Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘SOCIOLOGIA’ Category

dol rosaDilluns el Facebook em va recordar que fa setze anys havia publicat, en aquestes mateixes pàgines, un article escrit durant l’agonia de la meva padrina Mercè, el gener de 2002. De sobte em va assaltar l’enyor. Fou com un cop de llamp en un dia clar, que et cau damunt sense esperar-ho. De fet, l’article havia nascut del dol, d’un dol anticipat, perquè mentre l’escrivia, la padrina s’estava morint. Jo ho sabia, ella ho sabia. En vam parlar el dia mateix del seu traspàs; hi havia tanta claredat als seus ulls i tanta pau a les seves paraules… Em va semblar que era ella, la que havia de morir, qui em consolava a mi, com Sòcrates feu amb els amics que l’acompanyaven el dia que hagué de beure la cicuta a la presó d’Atenes. Només que aleshores no em vaig adonar de la ironia de la situació, perquè no era un text a llegir, sinó la vida mateixa. He dit que l’article va néixer del dol, però l’enyor ha sorgit del calendari. Dol i enyor estan relacionats, és clar, però hi ha diferència entre ells? És dol puzzleevident que podem enyorar els pares, la parella, els fills o els amics absents, però vius. Però no parlo d’això, parlo del dol i l’enyor pels morts. En la meva opinió el dol deixa una cicatriu inesborrable, però per això mateix se supera, queda tancat, com la ferida de la qual la crosta era indici. Però l’enyor no se supera mai. Quina relació hi ha entre la intensitat del dol, la dificultat per superar-lo, i l’amor que n’és la causa? És cert que tota història d’amor és una història potencial de dol? L’enyor, que ve després del dol, és proporcional a aquest? És l’enyor l’allargassament del dol, una mera qüestió d’intensitat, o és qualitativament diferent, com sostinc?

Diuen que «Dol» és el lexema de «dolor», la seva arrel, d’aquí que es pugui, eventualment, defensar que el dolor del dol és més intens. I tanmateix, posats a fer etimologia, «nostàlgia», equivalent semàntic del nostrat enyor, significa exactament el mateix, en grec. «algos» o «algia» signifiquen dolor, en aquest cas per la casa o la pàtria: «nostos», però enynostàlgia banc maror en tot cas per allò que s’ha deixat o perdut. Segons aquesta darrera constatació, doncs, dol i enyor són el mateix, o l’un neix de l’altre quant el primer ha estat superat. Així, el dol seria la forma aguda i l’enyor la forma crònica d’un fenomen de la memòria, la qual manté les arrels, els fonaments, en el passat, i que ens deixa viure el present tot fent veure que la seva principal funció és l’oblit (el no-oblit faria insuportable molts presents) però retornant, de tant en tant, a allò que mai no desapareix .

La memòria és estranya. Proust, a La recherche du temps perdu, ens fa adonar d’un delsproust du cote de chez Swann seus mecanismes. Swann suca una magdalena al te que li acaben de servir; s’estremeix per alguna cosa que, a la impensada, li esdevé. Torna a sucar la magdalena i s’adona que la cosa no està en la magdalena sinó al seu interior. El gust i l’olor de la magdalena i el te el transporten de sobte a un passat antic del qual, després de la destrucció dels éssers i de les coses, ja no subsisteix res, llevat de l’olor i el sabor, els quals resten «com les ànimes, a recordar, a esperar, sobre la ruïna de tota la resta, a portar, sense afluixar, sobre la seva gota imperceptible, l’edifici immens de la memòria». És així, també, com l’enyor ens escomet, de sobte, a través d’una escletxa que comunica amb el passat, per damunt del dol ja refredat i de les llàgrimes vessades.

Anuncis

Read Full Post »

OMAYRA SANCHEZ 1Què és el mal? La pregunteta ha estat l’obsessió de filòsofs i teòlegs des de fa mil·lennis. És fàcil de definir, en principi: el mal és allò que provoca un dany, que causa dolor o mort a éssers capaços d’experimentar-lo. També inclou aquell provocat per la privació del menjar o beure o la destrucció de la fama o el prestigi, reputació o crèdit d’una persona o grup social (la maledicència, la calúmnia, així, són mals, com l’assassinat o el robatori). Establert això, què fa que el mal existeixi? És una realitat o una manca d’ella. És un ésser o una privació, així com la vista i la ceguesa? O més aviat és una realitat tan “real” com el bé? (més…)

Read Full Post »

EARTH OVERSHOOT POMASi gastes més que no pas ingresses, per molt que tinguis estalviat, un dia et quedes sense fons i has de viure a crèdit. Però el crèdit ‒si te’n donen‒ s’ha de tornar amb interessos. Per tot plegat a mi no m’agrada deure diners. Fill de pagesos com sóc, a casa sempre he sentit que si en gastes deu n’has de tenir vint a la guardiola, i mentrestant, cal estar-se’n, llevat d’imprevist o despesa per malaltia. De resultes d’aquesta educació sempre he pensat que la gent que estira més el braç que la màniga o té la mà foradada fan malament perquè un dia o un altre es troben en un destret. Però ara acabo d’assabentar-me que jo mateix formo part d’aquest col·lectiu immens d’eixelebrats i malgastadors. De fet, és la humanitat sencera, encara que més uns que altres. (més…)

Read Full Post »

possessió i imaginació espatlla nuaParlava en rus, molt fort, semblava una discussió, per bé que només se sentia una persona. Però la seva veu arribava a cada racó del supermercat. Jo estava fent cua per pagar i ja gairebé arribava a la caixera. Quan em vaig girar el vaig veure. Era un individu alt, cepat, pèl ros, roig de cara i cara-rodó, d’ulls blaus lleugerament boteruts. Amb una mà sostenia la bossa de la compra i amb l’altra un telèfon mòbil. Va pronunciar unes darreres paraules en rus, plenes de tensió i, tot seguit, va apartar el terminal de l’orella i el va oferir al caixer, tot dient-li en un mal castellà amb un fort accent eslau: «Es mi mujer, que no se cree que estoy en el control gelosia. Dígale donde estoy!» (més…)

Read Full Post »

SPEAKEASYDimecres vinent (7 de juny) vostè, sense moure’s de Lleida, podrà prendre una pinta de cervesa en un pub anglès. No és pas que puguem fer un viatge en l’espai sense sortir de casa, no. La botiga de discos i cerveseria «Grans records» del carrer Alcalde Costa, a partir de les 20.30, es convertirà en un d’aquells típics pubs anglesos de noms tan sonors com : The White Lion, The old sea chest, The Bombardier o The Frog&Rosbiff. Així, per bé que per dins li manqui encara un punt de l’estil i l’ornamentació, l’aire britànic el posaran els clients, per bé que no cap d’aquests, segur, no dugui kilt ni bombí. Aprofito per agrair al pub Capi que ens fes d’amfitrió el mes passat. (més…)

Read Full Post »

REINA NEGRAPodem estar a damunt, a sota, dins…, podem estar o anar al darrera d’algú. També ens podem posar davant. Però de la mateixa manera ens podem trobar, posar-nos, o veure’ns col·locats al costat d’algú. Les preposicions i les locucions preposicionals són importants, tant com allò que descriuen: els llocs que persones i coses ocupen respecte a altres. També són molt rellevants els verbs que acompanyen aquestes preposicions. No és igual posar-te al davant d’algú que el fet que t’hi posin per pròpia voluntat, perquè t’escullen. No és el mateix anar al darrera d’algú altre que trobar-te que et releguen a aquest lloc. (més…)

Read Full Post »

skull-hd-wallpaper-dekstopLa fi del nostre camí és la mort, és l’objecte inevitable de les nostres mires. Si ens fa por, com podrem caminar? Si aquest pensament ens esglaia, com podrem fer cap pas endavant sense que ens tremolin les cames?  El remei de la gent comuna és no pensar-hi. Però això no és pas intel·ligent sinó un covard i estúpid amagar el cap sota l’ala, com faria un ruc que caminés de reculons per tal de no veure el final del camí. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »