LES INTERMITÈNCIES DE LA MORT

Què passaria si la Mort deixés d’actuar? Parlo, és clar, com si la mort fos un ésser real i no simplement fi o acabament o de la vida. Però ja entenen la personificació, al capdavall, la mort és tan propera. La novel·la de Saramago parteix d’aquesta hipòtesi delirant per imaginar què s’esdevindria si, de cop i sobte, només dins dels límits d’un país, els ferits greus d’accident no morissin o si els desnonats pels metges als hospitals continuessin vivint malgrat la ciència mèdica que els pronostica només una hora de vida. S’imaginen la inicial alegria? Renoi, tots immortals. I veuen també els problemes? Funeràries arruïnades, hospitals plens a vessar per habitacions que no es buiden… La novel·la, però, tot seguit es posa seriosa.

Read Full Post »

BON COP D’ESTELADA

A la novel·la El nom de la rosa d’Umberto Eco, recentment traspassat, es cometen diversos assassinats per culpa d’un llibre. Es tracta de la Poètica d’Aristòtil, que un monjo de l’abadia benedictina on tenen lloc els fets, ha ocultat a la cambra secreta del laberint de la biblioteca. L’habitació té una porta sense pany, i només pot obrir-la qui coneix l’ordre amb què s’han de prémer les lletres de pedra que coronen el llindar. Si un monjo agosarat és capaç de superar aquestes dificultats i aconsegueix fer-se amb el llibre, l’espera la mort: el marge dels fulls està untat amb un poderós verí que el lector durà als seus llavis cada cop que s’humitegi els dits per passar les pàgines.

Read Full Post »

SUÏCIDI EN PRIMER PLA

Fa quatre anys, quan el grec Dimitris Chistoulas, de setanta-set anys, farmacèutic jubilat, es va disparar un tret al cap al mig de la plaça Syntagma d’Atenes, davant del Parlament, tothom va entendre les seves raons. A més, la seva nota de suïcidi era ben clara: «El govern ha reduït al no-res, literalment, la meva capacitat de supervivència, que depenia de la pensió que, durant més de trenta-cinc anys, he pagat jo sol sense contribució de l’estat. Atès que per la meva edat no tinc el poder de resistir activament (…), no trobo altra solució que aquesta per a un final digne, abans que em trobi obligat a buscar menjar a les escombraries». Era el primer suïcidi en públic a Europa. Es tractava d’un clam de protesta que hom no podia desatendre o menystenir.

Read Full Post »

DEMPEUS I AMB EL PUNY ALÇAT

Recorda la pel·lícula Ballant amb llops, (Dances with wolves) que va obtenir 7 Òscars l’any 1990? La protagonitza Kevin Costner i és un film força atípic i té una manifesta voluntat antropològica; va ser reconegut i destinat a la preservació com a obra cultural, històrica i estèticament significativa per la llibreria del Congrés dels Estats Units. Resulta un film atípic per diverses coses, entre altres per la seva voluntat antropològica. Mostra com els indis posaven nom a les persones en funció de les seves característiques més rellevants.

Read Full Post »