Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Política general’ Category

REINA NEGRAPodem estar a damunt, a sota, dins…, podem estar o anar al darrera d’algú. També ens podem posar davant. Però de la mateixa manera ens podem trobar, posar-nos, o veure’ns col·locats al costat d’algú. Les preposicions i les locucions preposicionals són importants, tant com allò que descriuen: els llocs que persones i coses ocupen respecte a altres. També són molt rellevants els verbs que acompanyen aquestes preposicions. No és igual posar-te al davant d’algú que el fet que t’hi posin per pròpia voluntat, perquè t’escullen. No és el mateix anar al darrera d’algú altre que trobar-te que et releguen a aquest lloc.

Sempre s’ha dit que darrera d’un gran home hi ha una gran dona. La meva filla, mentre escric això, m’observa que moltes dones només poden estar darrera (com a molt al costat) perquè no les deixen estar al davant. A fe que té raó. I de vegades no és pas culpa dels seus companys, sinó d’un sistema de valors i d’exclusions que les perjudica i discrimina arreu.

Macron, nou president de França, ha dit que la seva esposa, Brigitte, ex-professora seva a l’institut secundari, a qui coneix des de fa vint-i-quatre anys,  tindrà un lloc al seu govern, i no serà una dona aparador. «Tindrà un paper, ni al darrere ni amagada, sinó al meu costat, on sempre ha estat». La frase, que hom ha d’agafar amb molta precaució ‒l’ha dita un polític‒, em va sorprendre. Franca o ben calculada, impressiona. Enwhats-on-skye-lady-macbeth efecte, el lloc de la parella que tenim és determinant a la vida, especialment si hi és de fa anys, en l’actual context d’amor líquid i monogàmies successives. És essencial el lloc que ocupa:  perquè li hem posat, perquè s’hi posa o perquè tots dos decidim com ens posem.

Parin compte als exemples que em vénen al cap: Quin lloc ocupava Carmen Polo de Franco, posem per cas? La CARMEN POLOCollares, com la coneixia tothom, la dona del Generalísimo es feia regalar collars de perles pels joiers de les ciutats que visitava, vora les quals el seu marit inaugurava embassaments. Quin paper va tenir en la desmesura assassina del colpista? Fou similar el seu paper al de la Shakespeariana lady MacBeth d’ominós record? Comparin, per un moment, els FERRUSOLApapers, amb els respectius, de Michele Obama amb el de Melania Trump (confesso que em fa esgarrifances veure com ambdues van renunciar al cognom en casar-se), o el de Carla Bruni i Sarkozy. Em deixo el més sucós i proper pel final. Quin paper feia la Marta Ferrussola?

Read Full Post »

justicia-pixant-seLa situació de la justícia a España és tan greu, tan greu, que ara ja només poden robar els rics. Hi ha tanta desigualtat al país que ara només poden sopar els que ja van tips, mentre que els que dejunen tot el dia han d’anar al llit, o al catre, o als cartrons del caixer, igual com se n’han llevat. Això és el món a l’inrevés. A l’alcalde de Jerez de la Frontera, l’andalucista Pedro Pacheco, li van obrir un sumari judicial l’any 1985 per afirmar que «la justicia es un cachondeo» en conèixer la decisió de l’audiència de Sevilla de suspendre l’ensorrament del xalet  il·legal del cantant Bertín Osborne. Pacheco, advocat ell mateix, amb un nas molt fi, va ensumar-se l’inici del podrimener. (més…)

Read Full Post »

referendum-ermengolConfesso (el verb ja és redundant) que m’ha sorprès l’estratègia de defensa de Mas, Rigau i Ortega. Si van obeir el mandat del Parlament i del poble de Catalunya, van haver de desobeir les ordres del TC . Per què negar-ho, doncs? A què ve fer creure que les instruccions del TC no eren prou clares o comminatòries? Hem estat davant d’una nova escenificació de la puta i la Ramoneta, només que ara davant d’un tribunal? Per què hem tingut la impressió que els acusats han fet l’estruç en lloc de fer el gall durant tota la setmana? És que Martin Luther King, després de desobeir les lleis segregacionistes americanes, feia veure que les desconeixia? No, Luther King, segur que la raó era al seu costat, desobeïa amb plena consciència i així ho manifestava a tort i a dret. Manta vegada el van empresonar per això. La seva «Carta des de la presó de Birmingham» n’és prou testimoni. (més…)

Read Full Post »

masclisme-1S’imagina una disposició al Codi Penal que digui que la pena per una atracament a mà armada és una multa i que només el segon cop que l’assaltant tregui un ganivet, o una pistola, serà jutjat penalment, però només si ho fa abans que hagi passat un any de l’anterior assalt? Oi que una tal llei seria interpretada com una invitació a robar, i encara a fer-ho amb violència? (més…)

Read Full Post »

spqrDurant l’antiga República Romana*, als corruptes o prevaricadors els esperava un càstig exemplar: els arrancaven el nas, els posaven en un sac i els llençaven al mar. La paraula «corrupció» ve del llatí «corruptio», que significa  fa o no fa el mateix que ara. Té un significat directe d’alteració d’una substància per putrefacció, i un de metafòric: degradació dels costums, modificació o desnaturalització d’una cosa, persona o pràctica. Els romans, doncs, castigaven els funcionaris corruptes, aquells que s’havien deixat subornar amb diners o favors per a ells o per als seus familiars, i també aquells que, coneixent la llei i tenint l’obligació d’aplicar-la, com els jutges i magistrats corrupcio-divinaelectes, la incomplien amb plena consciència, cometent prevaricació. (més…)

Read Full Post »

happiness-ratSi de quatre individus, només un té un pollastre, un cop feta l’estadística corresponent, cadascú disposa d’un quart. És meravellós això de la Renda per Càpita. Les matemàtiques reparteixen que és una meravella. Gràcies a individus com Amancio Ortega (el del pollastre, president d’INDITEX, que, com ara s’ha sabut, té una arquitectura financera estalviadora d’impostos) resulta que cada espanyol disposa de 29.863 euros. Ja veuen què fàcil que és ser ric, segons l’estadística. Ara bé, això de la riquesa és una realitat absoluta o relativa? Ortega és ric aquí i a Honolulú, però un català pobre és comparativament igual de pobre a Marroc o Mauritània? I a Anglaterra o als Estats Units? (més…)

Read Full Post »

professor1-720x340Què li semblaria si, a l’Arnau de Vilanova, enlloc de ser els metges i metgesses els qui fan les diagnosis, decideixen si cal intervenir quirúrgicament, donen d’alta un pacient o prescriuen un tractament, fossin els familiars dels pacients o els passavolants de visita les persones que assumissin aquesta responsabilitat? La situació, per demencial, no se li havia acudit. Ho entenc. És clar, la medicina no és com el futbol, on tothom s’atreveix a opinar sobre les alineacions i les estratègies i on, si per un dia es posés d’entrenador un hooligan o un afeccionat qualsevol, no passaria gran cosa. Evidentment, al futbol només ens hi va guanyar o perdre al partit, a l’hospital ens hi va la vida. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »