UN CONTE DE NADAL

Ebenezer Scrooge protagonitza un dels relats més coneguts del novel•lista anglès Charles Dickens: A Christmas Carol (Una cançó de Nadal). Scrooge és un home ja gran, esquerp i solitari, perfectament mancat de sentiments com només ho pot ser un individu que personifica l’esperit de càlcul que no s’ocupa sinó del número u, és a dir d’ell mateix, i que, a mena de compensació per la dita mancança, té una sola passió: els diners. L’avarícia, en efecte, ha fet d’ell una persona egoista i geniüda, que mai no s’ha preocupat de ningú, que mai no ha sentit cap fiblada moral en contemplar la misèria en què viuen els pobres al seu voltant, condemnats a la mendicitat i de vegades al robatori. «És que no hi ha presons i cases d’acollida?» pregunta Scrooge cada cop que algú, a les envistes de Nadal, li demana una almoina per als pobres. Ell pensa, amb esperit només atent al dring metàl•lic de la caixa registradora, que la societat ja fa prou i massa disposant de presons, hospicis i de llars d’acollida per als desgraciats que no tenen família, ni feina, ni casa, ni pa per treure el ventre de pena.

Read Full Post »

PASTILLES CONTRA EL DOLOR ALIÈ

Patilles contra el dolor aliè

Si té mal de cap es pren un analgèsic. Si el que fa mal no és el cos, sinó l’ànima, també hi ha pastilles específiques per a cadascuna de les seves dolències. El vell sistema d’ofegar les penes en alcohol ja resulta antiquat davant la irrupció de la química moderna. Actualment tenim pastilles per a cada cosa que ens passa o que volem que ens passi: pastilles per a no somiar si el que volem és no fer-nos il•lusions, pastilles per a combatre l’insomni, pastilles per a activar-nos quan estem esgotats, pastilles de valeriana per a relaxar-nos, pastilles per a digerir i pastilles per a fer venir gana. Al final tindrem pastilles que ens donaran encapsulada la vida que ja no ens caldrà viure.

Read Full Post »

NORANTA-NOU ANYS

En Josep, el vell pagès d’Oliola (la Noguera), va morir dimecres passat, just el dia que feia noranta-nou anys. Era l’home més vell d’un poble que agonitza perquè no té joves ni escola. No es vantava gens de la seva edat; no debades feia temps que s’havia quedat sense cap dels companys amb qui, fa gairebé un segle, anava a escola –quan la feina de casa ho permetia, caçava moixons amb la fona o anava a abeurar la somera o el ruc a la bassa.

Read Full Post »

LES MANS DEL PADRÍ

A l’antiguitat hom menyspreava el treball manual, perquè moltes societats el reservaven per als esclaus. Aleshores la feina, tota la feina, s’havia de fer «a mà», car no hi havia màquines que la substituïssin. També els reis empraven les mans, encara que només fos per a signar edictes o segellar ordres, però les tenien fines i blanques, sense clivelles ni durícies. Els ceptres del poder eren lleugers i alegres de dur. Les dels serfs, en canvi, endurides pel treball, enrigidides per la gebrada i malmeses pels mànecs, eren mans de pobre, sense honor i sense poder.

Read Full Post »

CASTEDAT PER CONDONS!

Primer –ja fa uns anys– va ser la propaganda institucional del Govern de l’Estat amb el «Posa-te’l – posa-li», que va aixecar enormes suspicàcies entre gent benpensant i llepaciris de tota mena, que esgrimien l’argument segons el qual l’anunci incitava els joves a realitzar l’acte sexual.
Després, amb la mateixa intenció: estalviar embarassos no desitjats entre els adolescents i evitar la propagació entre aquests de les malalties venèries i la SIDA, el govern de Catalunya va engegar l’any 2002 una campanya informativa que havia de facilitar l’accés dels adolescents al mètode anticonceptiu de barrera més conegut i barat: el condó. La idea contemplava també la possibilitat que s’instal•lessin expenedors de condons als centres educatius de secundària, on havien de celebrar-se referèndums per a decidir sobre l’assumpte. La Sagrada Institució, acompanyada d’algunes associacions de pares i mares, s’hi va oposar fortament perquè la campanya, deien, encara era més perillosa que l’anterior: posava a les mans –per no dir una altra cosa– dels joves l’instrument de la seva perdició moral.

Read Full Post »

PREVENIM LA SIDA

Un any més, no oblidem, no defallim, PREVENIM.

Comunicat conjunt – Dia Mundial de la Sida 2010

Per vint-i-tresè any consecutiu l’1 de desembre de 2010 és un dia d’acció comunitària per fomentar la conscienciació pública i la implicació de la societat en la lluita contra el VIH. Aquest any, amb el lema ‘Estima’t. Fes-te la prova. Fes servir el preservatiu’, la campanya s’adreça a promoure el diagnòstic precoç del VIH i a prevenir-ne la infecció.

Read Full Post »