GANES DE SETEMBRE

Hi ha individus que, quan és dissabte, diuen entristits: «Demà passat és dilluns» perquè la perspectiva del retorn a la feina és tan desagradable que, en més d’un cas, els impedeix el gaudi del cap de setmana. També hi ha els qui, quan és dijous, exclamen, amb el mateix aclaparament, «Demà passat és dissabte». I és que no saben pas què fer els dies de festa, sense horaris, sense les seves rutines, sense els companys de cada dia…

Read Full Post »

L’OVELLA ESGARRIADA

Trobo que, de totes les paràboles del Nou Testament, la de l’ovella perduda (Mateu 18: 12-14) és la més difícil d’entendre i, un cop entesa, de convertir en fets de la vida quotidiana. «Imagineu que un home té cent ovelles i se li n’esgarria una: oi que deixarà les noranta-nou al serrat i marxarà a cercar l’esgarriada? I si l’arriba a trobar! Sí, us ho asseguro, sent un goig més gran per ella que no pas de les noranta-nou que no s’han esgarriat».

Read Full Post »

EL QUE RESTA DEL DIA

De res no serveix penedir-se del que hem fet fins ara a la vida. És inútil i estúpid lamentar-se o imaginar què hi hauria hagut de diferent si en determinat instant haguéssim pres un altre camí. El que compta és fer un bon ús del que ens queda de la nostra vida. Aquest sembla ser el missatge final de la novel•la: The remains of the day (El que resta del dia) de Kazuo Ishiguro.
La novel•la, que ha tingut una magnífica i també molt recomanable versió cinematogràfica, protagonitzada per Anthony Hopkins i Emma Thompson, explica la història de Stevens, majordom d’una noble casa anglesa: Darlington Hall. Stevens és un individu d’una elevada professionalitat –pocs com ell, tant abans com ara– i s’esforça a excel•lir en la seva feina, no solament en els fets del seu treball sinó en la seva pròpia actitud personal.

Read Full Post »

UN LLARG VIATGE…

Aprofitant les vacances d’estiu, he acabat de llegir un llibre titulat «Els viatges de Júpiter», escrit pel periodista Ted Simon. Té –no us espanteu– 764 pàgines, però molt llegidores. Si ens quedem amb la portada, on es veu un individu de trenta i pocs anys damunt d’una moto que fa cara d’haver fet molts quilòmetres, i hi afegim la lectura del subtítol, que diu «Quatre anys al voltant del món en una Triumph (1973-77), emetrem un judici fàcil –es tracta, direm, d’un llibre de viatges amb moto– però incomplet.

Read Full Post »

REPOSAR DE LES VACANCES…

ILLA DE "GOZO", A MALTA

La meva padrina –que en pau reposi– era un escarràs de feina. En el record inesborrable de la meva infància tinc moltes imatges enregistrades: la padrina pelant trumfos asseguda en una cadira baixa de bova a la vora de la xemeneia; la padrina anant i venint de l’hort amb un farcell de verdures enorme que duia sempre damunt del cap, en un equilibri miraculós que cap entrebanc, pujada o baixada, no alterava; la padrina donant menjar als porcs, als conills i a les gallines de casa… Pràcticament no tinc cap record «reposat» d’ella, car els contes i rondalles que ens explicava i les lliçons informals que ens donava sobre quins bolets es podien menjar i quins no, sobre quan i com calia plantar les cebes o les mongetes, ens les impartia alhora que realitzava una cosa o una altra.

Read Full Post »