DE CINTURA EN AVALL

Diuen que l’expressió popular «tenir cintura» té un origen pugilístic. Els boxadors que «tenen cintura» són els que més i millor finten, això és, els que esquiven els cops que els llencen els seus adversaris. Aquí, tenir cintura té un sentit literal, designa la capacitat de vinclar el cos pel mig. El sentit metafòric segueix de prop el literal: té cintura qui sap esquivar els obstacles de la vida, qui evita perills, qui dissimula o disfressa millor les marrades i qui oculta eficaçment els desastres.
El rei de les Espanyes té cintura, però en un tercer sentit, també literal, exactament aquell en el que els metges recomanen no tenir-ne.

Read Full Post »

DEL LLEGIR

Estic segur que hi ha gent que no ha pres durant els darrers deu anys cap aliment intel•lectual, excepte alguns rosegons als diaris. Això no és cap raresa, fins i tot entre professors d’universitat. De fet, tinc present el cas d’un conegut, el qual diu sense torbar-se que només llegeix de tant en tant l’Interviu i les revistes del cor que troba a la sala d’espera del metge o a la barra del cafè on li escau esmorzar. Tristíssim panorama aquest.

Read Full Post »

L’EDUCACIÓ NO VOL PARAR LA MÀ.

«El nostre dret a l’educació és tan indiscutible… que no hi ha ni la més mínima esperança que cap ànima caritativa ens el prengui!» La frase anterior és pronunciada per Guille, un personatge de les tires còmiques del dibuixant Quino. Guille representa el prototipus del nen desmotivat a qui no agrada gens estudiar. Mafalda, que és l’altre personatge de la vinyeta, escolta desconcertada el seu amic.
Aquest acudit, lamentablement, ja no resulta una paradoxa. Les «ànimes caritatives» a les quals es refereix Guille existeixen. Són dels actuals gestors de l’educació del país, als quals fan costat els seus respectius governs i, probablement, les forces vives del món de la burgesia.

Read Full Post »

LLADRES DE GUANT BLANC

Hi ha una mena de lladres per als quals la justícia penal no preveu cap mena de càstig. I tanmateix allò que furten impunement és el més valuós que posseïm els humans. És la matèria de la qual està feta la vida, l’única propietat que els lladres no poden restituir ni compensar amb res un cop ens l’han robada. El temps, perquè d’això és tracta, és tot el que som: temps de vida que mai no retorna.
Els lladres del temps són innombrables i actuen amb bona consciència: és el metge que concerta les seves cites sense marge suficient entre elles per tal de no haver d’esperar ni un instant si alguna visita no es presenta.

Read Full Post »

PARELL ÉS

«Mira, jo em vull casar amb tu, però abans que ho fem, has de saber algunes coses de mi. La primera és que els dimecres em trobo amb els amics per a jugar a la botifarra. Prenem unes cervesetes, parlem de dones, ja saps… Els dijous després de sopar em trobo amb els companys de la feina, amb els quals la fem petar una estona fotent a parir l’encarregat i el director general, que són un parell de fills de puta. I, finalment, els dissabtes, ah, els dissabtes al vespre!, són sagrats, ja fa anys que surto amb la colla del futbol. A mitja tarda fem un partidet de futbol sala i encabat anem a sopar i prenem unes copes. Aquests són costums que tinc i pensava mantenir-los. Si t’està bé, perfecte i si no també, perquè no els canviaré.»

Read Full Post »

LLADRES AMB CONDO…

Ja em disculparan, però el nombre de caràcters que caben al títol no ha permès que la darrera paraula aparegués completa. En realitat, en lloc de «condo», on segurament vostè ha trobat a faltar l’accent a la «o», hi havia de posar «condonació».

Read Full Post »

LA NINA DE KAFKA

Una nena, que ha perdut una nina, plora desconsolada. Kafka −escriptor txec que es troba al seu darrer any de vida− li diu que no es preocupi, que la nina no s’ha perdut, que se n’ha anat de viatge molt lluny. La nena, incrèdula, li pregunta com és que ho sap, això. I l’escriptor li respon que la nina li ha escrit una carta.

Read Full Post »

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

«Oh benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum…», així fa la tornada de la famosa cançó que Jaume Sisa va compondre fa trenta-dos anys. Trobo que expressa a la perfecció l’essència de l’optimisme. L’optimisme, en efecte, consisteix a creure que el futur ens proporcionarà resultats o experiències favorables. I també a pensar que tot el mal que hem patit o patim, i que tot el dolor que ens aclapara, acabaran esvanint-se fins convertir-se en no-res.

Read Full Post »