Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Política general’ Category

LLARENA I JUSTÍCIA EUROPEA«Aquesta llei és completament injusta». Segur que vostè ho ha dit algun cop, o si més ho ha pensat. Ara, pari compte, què significa això? En virtut de quin principi o criteri afirma vostè que és injusta? Vol dir alguna cosa més que el simple fet que no li agrada? És que es pot dir alguna cosa més? Aquestes preguntes, volgut lector, són a la base d’un tema que té tanta història com el dret. I és el de la relació entre aquest i la moral. Segons alguns, les normes dels sistemes jurídics han d’expressar certs principis morals i de justícia que són universalment vàlids, amb independència que siguin acceptats completament per la societat on tals normes s’apliquen. Així, per exemple, el principi de la igualtat entre sexes, hauria de formar part del sistema legal fins i tot d’una societat masclista. Com es veu fàcilment, aquesta aspiració en molts llocs és encara una utopia, per bé que aquest principi es va declarar universal per l’ONU el 25 de juny de 1945. Segons uns altres, en canvi, les lleis no han de dependre en absolut de cap principi moral universal. Són legals, justes i legítimes si han estat promulgades per les institucions que controlen un territori i són capaces d’imposar obediència a aquestes normes, és a dir, si són un producte estatal. Altraqment dit, les lleis són justes nomésLLARENA I PUIGDEMONT perquè són lleis, i no són lleis perquè siguin justes.

Dit això, era el conjunt de lleis i normes del Tercer Reich un vertader sistema jurídic? Si ho era, els criminals nazis que foren jutjats a Nuremberg durant el novembre de 1945, no podien ser acusats, posem per cas, de «crims contra la humanitat» pel seu genocidi sistemàtic de l’ètnia jueva i gitana a Europa o per l’extermini organitzat de malalts mentals i d’homosexuals. I no podien ser-ho, senzillament, perquè les lleis alemanyes, promulgades per un parlament, eren perfectament legals. Només se’ls podia acusar, doncs, prenent com a sistema legal uns valors universals, considerats anteriors o superiors a qualsevol legislació. Aquests valors foren el que poc abans s’havien aprovat amb el nom de Declaració Universal dels Drets Humans.

el-procs-de-nuremberg-8-638Té alguna similitud el que va passar aleshores amb la pugna actual entre els sistemes jurídics europeus: alemany, belga i anglès, i l’espanyol, encarnat pel jutge Llarena? En un cert sentit no, perquè el jutge espanyol no ha aplicat les lleis penals correctament sinó que ha forçat l’acusació fins a nivells inversemblants. La prevaricació d’un jutge no invalida un sistema legal. Ara bé, el fet que el Tribunal Suprem espanyol demani, per exemple, que Llarena sigui defensat per l’Estat contra l’acusació presentada contra ell per parcialitat (i així, prevaricació) pels polítics catalans exiliats i acceptada pels tribunals belgues, sí que retrata el sistema judicial espanyol en el seu conjunt. El Tribunal Suprem afirma que Llarena no pot ser investigat per un jutjat europeu perquèLLARENA BUFETADA justament representa el poder de l’Estat espanyol. Hi pot haver un Nuremberg particular per a Llarena? No, però sí per a la (in)Justícia espanyola. Ja queda tot dit: les cagades, les prevaricacions i les falses imputacions, atribuïbles fins ara només al jutge Llarena ja poden ser imputades a tota la judicatura espanyola i, de retruc, a tots els poders d’España. Als ulls del món jurídic europeu, més just i independent, el sistema jurídic espanyol ja està condemnat.

Anuncis

Read Full Post »

RETÒRICAQuè respondria a algú que li digués, amb posat seriós: « Si ningú no em mira, em torno invisible» ? El prendria per boig, oi? Hi ha alguna manera de comprovar que allò que diu és cert? Evidentment, no. Estic segur que vostè ha sentit abans aquest tipus de frases. Són «prediccions irrefutables», és a dir, enunciats que no es poden ni  desmentir ni demostrar de cap manera. Però per una estranya regla de tres, com que no es poden refutar amb cap fet, les persones que es neguen a raonar les donen per bones. És com si hom defensés que existeixen els extraterrestres perquè ningú no ha pogut demostrar que no existeixen.  El llenguatge polític en va ple. Segur que recorda la frase: «España va bien», indemostrable i irrefutable, a causa de la seva generalitat, la seva imprecisió i la seva vaguetat. I una YO HABLO CATALANaltra del mateix autor: J.M. Aznar, després de pactar amb Pujol per tal de disposar de majoria al Congrés: «Yo hablo catalán en la intimidad». Què faria vostè amb aquestes afirmacions, tenir-les per certes o per falses? I ara, si li diuen que Urdangarín és a la presó però ningú no l’ha vist entrar, si hi està sol i no té contacte amb ningú i ningú no en pot fer un vídeo que mostri com escombra i neteja la cel·la… podem saber si  hi és, realment?

Tautologia-2Les prediccions irrefutables formen part dels enunciats falsament informatius, al costat de les tautologies, les peticions de principi i les contradiccions. Les tautologies són enunciats sempre vertaders, no per irrefutables, sinó perquè no donen cap informació nova. Els sona el rajolià: « Un vaso es un vaso y un plato es un plato» Ai, quin involuntari inventor de frases històriques que ha perdut España! Encara un altra del mateix autor: «La EPA de mañana es la que vamos a conocer el día de mañana» (EPA: Enquesta de Població Activa). Les peticions de principi, en canvi, sembla que diuen alguna cosa nova. En realitat, són un intent d’argumentar una idea en el qual les raons de l’argumentació depenen justament d’allò que es vol provar. Per exemple: «Déu existeix perquè ho diu la Bíblia i la Bíblia diu la veritat justament perquè és la paraula de Déu». Com es veu, es tracta d’arguments circulars. Com si diguéssim: «El professor té raó perquè és el professor» o, millor encara: «Els jutges són justos perquè són jutges». Les contradiccions, per fi, són la joia de la corona de l’estupidesa verbal i argumentativa. Es donen quan hom diu una cosa i la contrària a la mateixa frase. És sabut que la capacitat de pensar una cosa i dir-ne una altra forma part CONTRADICCIO RETÒRICAde la professió política, i també la de mentir semblant dir la veritat o dir una cosa un dia i un altre la contrària. Ara, dir-ho successivament en la mateixa frase exigeix mestria i/o manca de cervell. Vegin la darrera de Susana Díaz: «Quiero una ley de Memoria Històrica que no mire hacia atrás»… Es veu que aquest tipus de lleis han de mirar al futur.

Ja veu, en política, sovint, per bé que hom hagi de parlar, és més important no dir res, no fos cas que, dient alguna cosa, hom pogués ser refutat o desmentit. I tanmateix, algun cop la veritat s’escapa sense voler, de Rajoy a Iglesias: «Lo que nosotros hemos hecho, cosa que no hizo usted, es engañar a la gente».

Read Full Post »

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS 1A l’antiga Roma, un home casat temia que la seva esposa l’enganyés amb algú altre. Els seus amics li deien: “Posa-la sota candau, tanca-la, fes-la guardar!”. Però ell, en la seva desconfiança, els responia: “Però qui vigilarà els vigilants? La meva dona és llesta, i començarà amb ells.” L’anècdota prové de la sàtira «Casa’t i veuràs», de Juvenal, que va escriure per a un amic que tenia intenció de contraure matrimoni a fi d’advertir-lo dels perills de la vida martirimonial. L’anècdota, risible, esdevé seriosa si, en lloc de fixar-nos en la preocupació del marit ho fem en la seva referència als vigilants. En efecte, qui vigila que els vigilants no facin allò que tenen per encàrrec evitar? (més…)

Read Full Post »

CLAVEGUERA ESTATL’Estat español em produeix fàstic i alhora basarda. El primer és una reacció visceral, com la que provoca tocar o olorar un producte en descomposició. La segona és més racional; neix de la contemplació astorada de la seva cursa venjativa contra Catalunya. Aquesta és nascuda d’un ressentiment paradoxal: d’una banda l’Estat coneix la seva dependència econòmica, la necessitat d’aprofitar-se de les rendes que ens sostreu. I de l’altra no ens vol tal com som perquè representem una anomalia en la seva concepció uniformista; només ens acceptaria si fóssim «com cal», això és, com l’Estat i bona part (?) dels espanyols volen. Aquesta concepció identitària té un nom polític, és el de «Tirania de la majoria», i consisteix a imposar, des d’una majoria numèrica, una identitat a la minoria que viu, s’expressa i pensa diferent. (més…)

Read Full Post »

INQUISICIO TORTURA COLLTemps era temps, ser ateu era delicte a la civilitzada Europa. El vuit de gener de 1698, l’estudiant escocès Thomas Aikenhead, de vint anys, va ser penjat a la forca a Edinburgh. Havia estat condemnat pel delicte de blasfèmia. Ha passat a la història per ser el darrer executat al Regne Unit per aquest motiu. (més…)

Read Full Post »

PUIGDEMONT PROCLAMACIÓ 0.jpgEs poden presentar, els podem votar, surten escollits, però no ens poden representar. Això, segons alguns: govern i premsa amiga, és Democràcia en estat pur. No sé pas què entenen Rajoy i els seus acòlits dels tribunals per democràcia, i no crec que sigui perquè ignoren la llengua grega i, així, el significat del terme. I mira que és fàcil: govern del poble. No significa altra cosa que la mesura del just i de l’injust, la legitimitat per decidir i la sobirania resideixen en els que, voluntàriament, participen. Així, sempre que no es permet algun punt del procés d’elecció i representació política, propis del sistema, ja no estem en democràcia. (més…)

Read Full Post »

LLUFAUn dels primers exemples de «postveritat» resulta ser molt antic. El rei jueu Herodes el Gran, home cruel i ambiciós*, a qui l’evangeli de Mateu (2,16) atribueix la matança dels innocents, va morir quatre anys abans de Crist! Així doncs, la seva responsabilitat en el presumpte degollament de tots els nens de dos anys en avall de Betlem i voltants a fi d’encertar a matar aquell que, segons el profeta, havia de ser el rei dels jueus: Jesús, és una pura invenció interessada, i per tant,MATANÇA INNOCENTS gens innocent.  Segurament el tema té més a veure amb la qüestió del mal i l’acceptació d’aquest que no pas amb una altra cosa, per bé que la vida i obra d’Herodes I no fos pas gens exemplar. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »