Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Política general’ Category

ocell capturatQuan era un crio, un dels espectacles que més m’incomodava era veure com un altre nen maltractava, tot jugant, un moixó. Ara aquest espectacle ‒versió reduïda i infantil de la tauromàquia‒ ja no és fàcil de veure, car amb prou feines hi ha moixons enlloc. Imaginis un nen que «juga» amb un ocellet al qual ha segrestat d’un niu. Sovint, l’ocell és encara incapaç de volar una llarga distància. El nen serva l’ocell amb un cordill que li ha lligat a una pota, de manera que els intents d’enlairar-se d’aquest resulten frustrats un cop i un altre per la mà del nen que tiba el ronsal. Al final, el moixó, cansat ja no prova de volar, està desfet, vençut per la voluntat irracional del nen. A voltes ja és incapaç de sostenir-se sobre les potes, potser les tibades li han desconjuntat una articulació.

La ment fa curioses associacions. En aquest cas, aquest record de la meva infància m’ha ermengol acusacions fiscaliaarribat del passat tan bon punt se m’ha fet present la colla de detencions extrajudicials de dimecres passat protagonitzada per la Policía Nacional del regne.  Ja saben, agents encaputxats ‒com si anessin a detenir terroristes perillosos‒ emmanillant al mig del carrer persones que presumptament  van participar en una protesta a l’estació de Girona el proppassat 1 d’octubre. S’ha especulat molt sobre qui és al darrera de tot plegat. Hi és el govern de l’estat? Ca, el ministre del ram va trigar 24 hores a dir res, i encara es va equivocar o va mentir en dir que el jutge n’estava assabentat, quan s’ha fet evident que no era així. Això demostra que no estem davant d’un govern autoritari que fa un ús intimidatori de la policia sinó d’un govern que no controla la policia, o que aquesta actua seguint interessos que no són els del govern o els del poder judicial, que és pitjor; és un indici d’un estat en dissolució. Però la pregunta estrella és la que es refereix a la intencionalitat. Que si ens volen acollonir, que si ens volen desmobilitzar cara al eneko marca espaÑa 17.12judici simbòlic a dos milions llargs de persones i real a 18, entre les que seran jutjades al Suprem i les que ho seran al TSJC. Que si volen provocar una reacció violenta per part nostra…, jo penso que, a tot això cal sumar-hi que, en el fons, només és un problema psiquiàtric, d’un malalt col·lectiu: l’estat. La malaltia es diu sadisme, com la del nen ‒ara ja adult i amb toga, uniforme i placa‒ que tortura el moixó.

Anuncis

Read Full Post »

VELLA POBREEn sortir de fer classe al Grau Sènior, just davant del Rectorat, una senyora gran, amb timidesa, però mirant-me als ulls, em va demanar diners. «Els necessito per anar al supermercat», em va dir. Quan treia la cartera es va voler explicar. «Sóc vídua i la pensió no m’arriba». «Que no té fills?», «Sí, però viuen lluny, i només els demano quan he de pagar la contribució o una cosa grossa». Jo estava paralitzat. Aquella senyora, vestida amb senzillesa però dignament, podia ser ma mare. La vaig deixar amb recança, i mentre me n’anava no parava de preguntar-me com era possible que persones com aquella estiguin desemparades a la nostra societat. Me la imagino passant fred a casa, sense encendre la calefacció perquè no pot pagar el gas, que només encén als fogons de la cuina, i sempre amb por de no tenir prou diners a la llibreta quan arribi el rebut d’una companyia que només veu consums i no persones. Veig –imagino– el piset net, ben escombrat, amb mobles de quaranta anys, desgastats per l’ús però encara funcionals per la cura de qui sap que els ha de fer durar. Damunt la taula del menjador, un ciri damunt d’un plat, ple de regalims de cera, i la televisió muda; fa temps que no s’engega. La senyora ja fa temps que paga més per la tarifa, impostos, IVA i «altres conceptes i serveis», que pel consum. Si VELLA POBRE mortaalgun dia, despistada, cala foc al matalàs amb l’espelma, encara hi haurà un desaprensiu que digui que si això li passa és per ser deixada. Poca broma, el desaprensiu existeix, i el fet és real: la Rosa Pitarch, de Reus, vuitanta-un anys, va morir així fa dos anys.

És un fet que més del seixanta per cent dels ancians que viuen sols o en parella tenen dificultats per arribar a final de més. Les pensions són minses i si, com en el cas de moltes dones grans, són no contributives, només aboquen a la misèria, una misèria que aquestes dones, com la de la història real del començament, s’esforcen a dissimular.  I tot plegat mentre la llei catalana 24/2015 de Pobresa Energètica segueix suspesa pel Tribunal Constitucional des constitucionde maig de 2016. Sí, aquest mateix TC que, en nom de la mateixa Constitució, manté presoners polítics el dia que celebra el seu indigne aniversari. Ja diuen que una cosa és predicar i una altra donar blat, per això deu ser que la Constitució sosté, a l’Art. 47, que tothom té dret a gaudir d’una vivenda digna i adequada.  Els que la festejaven fa dos dies, saben on se la poden posar, aquesta Constitució? Ho saben?

Read Full Post »

TANC ColourizedFirstWorldWar«La guerra per acabar la guerra» és el nom, potser irònic, però ben tràgic i llastimós, amb què es va anomenar la Primera Guerra Mundial, que va produir entre 9 i 11 milions de soldats morts, uns 23 milions de militars ferits i uns 8 milions de civils morts de gana o pels «efectes col·laterals» dels combats. El nom li va posar un escriptor de ciència ficció britànic: H.G.Wells, en una sèrie d’articles que van aparèixer aleshores i que finalment van ser publicats en un llibre amb el títol:  The War That Will End War . (més…)

Read Full Post »

vesperNo emprenyeu les vespes… És el significat de l’adagi del títol. Li devem a Plaute Amphitryon, 707)*, i és tan cert ara com fa dos mil anys. En efecte, tan ruc és donar una puntada a niu de vespes com apagar foc amb benzina. Cap persona assenyada no ho faria. Però l’Estat espanyol fa dies que ha perdut el seny, com brau embogit per la pica, que envesteix tot el que es mou. (més…)

Read Full Post »

1993 Tango - La mate porque era mia (esp) 01‒Mira, nena, si em deixes, t’asseguro que te’n penediràs, com hi ha món! Et ben juro que no em fotràs, que no em trauràs del pis. (…) Se me’n refot que tu n’hagis pagat la meitat, em sents!  (…) Val, i també l’entrada. Però hi ha el meu nom a l’escriptura, també. I no em penso deixar prendre el que és meu. (…) Que la qüestió no és la possessió del pis, dius? Que la qüestió és que ja no m’estimes? Au va, nena. Segur que la pela hi té alguna cosa a veure, no m’ho crec pas que no sigui pels quartos. I que no m’estimis més ben bé igual. Quan ens vam casar, recordes, el capellà va dir que era per a tota la vida, així que t’aguantes. (…) (més…)

Read Full Post »

LLARENA I JUSTÍCIA EUROPEA«Aquesta llei és completament injusta». Segur que vostè ho ha dit algun cop, o si més ho ha pensat. Ara, pari compte, què significa això? En virtut de quin principi o criteri afirma vostè que és injusta? Vol dir alguna cosa més que el simple fet que no li agrada? És que es pot dir alguna cosa més? Aquestes preguntes, volgut lector, són a la base d’un tema que té tanta història com el dret. I és el de la relació entre aquest i la moral. Segons alguns, les normes dels sistemes jurídics han d’expressar certs principis morals i de justícia que són universalment vàlids, amb independència que siguin acceptats completament per la societat on tals normes s’apliquen. (més…)

Read Full Post »

RETÒRICAQuè respondria a algú que li digués, amb posat seriós: « Si ningú no em mira, em torno invisible» ? El prendria per boig, oi? Hi ha alguna manera de comprovar que allò que diu és cert? Evidentment, no. Estic segur que vostè ha sentit abans aquest tipus de frases. Són «prediccions irrefutables», és a dir, enunciats que no es poden ni  desmentir ni demostrar de cap manera. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »