Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘DISCRIMINACIÓ’ Category

EROS ESTÀTUAQuè faria, vostè, si el convidessin a dir unes paraules sobre l’amor? Seria capaç de sortir dels llocs comuns i els proverbis i les frases fetes? S’atreviria amb una confessió personal que tragués de la privacitat alegries i tristors, el primer enamorament i la primera decepció, el fracàs del seu «martirimoni» o de l’èxit d’una llarga convivència, plena, com gairebé totes, d’altibaixos notables? S’atreviria a parlar de la seva orientació amorosa i/o sexual o dels dubtes que, potser, ha tingut algun cop sobre aquesta?

És un tema important, aquest, per bé que alguns hi visquin d’esquena i tanquin els ulls per tal de no veure el que passa al seu voltant. Per què, encara, les persones que tenen andrògin aristòfanes 1una orientació afectiva no heterosexual, tenen sovint dificultats per viure-la efectivament, per parlar-ne i per ser acceptats per altres? Com és possible que en bastants països l’homosexualitat, posem per cas, sigui encara perseguida com a delicte?

Aquesta setmana s’ha celebrat el Dia de la Visibilització del col·lectiu LGTBI (lesbià, gai, transsexual, bisexual i intersexual), que m’ha fet recordar que fa dotze anys ‒poc després andròginde la legalització‒ una parella de dones em va demanar que oficiés el seu casament a la Paeria, on exercia de regidor aleshores. En una conversa prèvia ‒sempre preguntava si, en el discurs, calia fer esment d’alguna cosa especial‒ em van demanar que digués alguna cosa sobre la dignitat del matrimoni que volien contraure. Els pares d’una d’elles, per bé que duien anys de convivència, no ho veien clar. No vaig trobar discurs millor que el que pronuncia Aristòfanes al diàleg platònic El convit. En aquesta obra mestra del filòsof Plató, els convidats a un dinar pacten fer, per torns, un discurs sobre l’amor, en acabar l’àpat. Cal tenir present que per als grecs del segle V aC. Eros no era només un sentiment sinó un Déu veritable. Aristòfanes explica un mite: abans els éssers humans no eren andrògin aristòfanescriatures individuals, com ara, home o dona. Eren éssers dobles i compostos: home-home, dona-dona, home-dona, units els cossos per l’espatlla, amb dos caps, quatre braços i cames, etc. Eren orgullosos i agosarats, van desafiar els déus i, en càstig, Zeus els migpartí i dispersà per la Terra. A partir d’aleshores, les meitats es buscaren i a aquest desig de retrobar-se s’anomenà amor. És interessant llegir-ho en les paraules de Plató: «Des de fa molt de temps, doncs, l’amor dels uns envers els altres és connatural als éssers humans, i és conservador de l’antiga naturalesa, intentant de fer de dos un de sol i guarir així la naturalesa humana. (191 d)»  Evidentment, el mite, que és a l’origen de la teoria de la mitja taronja, és molt xaruc i conservador. Què vol dir que els éssers humans som andrògin donameitats? Vol dir que si no trobem l’altra meitat no som res? La condició humana no és pas, al meu entendre, una realitat mancada, que sense companyia no és completa. Tots som, o hauríem de ser taronges senceres, que estimen perquè volen, generosament. Recordin l’ensenyament d’Erich Fromm a The art of loving: no és el mateix dir «T’estimo perquè et necessito« que «Et necessito perquè t’estimo. Més enllà, doncs, de la interpretació literal del mite, el més important que ens diu, però, és que totes les menes d’amor són equivalents i mereixen el mateix respecte. No creu vostè el mateix?

Anuncis

Read Full Post »

JUTGES FERRERESjutgesLa indecent sentència per abús sexual (que no violació, diuen els magistrats) a cinc dels vint-i-un membres de l’anomenada «Manada» ha aixecat tal polseguera que el govern, a fi de resguardar-se, ha anunciat la revisió del Codi penal pel que fa als delictes sexuals. Deuen tenir por que els «polvos» de la indignació portin als «lodos» de la derrota electoral.  A banda d’aquesta por, no hi deuen tenir res més, al cap,  atès que la «Comisión General de Codificación», que és la secció de Dret Penal que s’encarregarà de revisar la descripció dels delictes i les penes pels atemptats contra la llibertat sexual, és composta només per homes, vint, per a ser exactes. Ah, i triats a dit pel govern de torn.

Però és que s’han begut l’enteniment? ¿On s’han deixat la sensibilitat i la decència? ¿ComJUTGE JUTJANT pretenen que una comissió exclusivament masculina defineixi amb delicada i assenyada equanimitat uns delictes que majoritàriament són comesos per homes contra les dones? Una de les primeres regles propedèutiques de la justícia és resumida per la llatinada: «audi alteram partem», això és, cal escoltar l’altra part interessada. I qui més interessades que les dones en la descripció de les accions contra la seva integritat física, la seva dignitat i la seva llibertat sexuals, en la definició dels delictes derivats d’aquestes, i de les penes corresponents?

No dic que una comissió de juristes homes no pugui fer-ho, però necessàriament ho farà malament. I això ho sostinc amb fermesa. L’empatia, que és la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, d’adonar-se de les seves emocions, alegries i patiments, de percebre els seus desitjos i pors, i alhora, ser capaç de compartir-los d’alguna manera, és una capacitat limitada. No n’hi ha prou de caminar amb les espardenyes d’un altre per posar-se al seu lloc: cal estar al seu lloc per saber de debò com pensa, com se sent, com valora uns fets, fins i tot els fets i contextos en què vostè, o jo mateix, ha participat, juntament amb la persona amb la qual empatitza.

tancar les cames 1Em fa tota la impressió que els homes hem «inventat la dona» a la mida de les nostres pors,  desitjos i esperances. I l’hem recreada aprofitant la nostra injustificada posició de domini, tant en l’àmbit familiar, social com laboral. L’«Home» ha fet com el mític dispeser Procust, que posava els seus hostes damunt d’un llit de ferro i, als que en sortien els serrava el sobrant: peus o caps; i als que anaven balders els desconjuntava a cops de martell per estirar-los.

Així és com hem fet la Dona a la mida de l’Home. A la mida de les necessitats de l’Home (així, en genèric) a cada cultura i a cada etapa de la història. Només cal veure com comença la cosa en els primers documents en què això es posa per escrit: la dona creada per a l’entreteniment de l’home i com a esca del pecat… Això a la Bíblia. I no, no es pot cantar victòria perquè les dones tinguin formalment els mateixos drets que els homes: el dret al vot, posem per cas, té una història de quatre dies. Malauradament, doncs, tot i l’evolució de les societats, de les lleis i dels costums, hi ha encara una massa d’homes irreductible, que continua ancorada a la prehistòria de l’espècie. Hi ha molt a fer, i el primer és adonar-se que en cadascun de nosaltres hi ha un masclista en potència (si és que no hi ha res encara pitjor), i la igualtat no és el fruit d’un dia, ni és simplement el resultat d’un coneixement sinó que, com les virtuts, cal conrear-la tots els dies, com l’excel·lència, que no és pas un acte sinó el resultat d’un hàbit.

Read Full Post »

LUTHER KING FRASE«Hi ha una cosa que he de dir a la meva gent que espera al llindar que du al palau de la justícia. En el procés d’obtenir allò a què tenim dret no hem de ser culpables d’actes injustos. No ens hem de permetre de satisfer la nostra set de justícia bevent de la copa de l’amargor i de l’odi. Hem de conduir sempre la nostra lluita en l’elevat pla de la dignitat i la disciplina. No hem de permetre que la nostra protesta creativa degeneri en violència física. Un cop i un altre ens hem d’elevar a les majestuoses alçades per enfrontar la força física amb la força de l’ànima». Aquest paràgraf* sencer pertany al discurs «I have a dream» que Martin Luther King va adreçar a la multitud congregada davant del Lincoln Memorial de Washington el 3 d’agost de 1963. (més…)

Read Full Post »

fuetejament esclauA vostè la van violar perquè anava massa escotada. Si li han robat la cartera és perquè estava passejant de nit per un barri marginal. Els jueus van conspirar per afavorir la derrota alemanya a la 1a Guerra Mundial. La seva condició d’enemics del Reich els condemnava. Els gitanos són expulsats de tot arreu perquè no s’integren amb la gent normal. Els catalans mereixen ser espoliats i sotmesos perquè són uns traïdors a España, a qui odien, i han despertat el feixisme. Les precedents són frases model i alhora exemples reals de culpabilització de les víctimes. En uns casos es tracta de fer responsable l’innocent d’allò que ha fet el violador, el lladre o el genocida. En altres es tracta de deshumanitzar-lo, com es feia amb els esclaus negres, que hom considerava semianimals. (més…)

Read Full Post »

birminghan jail luther king

Martin Luther King a la presó de Birminghan

«En un estat que empresona injustament, el lloc de l’home just és la presó», va escriure Thoreau. No sé si els nostres consellers i conselleres, els presidents d’ANC i d’Òmnium o la Presidenta del Parlament han tingut presents en algun moment aquestes sàvies paraules. Sí que estic segur, però, que les hi tenia Martin Luther King quan va escriure, fa 54 anys, uns dels seus assaigs més cèlebres: Letter from Birminghan City jail (Carta des de la presó de Birminghan). Estava pres per haver participat en les manifestacions no autoritzades de Birminghan. (més…)

Read Full Post »

jaime barrado comisario«El sistema està tan corrupto que expulsa los decentes». Amb aquesta frase, gairebé una sentència, acaba el documental «Las cloacas de Interior», emès dimarts passat. El seu autor és el comissari Barrado, testimoni d’excepció quant al podrimener del ministeri de l’Interior, vist des de dins estant. I si només els expulsa, rai. En el seu cas, va ser expedientat i suspès de sou i feina per investigar allò que feien alguns dels seu caps corruptes. En qualsevol cas, parafrasejant Thoreau  (1817-1862), sota un govern que empresona injustament, el lloc adequat per a una persona justa és també la presó. (més…)

Read Full Post »

igual-per-a-tots-ermengol«La llei és igual per a tothom» s’afanya a dir l’abjecte Miquel Roca Junyent, amb el corresponent posat de lacai amb l’armilla plena. I ho diu el mateix dia que coneixem que un jove ha ingressat a la presó amb la mateixa pena que l’Urdangarín, només que el seu delicte havia estat pagar 80 euros amb una targeta falsa… Ja sabem que fins el Diable mereix un advocat, però, Roca, potser no calia arribar tan avall en submissió i llagoteria amb la reialesa, que la meitat de la feina te l’ha feta el fiscal del cas, que feia més de tu que tu mateix. Quina vergonya haver de sentir de llavis inaki-urdangarin-i-la-infanta-cristinad’un pare de la Constitució, que la seva justícia garanteix la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »