Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘SOCIOLOGIA’ Category

JUTGES FERRERESjutgesLa indecent sentència per abús sexual (que no violació, diuen els magistrats) a cinc dels vint-i-un membres de l’anomenada «Manada» ha aixecat tal polseguera que el govern, a fi de resguardar-se, ha anunciat la revisió del Codi penal pel que fa als delictes sexuals. Deuen tenir por que els «polvos» de la indignació portin als «lodos» de la derrota electoral.  A banda d’aquesta por, no hi deuen tenir res més, al cap,  atès que la «Comisión General de Codificación», que és la secció de Dret Penal que s’encarregarà de revisar la descripció dels delictes i les penes pels atemptats contra la llibertat sexual, és composta només per homes, vint, per a ser exactes. Ah, i triats a dit pel govern de torn.

Però és que s’han begut l’enteniment? ¿On s’han deixat la sensibilitat i la decència? ¿ComJUTGE JUTJANT pretenen que una comissió exclusivament masculina defineixi amb delicada i assenyada equanimitat uns delictes que majoritàriament són comesos per homes contra les dones? Una de les primeres regles propedèutiques de la justícia és resumida per la llatinada: «audi alteram partem», això és, cal escoltar l’altra part interessada. I qui més interessades que les dones en la descripció de les accions contra la seva integritat física, la seva dignitat i la seva llibertat sexuals, en la definició dels delictes derivats d’aquestes, i de les penes corresponents?

No dic que una comissió de juristes homes no pugui fer-ho, però necessàriament ho farà malament. I això ho sostinc amb fermesa. L’empatia, que és la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, d’adonar-se de les seves emocions, alegries i patiments, de percebre els seus desitjos i pors, i alhora, ser capaç de compartir-los d’alguna manera, és una capacitat limitada. No n’hi ha prou de caminar amb les espardenyes d’un altre per posar-se al seu lloc: cal estar al seu lloc per saber de debò com pensa, com se sent, com valora uns fets, fins i tot els fets i contextos en què vostè, o jo mateix, ha participat, juntament amb la persona amb la qual empatitza.

tancar les cames 1Em fa tota la impressió que els homes hem «inventat la dona» a la mida de les nostres pors,  desitjos i esperances. I l’hem recreada aprofitant la nostra injustificada posició de domini, tant en l’àmbit familiar, social com laboral. L’«Home» ha fet com el mític dispeser Procust, que posava els seus hostes damunt d’un llit de ferro i, als que en sortien els serrava el sobrant: peus o caps; i als que anaven balders els desconjuntava a cops de martell per estirar-los.

Així és com hem fet la Dona a la mida de l’Home. A la mida de les necessitats de l’Home (així, en genèric) a cada cultura i a cada etapa de la història. Només cal veure com comença la cosa en els primers documents en què això es posa per escrit: la dona creada per a l’entreteniment de l’home i com a esca del pecat… Això a la Bíblia. I no, no es pot cantar victòria perquè les dones tinguin formalment els mateixos drets que els homes: el dret al vot, posem per cas, té una història de quatre dies. Malauradament, doncs, tot i l’evolució de les societats, de les lleis i dels costums, hi ha encara una massa d’homes irreductible, que continua ancorada a la prehistòria de l’espècie. Hi ha molt a fer, i el primer és adonar-se que en cadascun de nosaltres hi ha un masclista en potència (si és que no hi ha res encara pitjor), i la igualtat no és el fruit d’un dia, ni és simplement el resultat d’un coneixement sinó que, com les virtuts, cal conrear-la tots els dies, com l’excel·lència, que no és pas un acte sinó el resultat d’un hàbit.

Anuncis

Read Full Post »

camí felicitat«Tots els homes volen viure feliços, però es mouen a les palpentes quan busquen allò que fa feliç a la vida. I no és fàcil aconseguir la felicitat, ja que hom se n’allunya com més delerosament l’empaita, si ha equivocat el camí. Si aquest el du en sentit contrari, la mateixa velocitat augmenta la distància». Amb aquestes paraules s’enceta el llibre De la felicitat (De vita beata, en llatí) del pensador cordovès Sèneca. I fan pensar. Perquè si en una cosa estem d’acord tots és que la felicitat és una finalitat raonable de la vida. És cert que alguns pensen que la felicitat no és possible en aquesta vida, i per això l’ajornen per l’altra, però la majoria no té tanta paciència, o credulitat, i fa tot el possible per tal d’assolir-la. (més…)

Read Full Post »

PROFESSOR ARMATTrump proposa que els professors vagin armats a les classes per tal d’evitar les matances que es produeixen als centres escolars. Suggereix que les duguin «concealed», això és, amagades, suposo que per tal d’evitar la impressió que la disciplina escolar se sustenta en l’amenaça de violència. Mai no havia sentit una proposta tan esbojarrada i mancada de sentit de la realitat. A les escoles, els temples del saber, s’hi ha d’entrar armat? És que esperen que els professors facin la feina policial de detenir o matar en defensa pròpia els eventuals assassins que entrin a les aules? (més…)

Read Full Post »

dol rosaDilluns el Facebook em va recordar que fa setze anys havia publicat, en aquestes mateixes pàgines, un article escrit durant l’agonia de la meva padrina Mercè, el gener de 2002. De sobte em va assaltar l’enyor. Fou com un cop de llamp en un dia clar, que et cau damunt sense esperar-ho. De fet, l’article havia nascut del dol, d’un dol anticipat, perquè mentre l’escrivia, la padrina s’estava morint. Jo ho sabia, ella ho sabia. En vam parlar el dia mateix del seu traspàs; hi havia tanta claredat als seus ulls i tanta pau a les seves paraules… Em va semblar que era ella, la que havia de morir, qui em consolava a mi, com Sòcrates feu amb els amics que l’acompanyaven el dia que hagué de beure la cicuta a la presó d’Atenes. (més…)

Read Full Post »

OMAYRA SANCHEZ 1Què és el mal? La pregunteta ha estat l’obsessió de filòsofs i teòlegs des de fa mil·lennis. És fàcil de definir, en principi: el mal és allò que provoca un dany, que causa dolor o mort a éssers capaços d’experimentar-lo. També inclou aquell provocat per la privació del menjar o beure o la destrucció de la fama o el prestigi, reputació o crèdit d’una persona o grup social (la maledicència, la calúmnia, així, són mals, com l’assassinat o el robatori). Establert això, què fa que el mal existeixi? És una realitat o una manca d’ella. És un ésser o una privació, així com la vista i la ceguesa? O més aviat és una realitat tan “real” com el bé? (més…)

Read Full Post »

EARTH OVERSHOOT POMASi gastes més que no pas ingresses, per molt que tinguis estalviat, un dia et quedes sense fons i has de viure a crèdit. Però el crèdit ‒si te’n donen‒ s’ha de tornar amb interessos. Per tot plegat a mi no m’agrada deure diners. Fill de pagesos com sóc, a casa sempre he sentit que si en gastes deu n’has de tenir vint a la guardiola, i mentrestant, cal estar-se’n, llevat d’imprevist o despesa per malaltia. De resultes d’aquesta educació sempre he pensat que la gent que estira més el braç que la màniga o té la mà foradada fan malament perquè un dia o un altre es troben en un destret. Però ara acabo d’assabentar-me que jo mateix formo part d’aquest col·lectiu immens d’eixelebrats i malgastadors. De fet, és la humanitat sencera, encara que més uns que altres. (més…)

Read Full Post »

possessió i imaginació espatlla nuaParlava en rus, molt fort, semblava una discussió, per bé que només se sentia una persona. Però la seva veu arribava a cada racó del supermercat. Jo estava fent cua per pagar i ja gairebé arribava a la caixera. Quan em vaig girar el vaig veure. Era un individu alt, cepat, pèl ros, roig de cara i cara-rodó, d’ulls blaus lleugerament boteruts. Amb una mà sostenia la bossa de la compra i amb l’altra un telèfon mòbil. Va pronunciar unes darreres paraules en rus, plenes de tensió i, tot seguit, va apartar el terminal de l’orella i el va oferir al caixer, tot dient-li en un mal castellà amb un fort accent eslau: «Es mi mujer, que no se cree que estoy en el control gelosia. Dígale donde estoy!» (més…)

Read Full Post »

Older Posts »