Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Política general’ Category

INQUISICIO TORTURA COLLTemps era temps, ser ateu era delicte a la civilitzada Europa. El vuit de gener de 1698, l’estudiant escocès Thomas Aikenhead, de vint anys, va ser penjat a la forca a Edinburgh. Havia estat condemnat pel delicte de blasfèmia. Ha passat a la història per ser el darrer executat al Regne Unit per aquest motiu. La península, un cop més, guanya els anglesos. Aquí, el darrer condemnat i mort per idèntica causa fou el mestre d’escola solsoní Gaietà Ripoll, enforcat a València el 1826, damunt d’un barril amb flames pintades, diuen que com a concessió humanitària ‒el que tocava era cremar-lo. La Inquisició digué que mereixia la mort perquè no volia «rectificar en su alma las verdaderas ideas de nuestra santa religión». INQUISICIÓNAixò és, perquè no volia abjurar de les seves conviccions.

L’escocès, per la seva banda, fou processat i condemnat a fi d’escarmentar en cos aliè tots aquells descreguts que expressessin opinions igualment abominables. Això és, que la Bíblia és una faula, que el misteri de la Trinitat s’ha de rebutjar per ser indigne de refutació o que Moisès era millor artista que polític. Condemnat, demanà clemència per les seves circumstàncies deplorables i la seva joventut. Però l’església Anglesa va instar una «execució vigorosa» per frenar «el que abunda d’impietat i blasfèmia en aquesta terra» (Veure nota al peu per a versió original)

TC 2Mutatis mutandis, malgrat que el pas del temps feia pensar que ja no es jutjaven ni castigaven les opinions divergents, ens trobem ara en circumstàncies similars. La religió ha evolucionat però la política no. Ja se sap, a España no passa el temps. El jutge Llarena no deixa anar Quim Forn, Conseller de la Generalitat, per bé que ha renunciat a l’escó per al qual fou escollit, perquè «si evaluamos la todavía cercana determinación con la que el investigado condujo su grave actuación delictiva, debe concluirse que persiste el PENJAT 1riesgo de reiteración delictiva». En altres paraules, que Forn ha de romandre a la presó perquè encara és independentista i no ha abjurat de les seves perilloses creences. I qui diu Forn diu qualsevol dels altres empresonats, exiliats i futurs investigats, que per centenars passaran pels jutjats un dia o altre, fins que aquesta odiosa heretgia independentista no sigui extirpada de la faç de la Terra. Omplim-los les presons i que ens mantinguin. Jo els donaré poca feina a trobar-me. Quan vulguin, poden passar a buscar-me per casa.

 

NOTA: «That … the prisoner had repeatedly maintained, in conversation, that theology was a rhapsody of ill-invented nonsense, patched up partly of the moral doctrines of philosophers, and partly of poetical fictions and extravagant chimeras: That he ridiculed the holy scriptures, calling the Old Testament Ezra’s fables, in profane allusion to Esop’s Fables; That he railed on Christ, saying, he had learned magick in Egypt, which enabled him to BLASFÈMIA AIKENHEAD THOMASperform those pranks which were called miracles: That he called the New Testament the history of the imposter Christ; That he said Moses was the better artist and the better politician; and he preferred Muhammad to Christ: That the Holy Scriptures were stuffed with such madness, nonsense, and contradictions, that he admired the stupidity of the world in being so long deluded by them: That he rejected the mystery of the Trinity as unworthy of refutation; and scoffed at the incarnation of Christ.»  Howell, T. B., ed. (1816). “Proceedings against Thomas Aikenhead for Blasphemy”. A Complete Collection of State Trials and Proceedings for High Treason and Other Crimes and Misdemeanors from the Earliest Period to 1783, with Notes and Other Illustrations. Vol. 13. Longman, Hurst, Rees, Orme and Brown

Anuncis

Read Full Post »

PUIGDEMONT PROCLAMACIÓ 0.jpgEs poden presentar, els podem votar, surten escollits, però no ens poden representar. Això, segons alguns: govern i premsa amiga, és Democràcia en estat pur. No sé pas què entenen Rajoy i els seus acòlits dels tribunals per democràcia, i no crec que sigui perquè ignoren la llengua grega i, així, el significat del terme. I mira que és fàcil: govern del poble. No significa altra cosa que la mesura del just i de l’injust, la legitimitat per decidir i la sobirania resideixen en els que, voluntàriament, participen. Així, sempre que no es permet algun punt del procés d’elecció i representació política, propis del sistema, ja no estem en democràcia.

Quant al debat d’investidura telemàtica de Puigdemont, cal dir que l’actitud del govern PUIGDEMONT PROCLAMACIÓ 2de l’estat i la judicatura és molt revelador. Arreu s’ha dit i viscut que la llei posa límits, que allò que la llei prohibeix està prohibit, però allò que la llei no prohibeix està permès; com deien els inventors del dret: «nulla pena sine lege». És a dir, no es pot castigar ningú per un delicte no definit, o per una acció que en el moment de produir-se no estava qualificada com a delicte i, per tant, no constava al Codi Penal. Anàlogament, no es pot prohibir que faci allò no expressament prohibit.  És per això mateix que cal modificar de tant en tant els codis penals, per encabir noves formes delictives que no estaven contemplades. Posem per cas, els delictes informàtics, la invasió de la privacitat a través de les xarxes socials, etc.

PUIGDEMONT PROCLAMACIÓ 3Aquesta concepció de la justícia que acabo de mencionar no és només pròpia dels estats liberals. L’imperi romà, que va inventar aquest principi jurídic, no era pas un estat liberal; un cop abolida la República més aviat era una monarquia absoluta.  En canvi, els estats dictatorials, tirànics i autoritaris, l’interpreten de forma ben diferent: diuen que està prohibit allò que no està permès per la llei. Això és el que entenen Rajoy i companyia.

PUIGDEMONT PROCLAMACIÓ 1Però tot plegat crea una asimetria increïble; d’aquesta forma, es pot prohibir gairebé tot, perquè és impossible que la llei especifiqui amb detall tot el que està permès o tot el que podria estar-ho perquè no és incompatible amb el que està explícitament permès. Imaginem que la llei diu que els contractes s’han d’escriure a mà, a ploma. Tot plegat perquè en el moment de redactar la llei no s’han inventat encara els bolígrafs… en aquest cas, és clar, redactar un contracte amb bolígraf o retolador, que no desdiu de la funció del contracte, podria ser considerat il·legal… No sé si el lector recordarà aquell bocí de la novel·leta Le petit Prince, de Saint-Éxupery. Es tracta del viatge que el nen fa al planeta del fanaler. Arriba, saluda petit-prince-lallumeur-de-reververesel fanaler i aquest li diu: -Bona nit! I tot seguit encén el fanal. Xerren un moment, a la llum artificial del fanal i tot seguit, el fanaler li diu: -Bon dia! Alhora que encén el fanal. El Petit Príncep li pregunta que com és que ha de dir bon dia i bona nit cada dos per tres. I el fanaler li diu que és la consigna, que no hi pot fer una altra cosa. I li explica que la consigna (la llei, per si algú encara no ho ha vist) al principi era correcta, perquè el planeta feia un tomb cada vint-i-quatre hores, però després va començar a girar cada cop més ràpid, i ara ho fa cada dos minuts, per això ha d’apagar i encendre el fanal cada dos minuts, perquè la consigna no ha canviat.

L’al·legoria del fanaler és divertida, però resulta tràgic i llastimós adonar-se que l’Estat espanyol, com els anònims inventors de la consigna, no s’adonen del pas del temps, i no saben ni poden ni volen adaptar les lleis a la justícia i als temps presents. Ara resultarà que no podem fer investidura telemàtica perquè el reglament no en parla específicament. Ja ho saben, a l’estat espanyol, com que no està expressament permès que els catalans puguem respirar, ben aviat, a cop de prohibició, estarem tots ofegats.

Read Full Post »

LLUFAUn dels primers exemples de «postveritat» resulta ser molt antic. El rei jueu Herodes el Gran, home cruel i ambiciós*, a qui l’evangeli de Mateu (2,16) atribueix la matança dels innocents, va morir quatre anys abans de Crist! Així doncs, la seva responsabilitat en el presumpte degollament de tots els nens de dos anys en avall de Betlem i voltants a fi d’encertar a matar aquell que, segons el profeta, havia de ser el rei dels jueus: Jesús, és una pura invenció interessada, i per tant,MATANÇA INNOCENTS gens innocent.  Segurament el tema té més a veure amb la qüestió del mal i l’acceptació d’aquest que no pas amb una altra cosa, per bé que la vida i obra d’Herodes I no fos pas gens exemplar. En efecte, hi ha munió d’històries, la meitat llegendàries, de crueltat i d’injustícia, les víctimes de les quals són nens. Justament aquells reus del mal que són més difícils d’explicar i de justificar. Ja saben l’argument: si Déu és omnipotent i omniscient, sap perfectament que hi ha nens innocents, en el doble sentit que no saben res i no han fet res, que són víctimes del mal instant-linfant-espera-lambulancia-imatge_1634846552_33429575_1500x1000necessàriament injust perquè en cap cas no és merescut. I Déu omnipotent podria evitar-ho. Així doncs, Déu no pot ser bo si permet el patiment dels innocents, o no és omnipotent perquè no pot evitar-lo. I, alternativament, Déu no existeix en cap cas, i el problema del mal és només una qüestió filosòfica per a desvagats com jo.

Sigui com sigui, la tradició dels Sants Innocents justifica que dijous passat, 28 de desembre (els ortodoxos ho celebren el 29) esfam nens multipliquessin arreu les bromes i enganyifes a les xarxes socials, als correus electrònics, etc. Ja no dic a la premsa escrita, especialment la del Reino de Espanya, perquè les innocentades, trampes i mentides hi són presents cada dia. Tant és així que els innocents, en el sentit d’ingenus ignorants que som enganyats, hem arribat a creure (o no) collonades** com que a Catalunya cal partir-se la cara per parlar castellà (Rivera) o que Ciudadanos ha pagat la campanya estalviant en cafès (Soler). O també que el 155 s’aplicava per «tornar a la llei», o que les garrotades de la policia el 1O eren justificades, o que España era un estat democràtic i no una dictadura.

Etimològicament «innocent» ve de «no-nocere» que significa no fer dany. Innocent és qui JORDIS EMPRESONATSno ha fet el mal, qui és exempt de culpa. Per extensió metafòrica, l’innocent és també qui no coneix el mal (sigui per l’edat o manca de malícia) o qui té voluntat de fer el bé. Tots coneixem innocents d’aquesta mena, que no han fet cap mal i que, en canvi, són víctimes d’algun mal injustificable. La llista seria interminable. CONSELLERS EMPRESONATSPer no fer-me prolix, i a desgrat de ser injust, si considerem globalment la xifra dels que hi ha al món, deixeu-me tenir un record pels innocents que Catalunya té a les presons espanyoles. A  ells i per ells: Jordis, Joaquim i Oriol, escric aquest article.

 

NOTES

napalm2n-1-web*Herodes, que va arribar al poder il·legítimament de la mà  i amb l’ajuda militar de Marc Antoni, va governar a sang i foc contra el seu propi poble, a qui governava prestadament sota la condició de província romana. Per guanyar-se la confiança dels romans, féu posar una àliga daurada davant del temple, cosa que enfurismà el poble, però no menys que la declarada política de romanització a tot nivell que instaurà. A la seva mort s’aixecà una gran revolta, ferotgement sufocada. Aquesta precedí la que hi va haver poc després de la mort de Jesús, i que és coneguda i narrada per Flavi Josep sota el títol de la Guerra dels Jueus, la qual no fou altre que una sagnant guerra d’independència per alliberar-se dels invasors romans.

**El nombre de collonades (només les podem anomenar innocentades perquè amb elles innocent rajoyens volen prendre per innocents o estúpids) és infinit. Quatre exemples més: L’economia catalana és afectada pel procés, Tabàrnia és la solució, Tabàrnia és l’Ulster dels ciudadanos, etc. Però el millor són les innocentades que, literalment, diuen alguns.

llibertat innocentsAixí, Rajoy pronuncia la millor quan diu: «Para mí, inhabilitados políticamente deberían estar  todas las personas que han engañado a los ciudadanos». O també aquesta de l’inefable Carrizosa: «Lo más democrático sería que Ciudadanos presidiera el Parlamento de Catalunya»…I encara aquesta altra, de Rivera: «Yo soy un hombre de palabra: no pacto con corruptos…».

 

 

Read Full Post »

voldemort«Us ho dic un altre cop, a la vista del retorn de Lord Voldemort‒ Nosaltres som tan forts com ho sigui la nostra unitat, i tan febles com ho és la nostra divisió. La destresa de Lord Voldemort per a estendre la discòrdia i l’enemistat és molt gran. Només podem lluitar contra això manifestant un idèntic i fort lligam de confiança i amistat. Les diferències en el nostre llenguatge i en els nostres costums no són res si tenim el mateix propòsit i els nostres cors estan oberts». J. K. Rowling: Harry Potter and the Goblet of Fire. (Harry Potter i el calze de foc. Goblet_of_Fire_Film_PosterLa traducció del fragment és meva). M’ha plagut citar la cèlebre autora escocesa de novel·les juvenils no tant pel seu singular èxit editorial o per la seva condició d’escocesa, com per l’encert de les seves paraules, de valor universal. M’han recordat unes altres que Jaume Sidera va publicar a la secció de cartes al director d’aquest mateix diari. Sidera citava Ramon Muntaner i la seva Crònica de 1328. Diu així:  «I si algú em demana: “En Muntaner, quin és l’exemple de la de mata de jonc?”, jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc-filiforme-visoflora-60127jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà”.» Ambdós textos, malgrat la distància temporal i el context per al qual estan escrits, vénen a recitar la mateixa veritat, que un adagi antic resumeix: La unió fa la força. Muntaner escriu la seva obra per tal de glorificar els reis de la casa d’Aragó i Catalunya (ara fa una certa cosa mencionar aquest doble títol, després de l’espoli del museu de Lleida). Parla des de Jaume el Conqueridor (1207 Montpeller – 1276 Alzira, València) fins a Alfons el Benigne (rei d’Aragó, de València, de Sardenya i de Còrsega), i té en compte els perills de la divisió ensems que els avantatges de la unió, com s’exemplifica amb la seva al·legoria de la mata de jonc.

Els bons entenedors no haurien de necessitar més paraules que les dites. Confio i esperocrònica muntaner que els nostres polítics, aquells que ens han de conduir, un dia o un altre, a la República Catalana, sabran què han de fer. Passem-los que ara marquin distàncies mútuament davant d’unes eleccions il·legítimes que ens ha imposat el règim, però confiem que sàpiguen que cal que s’uneixin, no pas per estar junts, sinó per fer una cosa junts: la nostra llibertat com a poble.

Read Full Post »

fuetejament esclauA vostè la van violar perquè anava massa escotada. Si li han robat la cartera és perquè estava passejant de nit per un barri marginal. Els jueus van conspirar per afavorir la derrota alemanya a la 1a Guerra Mundial. La seva condició d’enemics del Reich els condemnava. Els gitanos són expulsats de tot arreu perquè no s’integren amb la gent normal. Els catalans mereixen ser espoliats i sotmesos perquè són uns traïdors a España, a qui odien, i han despertat el feixisme. Les precedents són frases model i alhora exemples reals de culpabilització de les víctimes. En uns casos es tracta de fer responsable l’innocent d’allò que ha fet el violador, el lladre o el genocida. En altres es tracta de deshumanitzar-lo, com es feia amb els esclaus negres, que hom considerava semianimals. Encara en altres circumstàncies es tracta de fer de les víctimes un boc expiatori, com quan es culpava els immigrants, a començament de la crisi, de l’elevada desocupació; o ara que s’acusa l’independentisme de la davallada del turisme, de la manca de pluges, de la caiguda de les fulles dels arbres i de les glaçades matinals.

Treblinka era un camp d’extermini. Les persones que hi anaven a parar duraven poc i treblinka barracóels presoners que romanien vius treballaven per als seus botxins a canvi del dubtós regal d’ajornar la seva mort. Hi varen ser assassinades, després de patiments i humiliacions inenarrables, un milió dos-centes mil persones. Al comandant nazi del camp, Franz Stangl, condemnat a presó perpètua, li van preguntar: «Ja que els havíeu de matar a tots, quin sentit tenien les humiliacions, les crueltats?». La resposta fou reveladora: treblinka«Per condicionar els que havien d’efectuar materialment les operacions. Perquè poguessin fer allò que feien». Altrament dit, la víctima ha de ser degradada per tal que l’homicida i els que contemplen l’escena sentin menys el pes de la culpa.

Sempre que pensem en l’esgarrifosa complicitat ‒ni que fos per inacció‒ dels ciutadans alemanys en l’assassinat de milions de persones, ens adonem que l’única explicació de la «bona consciència» d’aquests ciutadans «normals» és que consideraven que les víctimes mereixien tot allò que els passava. És exactament el mateix que ara pensen a l’altra banda de la Franja de Ponent respecte als catalans.

NOTA BENE:

Gitta Sereny i Franz StanglA continuació, un bocí de l’entrevista que Gitta Sereny li fa a Franz Stangl, el botxí de Treblinka.  El llibre on es recull el testimoni es titula: Into That Darkness: An Examination of Conscience.

La incapacitat del comandant Stangl per a sentir cap mena de remordiment és notable, i es pot constatar al llarg de tota l’entrevista (de 70 hores, en diversos dies). A continuació copio el seu relat desapassionat d’una petició que li va fer un treballador del camp (Blau) per tal de salvar el seu pare. El treballador era un jueu que vivia a la «zona grisa», això és, aquell espai entre el bé i el mal absoluts on restaven els jueus que, per tal de sobreviure una mica més, col·laboraven amb els seus botxins en l’extermini dels que arribaven al camp per tal de morir a les cambres de gas.

«There was one day when [Blau] knocked at the door of my office… and asked GITTA SERENY INTO THAT DARKNESSpermission to speak to me. He looked very worried. I said, ‘Of course Blau, come on in. What’s worrying you?’ He said it was his eighty-year-old father; he’d arrived on that morning’s transport. Was there anything I could do. I said, ‘Really, Blau, you must understand it’s impossible. A man of eighty…’ He said quickly that he understood of course. But could he ask me for permission to take his father to the Lazarett rather than the gas chambers. And could he take his father first to the kitchen and give him a meal. I said, ‘You go and do what you think best, Blau. Officially I don’t know anything, but unofficially you can tell the Kapo I said it was all right.’ In the afternoon, when I came back to my office, he was waiting for me. He had tears in his eyes. He stood to attention and said, ‘… I want to thank you. I gave my father a meal. And I’ve just taken him to the Lazarett – it’s all over. Thank you very much.’ I said, ‘Well Blau, there’s no need to thank me, but of course if you want to thank me, you may.’»

 

Read Full Post »

MORT DE SÒCRATESFa dos mil quatre-cents setze anys un home bo i just va ser acusat de corrompre la joventut. Fou jutjat i condemnat a mort per un tribunal de ciutadans d’Atenes. El seu nom era Sòcrates. No havia escrit mai cap llibre, no havia tingut cap paper a la política del seu temps, ni havia estat mestre de ningú. De fet, si alguna cosa deia al respecte és que no tenia res per ensenyar, car no sabia res. Si hom insistia, acabava confessant, a desgrat, que només sabia una cosa, justament que no sabia res. (més…)

Read Full Post »

Medea ULLDeia ma padrina Mercè, que en pau reposi, que hi ha persones tan malparides que es buidarien un ull si amb això tu perdessis els dos. En efecte, l’odi, l’enveja, a voltes l’orgull ferit, són motors d’aquest tipus de rescabalaments, simbòlics o reals, que solen buscar els més venjatius. Els anglesos, que tenen frases per a tot, també, diuen «Cutting off your nose to spite your face», això és, literalment: arrancar-se el nas per escopir-se (, en realitat és per ofendre o per revenjar-se de) a la cara. El sentit és inequívoc: es tracta d’un advertiment per a aquells que actuen de manera innecessàriament autodestructiva quan, buscant represàlia, es fan més mal a si mateixos que a l’objecte del seu odi. Sembla que la dita s’originà durant el segle XII a Anglaterra durant les invasions vikingues, quan, segons la llegenda, dones pietoses es desfiguraren el rostre per tal de protegir la seva virginitat dels bàrbars rapinyaires. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »