Read Full Post »

OMAYRA SANCHEZ 1Què és el mal? La pregunteta ha estat l’obsessió de filòsofs i teòlegs des de fa mil·lennis. És fàcil de definir, en principi: el mal és allò que provoca un dany, que causa dolor o mort a éssers capaços d’experimentar-lo. També inclou aquell provocat per la privació del menjar o beure o la destrucció de la fama o el prestigi, reputació o crèdit d’una persona o grup social (la maledicència, la calúmnia, així, són mals, com l’assassinat o el robatori). Establert això, què fa que el mal existeixi? És una realitat o una manca d’ella. És un ésser o una privació, així com la vista i la ceguesa? O més aviat és una realitat tan “real” com el bé? (més…)

Read Full Post »

jaime barrado comisario«El sistema està tan corrupto que expulsa los decentes». Amb aquesta frase, gairebé una sentència, acaba el documental «Las cloacas de Interior», emès dimarts passat. El seu autor és el comissari Barrado, testimoni d’excepció quant al podrimener del ministeri de l’Interior, vist des de dins estant. I si només els expulsa, rai. En el seu cas, va ser expedientat i suspès de sou i feina per investigar allò que feien alguns dels seu caps corruptes. En qualsevol cas, parafrasejant Thoreau  (1817-1862), sota un govern que empresona injustament, el lloc adequat per a una persona justa és també la presó. (més…)

Read Full Post »

MIGUEL HERNANDEZEl poeta Miguel Hernández fou condemnat a mort pel consell de guerra sumaríssim d’urgència núm. 20.001 el 18 de gener de 1940. L’havien jutjat i condemnat per «Adhesión a la rebelión». La sentència va ser confirmada per un «Auditor de Guerra del Ejército de Ocupación»… Ara el moviment independentista és considerat sediciós i criminal. Hi ha qui diu que hauria de rebre el mateix tractament que els comandos armats d’ETA. I el referéndum és qualificat, literalment, de cop d’estat.  (més…)

Read Full Post »

FAIXA CASTELLERAbans d’ajupir-se per aixecar el pes, el practicant d’halterofília s’estreny fort el cinturó. Hi ha una bona raó per a fer-ho. L’esforç podria provocar-li una hèrnia si no anés ben estrebat. Per la mateixa raó els castellers s’estrenyen bé les faixes abans de començar tota la cerimònia dels aixecaments, una mena d’halterofília coreogràfica molt més vistosa i espectacular. (més…)

Read Full Post »

skull-hd-wallpaper-dekstopLa fi del nostre camí és la mort, és l’objecte inevitable de les nostres mires. Si ens fa por, com podrem caminar? Si aquest pensament ens esglaia, com podrem fer cap pas endavant sense que ens tremolin les cames?  El remei de la gent comuna és no pensar-hi. Però això no és pas intel·ligent sinó un covard i estúpid amagar el cap sota l’ala, com faria un ruc que caminés de reculons per tal de no veure el final del camí. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »