Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Igualtat’ Category

TALONS ELEGANTS‒Miri, si no es posa talons, la fotrem fora.

‒On ho diu, que he de dur talons de set centímetres o més? No hi posava pas, al contracte.

‒No cal, la política de vestuari la marca l’empresa, ho diu la llei.

‒Doncs miri, no me’ls penso posar, em fan mal i no m’agraden.

El cap de personal va somriure, displicent. I l’empresa va despatxar la treballadora Nicola Thorp. No és pas una història inventada, i la conversa, per bé que estrafeta, correspon al testimoni de la protagonista. Això li va passar l’any 2015. Però ella no es va conformar. Va promoure una recollida de signatures que ha obligat el Parlament anglès a debatre el tema.

A Anglaterra, com també a España, els codis de vestuari són regulats per les empreses, TALONS DOLORperò en la seva lletra van, sovint, molt més enllà d’especificacions sobre la imatge de l’empresa (vestir uniforme, anar arreglat, no dur tenyits llampants o anar carregats de ferralla a les orelles, nassos o llavis), sobre la higiene (granotes o bates) o sobre la protecció (roba ignífuga, armilles antibales). No, hi ha empreses que exigeixen que les dones es posin faldilla, que portin mitges no opaques, que al seu cabell, si és tenyit, no se li vegin les arrels o que regularment s’apliquin maquillatge al rostre. I moltes dones no tenen més remei que passar per l’adreçador; els hi va la feina.

Per al debat, el Parlament britànic ha demanat un informe al seu Col·legi de Podòlegs. L’informe, molt professional, és contundent. Diu que no es pot obligar a dur talons com a part de l’uniforme perquè hi ha una sòlida evidència clínica dels efectes incapacitants que té el fet de dur talons alts prolongadament. I s’especifica: pertorbació de la biomecànica del caminar, alteracions de columna, fascitis plantars, ruptura d’astràgal…

TALO CALAVERASi hom vol presumir, ha de patir, diuen. Però això només vol dir que si et poses talons per lluir és assumpte teu. Una altra cosa és que t’obliguin a dur-los vuit hores al dia en una feina que exigeix estar dret. Aleshores és una qüestió de salut laboral, i alguna cosa més: discriminació. Als homes no ens obliguen pas a vestir coses que provoquen incomoditat o dolor. Discriminació arreu, vegin quantes dones són en llocs directius. Els volem fer dur talons però mai no els donem els galons.

Read Full Post »

justicia-pixant-seLa situació de la justícia a España és tan greu, tan greu, que ara ja només poden robar els rics. Hi ha tanta desigualtat al país que ara només poden sopar els que ja van tips, mentre que els que dejunen tot el dia han d’anar al llit, o al catre, o als cartrons del caixer, igual com se n’han llevat. Això és el món a l’inrevés. A l’alcalde de Jerez de la Frontera, l’andalucista Pedro Pacheco, li van obrir un sumari judicial l’any 1985 per afirmar que «la justicia es un cachondeo» en conèixer la decisió de l’audiència de Sevilla de suspendre l’ensorrament del xalet  il·legal del cantant Bertín Osborne. Pacheco, advocat ell mateix, amb un nas molt fi, va ensumar-se l’inici del podrimener. (més…)

Read Full Post »

happiness-ratSi de quatre individus, només un té un pollastre, un cop feta l’estadística corresponent, cadascú disposa d’un quart. És meravellós això de la Renda per Càpita. Les matemàtiques reparteixen que és una meravella. Gràcies a individus com Amancio Ortega (el del pollastre, president d’INDITEX, que, com ara s’ha sabut, té una arquitectura financera estalviadora d’impostos) resulta que cada espanyol disposa de 29.863 euros. Ja veuen què fàcil que és ser ric, segons l’estadística. Ara bé, això de la riquesa és una realitat absoluta o relativa? Ortega és ric aquí i a Honolulú, però un català pobre és comparativament igual de pobre a Marroc o Mauritània? I a Anglaterra o als Estats Units? (més…)

Read Full Post »

murs-separacio-rics-i-pobresMarx, a El Capital (capítol XXIII, apartat IV) cita el filòsof francès Destutt de Tracy : «Les nations pauvres c’est là où le peuple est à son aise ; et les nations riches, c’est là où il est ordinairement pauvre.» (Les nacions pobres són aquelles en què el poble està a gust;  i les nacions riques, són aquelles on el poble és pobre en general.). Josep Pla, amb el seu laconisme i ironia habituals, comenta: «Les nacions pobres són aquelles en què el poble es pobre i son riques aquelles en què encara ho és més». Ho podeu llegir a les seves Notes disperses, editades a Destino, pàgina 107. Es tracta, per als qui llegiu francès, d’una traducció interpretativa del text de Tracy. (més…)

Read Full Post »

malagon-pobreza-energetica-grosTenia altres títols per a l’article d’avui: foc glacial, fred abrusador i llum negra. Tots són oxímorons, això és, termes que contenen una contradicció o conceptes de significats contradictoris que hom juxtaposa. La mateixa paraula «oxímoro» és el que diu, car «oxí» en grec, significa punxegut, i «moró» significa arrodonit o sense punta. És una figura retòrica que neix de l’enginy i que serveix com cap altra per treure punta a les contradiccions de la societat. Així és com parlem d’«intel·ligència militar», d’«eficàcia política»  i d’«ètica empresarial». Les dues darreres mereixen un a part després de la mort de la senyora de 81anys a qui li havien tallat la llum fa dos mesos. (més…)

Read Full Post »

ImatgeLes estadístiques sempre enganyen. Ara tothom sap ja que si som dos i un menja un pollastre sencer, la mitjana és que a cadascun li’n toca mig. Aquesta és una de les grans mentides del sistema: identificar la riquesa, concretada en el Producte Interior Brut i en la Renda per Càpita per fer-nos empassar la idea que l’èxit material  –sense especificar-ne el repartiment– equival a èxit social. (més…)

Read Full Post »

(més…)

Read Full Post »

Older Posts »