Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Igualtat’ Category

rae-mujer-facil-kl4--1240x698@abc-kqcH--1240x698@abcEl Diccionari de la Real Academia de la Lengua Española s’ha negat a modificar, malgrat les crítiques rebudes, la cinquena accepció de l’adjectiu «fácil», que diu, literalment: «Dicho especialmente de una mujer: Que se presta sin problemas a mantener relaciones sexuales». Diu el seu portaveu que no volen «censurar» el diccionari i que, en qualsevol cas, l’expressió també es pot referir als homes. Això darrer és cert sobre el paper, que tot ho aguanta, però difícilment «home fàcil» s’entendrà en el mateix sentit que «dona fàcil», especialment en una societat tan masclista com la nostra, que en aquest punt assenyala Oppression-Domination-Violence-Women-Free-Image-Ba-0776.jpgmés l’excepció que no pas la norma. En efecte, «fàcil» probablement, si acceptem la definició del diccionari, s’aplicaria pràcticament a tots els homes, potser per això mateix no es fa servir l’expressió, car ja es dóna per suposada la seva veritat.

Al tanto, que en català no anem pas millor servits, al diccionari del DIEC, la quarta accepció sembla calcada del castellà: 1 4 adj. [LC] Que no costa gaire que s’avingui al tracte sexual. Una dona fàcil. Altrament dit, en això no som pas millors ni estem més avançats que els nostres veïns. Hi ha molt per fer, sobretot perquè al llenguatge s’hi troben fossilitzades moltes formes de pensament antigues, i gràcies a ell, es conserven als esperits. Exemples, els que vulguin: «Sexe dèbil: “Conjunt de les dones”, i ara han afegit, a fi d’apanyar-ho una mica: “utilitzat amb intenció despectiva o discriminatòria”.»

IGUALTAT SALARIAL 1El tema de la censura ja és més complex. Serveix de res «censurar» el diccionari, eliminar, encara que sigui per bones raons, de justícia i amb voluntat de no discriminació, certes expressions masclistes o de qualsevol altre tipus? És possible modificar la realitat canviant o fent desaparèixer determinades paraules, substantius i adjectius? Algú creu, posem per cas, que eliminant del diccionari el terme «llibertat» hom deixaria de lluitar per ella? Sigui com sigui, el meu pensament és que si alguna cosa cal canviar és la gent, els costums, els valors. Només així canviarà el llenguatge amb què s’expressen. Només si els homes deixem de ser masclistes deixaran d’usar-se i de tenir sentit expressions com «dona fàcil».

Ho veig difícil, però, sobretot amb l’exemple de governants com en Rajoy, quinta essència RAJOY CAGANT A L'URNAde l’estupidesa i del masclisme més tronat (i encara m’estalvio altres àmbits en que el seu cinisme i mala fe excel·leixen). A Rajoy, per exemple, se li’n refot que les dones cobrin menys que els homes per fer la mateixa feina. Carlos Alsina, que l’entrevistava dimecres a Onda Cero (recordin que aquest periodista ja li va arrencar allò de «Y en Europa?»), li va preguntar si els governants s’han de posar en qüestions salarials. A la resposta de «No» va insistir: «Y ni siquiera diciendo que si un hombre y una mujer hacen lo mismo, deberían cobrar lo mismo?  I Rajoy, que mai no falla a mostrar la seva toixesa, va respondre: «No nos metamos en eso, demos pasos en la buena dirección, que normalmente es como se resuelven mejor las cosas» Sí señor, la «buena dirección» és abandonar les dones al masclisme i la discriminació dels homes.

Anuncis

Read Full Post »

MOLLA ESTIRANT-SEÉs una veritat universalment reconeguda que la vida de parella és un continu estira i arronsa. Ara estira un i arronsa l’altre, ara arronsa un i l’altre estira. I és d’aquesta manera que la convivència pot perdurar harmoniosament.  En altres èpoques hom no tenia cap mena de cura de la simetria d’aquesta tensió. Bastava que un dels dos arronsés sempre, i aquest paper corresponia a les dones, que resultaven esposes perfectes car havien estat educades per a patir.  Encara ens dolem d’aquesta nefasta mentalitat, que en molts casos es tradueix en situacions de menyspreu i d’humiliació cap a la dona, quan no de maltracte de paraula o d’obra, especialment quan aquesta exigeix una relació en peu micromachismos PRESÓd’igualtat. I encara en un context general, en són testimoni els centenars de dones víctimes de micromasclisme, o les assetjades, maltractades, violades i assassinades cada any.

El tema, que ja té prou substància per si mateix, ve a tomb del fet que les relacions «martirimonials» s’han usat com analogia fàcil de la relació entre España i Catalunya. M’estalvio la metàfora que n’ha fet fa poc fa d’Herrero de Miñón en una conferència pública i faig referència només al conte simbòlic que ha explicat Miquel Roca i Junyent: «Un marit arriba a casa, i al rebedor hi ha la dona, que li diu que vol separar-se, que ja no aguanta més. I ell li respon: “Però tu què t’has pensat? Et quedaràs sense cotxe, jo em quedaré els fills, no tindràs pensió, ni segona residència.” Llavors, la dona es posa a plorar. “Plora, desgraciada. Tu per què plores?” “Perquè pensava que em MALTRACTE 2diries que encara m’estimaves.”» El sarcasme resulta esborronador, pel rerefons masclista que revela Miquel Roca (com l’altre, un padrastre de la Constitución) i per la simplificació penosa i insultant tant del problema familiar com de la situació de Catalunya. Talment com si l’únic que els passa als catalans és que senten que no els aprecien prou. Així, a cada «T’estimo» dit per un polític espanyol, per un jutge, per un policia, s’esvaniran anys d’espoli econòmic, sortiran del calabós dos polítics catalans empresonats, i guariran les contusions  dels atonyinats l’u d’octubre de 2017 (i s’omplirà, és clar, la conca buida del votant que va perdre un ull per una pilota de goma).MALTRACTE DONA

El cas és que la metàfora de la molla resulta especialment il·lustradora. Dèiem que la normal convivència implica un grau de simètrica flexibilitat. Què passa, però, quan hom estira més del compte? Doncs que l’altra part ha de cedir massa, i que si no ho fa, la molla ja no retorna, guanyant en rigidesa el que perd en flexibilitat. Des d’un punt de vista moral, la metàfora encara permet una segona interpretació. Quan hom es MALTRACTEpermet de fer o dir certes coses, la consciència, com un ressort, s’estira, es força. Si l’estrebada és prou forta, la molla és vençuda i, a partir d’aleshores, a banda perdre elasticitat, cada cop és més fàcil d’allargar una mica més.

Això és exactament el que ha passat en les relacions entre l’Estat i Catalunya. Primer tot es feia d’amagat, com la guerra bruta dirigida pel ministre Fernández-Díaz, quan encara els feia una certa vergonya la

resorte-de-tension

seva immoral criminalitat. Primera estirada de la molla. Després ja van passar a la guerra judicial oberta, amb la persecució als promotors del 9N. Segona estirada. Amb les garrotades del 1-O l’estrebada fou tal que la molla perdé tota flexibilitat. I ara ja tot és possible. Els autors de la barrabassada, sense fre moral ni legal que els servi, estan disposats a qualsevol cosa. Si tornem al començament de l’article, som, simbòlicament, al cap del carrer. Perduda tota simetria només queda el trencament.

 

Read Full Post »

TALONS ELEGANTS‒Miri, si no es posa talons, la fotrem fora.

‒On ho diu, que he de dur talons de set centímetres o més? No hi posava pas, al contracte.

‒No cal, la política de vestuari la marca l’empresa, ho diu la llei.

‒Doncs miri, no me’ls penso posar, em fan mal i no m’agraden. (més…)

Read Full Post »

justicia-pixant-seLa situació de la justícia a España és tan greu, tan greu, que ara ja només poden robar els rics. Hi ha tanta desigualtat al país que ara només poden sopar els que ja van tips, mentre que els que dejunen tot el dia han d’anar al llit, o al catre, o als cartrons del caixer, igual com se n’han llevat. Això és el món a l’inrevés. A l’alcalde de Jerez de la Frontera, l’andalucista Pedro Pacheco, li van obrir un sumari judicial l’any 1985 per afirmar que «la justicia es un cachondeo» en conèixer la decisió de l’audiència de Sevilla de suspendre l’ensorrament del xalet  il·legal del cantant Bertín Osborne. Pacheco, advocat ell mateix, amb un nas molt fi, va ensumar-se l’inici del podrimener. (més…)

Read Full Post »

happiness-ratSi de quatre individus, només un té un pollastre, un cop feta l’estadística corresponent, cadascú disposa d’un quart. És meravellós això de la Renda per Càpita. Les matemàtiques reparteixen que és una meravella. Gràcies a individus com Amancio Ortega (el del pollastre, president d’INDITEX, que, com ara s’ha sabut, té una arquitectura financera estalviadora d’impostos) resulta que cada espanyol disposa de 29.863 euros. Ja veuen què fàcil que és ser ric, segons l’estadística. Ara bé, això de la riquesa és una realitat absoluta o relativa? Ortega és ric aquí i a Honolulú, però un català pobre és comparativament igual de pobre a Marroc o Mauritània? I a Anglaterra o als Estats Units? (més…)

Read Full Post »

murs-separacio-rics-i-pobresMarx, a El Capital (capítol XXIII, apartat IV) cita el filòsof francès Destutt de Tracy : «Les nations pauvres c’est là où le peuple est à son aise ; et les nations riches, c’est là où il est ordinairement pauvre.» (Les nacions pobres són aquelles en què el poble està a gust;  i les nacions riques, són aquelles on el poble és pobre en general.). Josep Pla, amb el seu laconisme i ironia habituals, comenta: «Les nacions pobres són aquelles en què el poble es pobre i son riques aquelles en què encara ho és més». Ho podeu llegir a les seves Notes disperses, editades a Destino, pàgina 107. Es tracta, per als qui llegiu francès, d’una traducció interpretativa del text de Tracy. (més…)

Read Full Post »

malagon-pobreza-energetica-grosTenia altres títols per a l’article d’avui: foc glacial, fred abrusador i llum negra. Tots són oxímorons, això és, termes que contenen una contradicció o conceptes de significats contradictoris que hom juxtaposa. La mateixa paraula «oxímoro» és el que diu, car «oxí» en grec, significa punxegut, i «moró» significa arrodonit o sense punta. És una figura retòrica que neix de l’enginy i que serveix com cap altra per treure punta a les contradiccions de la societat. Així és com parlem d’«intel·ligència militar», d’«eficàcia política»  i d’«ètica empresarial». Les dues darreres mereixen un a part després de la mort de la senyora de 81anys a qui li havien tallat la llum fa dos mesos. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »