Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Economia’ Category

TITES OUSTites, tites, tites…, diu el president Rajoy. I no li cal ni llençar grans de blat a terra per aconseguir que una colla d’empresaris ‒temorosos de les represàlies si no acudeixen al toc de pito‒ s’ajupin i genuflexin al seu davant per escoltar l’oferta d’inversions a Catalunya, la gallina rebeca.

Què revela l’acció de venir un parell d’hores a Barcelona, amollar una oferta recautxutada, revellida i gastada, mera còpia d’ofertes i promeses falses, fetes per altres governs idènticament mentiders? Què manifesta el fet de creure, mentre es fa la comèdia, que la representació servirà per fer baixar el «suflé independentista»? És innocència, simple barra, estupidesa, mala fe o de tot una mica, com passa en els millors dipòsits d’escombraries? Del que va dir, l’únic interessant, per simptomàtic i revelador, és la frase, digna de millor boca: «Ustedes saben cuan delicado es el material con el cual está tejido la confianza, y que costoso es repararlo cuando se rompe». Renoi, mereix que li diguem, «A buenas horas, mangas verdes!» (més…)

Read Full Post »

murs-separacio-rics-i-pobresMarx, a El Capital (capítol XXIII, apartat IV) cita el filòsof francès Destutt de Tracy : «Les nations pauvres c’est là où le peuple est à son aise ; et les nations riches, c’est là où il est ordinairement pauvre.» (Les nacions pobres són aquelles en què el poble està a gust;  i les nacions riques, són aquelles on el poble és pobre en general.). Josep Pla, amb el seu laconisme i ironia habituals, comenta: «Les nacions pobres són aquelles en què el poble es pobre i son riques aquelles en què encara ho és més». Ho podeu llegir a les seves Notes disperses, editades a Destino, pàgina 107. Es tracta, per als qui llegiu francès, d’una traducció interpretativa del text de Tracy. (més…)

Read Full Post »

desocupat los lunes al solSempre va arreglat, amb senzillesa però arreglat. Ningú no diria que porta quatre anys desocupat i que viu de la solidaritat familiar. Ningú no diria tampoc que la serva renda no li dóna per a engegar la rentadora i que renta a mà la seva roba gastada, i que planxa sense endollar. Ningú no sap que, quan surt al vespre, amb dos galledes, a l’hora que tothom mira la tele, va a omplir-les a la font del barri per tal de poder cuinar, rentar i rentar-se cada dia. Li han tallat l’aigua. Per descomptat, la nevera la té gairebé sempre buida. Tria amb cura les botigues on compra els productes més barats, i alguna vegada ha recollit, amb por que algun conegut el veiés, les bosses de pa vell que llencen els treballadors del supermercat a l’hora de tancar. Sort té del seu germà i de la seva cunyada, que l’ajuden. Sort també de sa mare, que viu al poble amb una modesta pensió de viudetat, la qual encara li passa uns dinerets quan va a veure-la, juntament amb quatre patates, enciams i cebes de l’hortet que conrea. (més…)

Read Full Post »

ImatgeLes estadístiques sempre enganyen. Ara tothom sap ja que si som dos i un menja un pollastre sencer, la mitjana és que a cadascun li’n toca mig. Aquesta és una de les grans mentides del sistema: identificar la riquesa, concretada en el Producte Interior Brut i en la Renda per Càpita per fer-nos empassar la idea que l’èxit material  –sense especificar-ne el repartiment– equival a èxit social. (més…)

Read Full Post »

el padrino 5Segons diuen «Val més un mal acord que una bona sentència». I deu ser cert, perquè els d’Unió així ho han volgut. Què deu tenir una sentència judicial que en fugin com de la pesta? Prefereixen pagar 380.000 euros per una cosa que (diuen) no han fet? Això no pot ser sinó generositat cristiana i correcta interpretació de la sentència evangèlica segons la qual si et peguen en una galta has d’oferir l’altra, i si et demanen l’americana els has d’oferir la camisa i la samarreta i tot. (més…)

Read Full Post »

El silenci dels anyells és una novel•la de Thomas Harris que rep el títol d’un episodi de la vida de la protagonista, la detectiu Clarice Starling. (més…)

Read Full Post »

El títol, manllevat de la coneguda expressió «La costa de gener», no és, tanmateix, una troballa casual sinó que està justificada per un conjunt d’analogies. Si costa refer-se de les excessives despeses de les festes nadalenques, no costa pas menys fer-ho de les provocades pels viatges vacacionals de l’estiu –els que han pogut fer-los, és clar– o/i de les que ocasiona l’adquisició del material escolar dels fills –especialment ara, amb la dolorosa i antipedagògica pujada de l’IVA que hi han clavat. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »