SE’LS VEU EL LLAUTÓ

Les persones lletges que oculten el seu rostre no fan pas cap mal, perquè tampoc no es guanya gran cosa si van descobertes. Jo mateix mai no m’he plantejat fer-me autoimplants de cabell per amagar la calba perquè temo molt que la meva aparença no milloraria gaire. En canvi, hi ha moltes persones a les quals una mica de maquillatge o algun aditament afavoreix molt, al capdavall, tothom té dret a treure el màxim partit del que té. Una altra cosa és, però, quan hom intenta embellir-se amb materials prestats, fent-los passar per propis.

Read Full Post »

GROC, GROC, GROC…

Durant la Guerra de Successió, que el 1714 va acabar tan tristament per a Catalunya que n’hem de celebrar cada any el final, van ser prohibits els llaços i escarapel·les de color groc. L’artífex de la prohibició fou el virrei de Catalunya: Francisco Antonio de Velasco y Tovar, que donà per raó que els catalans que duien additaments grocs: «Esparcían sus máximas en corrillos y continuas tertulias desbaratando la pasión, que les hacía vivir ya no bien hallados, al parecer, en la quieta libertad que poseían, porque ya sólo atendían a su aduladora idea de que podían vivir con más anchuras. En esta situación publicaban su parcialidad adornándose con el color amarillo …/… y creando discordias entre las familias alineándose unos a un Príncipe y otros a otro.». L’Enric Millo d’aleshores ja s’adonava que a Catalunya hi havia «desafecció» per la corona imposada de Felip V. Vaja, la mateixa que adesiara sentim pels seus il·legítims descendents, imposats pel darrer dictador del país i sostinguts per la casta dels seus successors.

Read Full Post »

JUTGE JUTJAT, BUSCA QUI T’HA PEGAT

A l’antiga Roma, un home casat temia que la seva esposa l’enganyés amb algú altre. Els seus amics li deien: “Posa-la sota candau, tanca-la, fes-la guardar!”. Però ell, en la seva desconfiança, els responia: “Però qui vigilarà els vigilants? La meva dona és llesta, i començarà amb ells.” L’anècdota prové de la sàtira «Casa’t i veuràs», de Juvenal, que va escriure per a un amic que tenia intenció de contraure matrimoni a fi d’advertir-lo dels perills de la vida martirimonial. L’anècdota, risible, esdevé seriosa si, en lloc de fixar-nos en la preocupació del marit ho fem en la seva referència als vigilants. En efecte, qui vigila que els vigilants no facin allò que tenen per encàrrec evitar?

Read Full Post »

EL SERMÓ DE LA MUNTANYA

«Hi ha una cosa que he de dir a la meva gent que espera al llindar que du al palau de la justícia. En el procés d’obtenir allò a què tenim dret no hem de ser culpables d’actes injustos. No ens hem de permetre de satisfer la nostra set de justícia bevent de la copa de l’amargor i de l’odi. Hem de conduir sempre la nostra lluita en l’elevat pla de la dignitat i la disciplina. No hem de permetre que la nostra protesta creativa degeneri en violència física. Un cop i un altre ens hem d’elevar a les majestuoses alçades per enfrontar la força física amb la força de l’ànima». Aquest paràgraf* sencer pertany al discurs «I have a dream» que Martin Luther King va adreçar a la multitud congregada davant del Lincoln Memorial de Washington el 3 d’agost de 1963.

Read Full Post »