Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for juliol de 2013

Imatge«A mi no em miris, jo sóc un “manat”, no tinc, ni vull cap responsabilitat.» Estic segur que el lector ha sentit o pronunciat algun cop aquestes paraules. Estem tan acostumats a obeir des de la infància que, adults ja, sovint apaguem l’interruptor del nostre cervell i la nostra consciència i ens limitem a ser executors de la voluntat d’altri. (més…)

Read Full Post »

Imatge“El que resulta més sorprenent és l’enorme desproporció entre la magnitud del mal realitzat i la naturalesa, d’una mediocritat extraordinària, de les persones que l’han dut a terme.” Són els termes amb què Hannah Arendt, a la pel·lícula homònima de Margarethe von Trotta (ja a les sales de cinema) resumeix el seu judici sobre Adolf Eichmann i el règim nazi. La pel·lícula narra amb sintètica eficàcia tant el judici al criminal nazi Eichmann com el paper de reportera de la filòsofa jueva. (més…)

Read Full Post »

Imatge«Un hombre entero, de vida rectilínea, soldada a una razón de ser que siempre acaba teniendo la razón. Un hombre sinceramente humano, que nunca ha jugado a ser un semidiós, que no conoce la palabra “cansancio” y que es, como pedía José Antonio para el dirigente, inasequible al desaliento…» Aquestes paraules van ser escrites per a glossar un gallec il·lustre. Ja ha endevinat de qui es tracta? –En Rajoy, potser? –Calent, calent… intenti-ho de nou. –en Fraga? –No, però més calent encara! –El Sisquet?–Síííííí! Enhorabona! Ho ha endevinat. (més…)

Read Full Post »

ImatgeAmb el mateix títol, l’any 1976 es va estrenar una pel·lícula dirigida per Alan J. Pakula i protagonitzada per Robert Redford i Dustin Hoffman. Es basava en el llibre homònim de Bob Woodward i Carl Bernstein, el qual relatava la investigació periodística que havia obligat Richard Nixon a dimitir de president dels Estats Units. (més…)

Read Full Post »

ImatgeFa temps vaig llegir un relat presumptament eròtic. La narració començava amb la descripció d’una escena pornogràfica que tenia lloc en públic, a l’escenari circular giratori del peep show d’un Sex Shop. Els protagonistes feien l’escena, amb petites variacions, 4 cops al dia. Només canviaven els espectadors, els ulls dels quals miraven a través dels visors de les cabines que envoltaven l’escenari circular. El relat acabava amb la boda, la nit de noces i el viatge de nuvis dels protagonistes de les escenes inicials. Aquí la narració era plana com la mà: els acabats de casar tenien un capteniment més cast que el d’una monja de clausura. En prou feines es tocaven, s’adreçaven l’un a l’altre amb freda cortesia. Anaven arreu junts però mai no s’enllaçaven per la cintura ni es feien cap petó: estaven de vacances. (més…)

Read Full Post »