DOLOR AMB DOLOR ES PAGA

«Mataré els meus fills, ningú no me’ls podrà prendre». A aquestes paraules, Medea, protagonista de l’obra homònima del dramaturg Eurípides, concreta el seu propòsit de revenja contra el seu home. Amb Jasó ha tingut dos fills i ara es veu abandonada per aquest, que es vol casar amb una altra. Medea, la fetillera, la dona ofesa, es rescabala de la seva humiliació, amb una acció horrible, monstruosa. Quan, després dels fets, Jasó l’acusa de dona abominable, odiosa als déus i a tot el llinatge humà, ella li respon, fredament:  «Al teu cor, com corresponia, he tornat cop per cop».

Read Full Post »

MEA CULPA, MEA MAXIMA CULPA

Juntament amb més de dos milions de persones, he promogut l’exercici del dret de participació en el 9N; n’he difós la convocatòria, la web «participa2014» i les paperetes; i finalment HE VOTAT. En defensa dels drets democràtics i de la participació política HE DESOBEÏT  les decisions –en la meva opinió, injustes– del Tribunal Constitucional que pretenien aturar aquest procés. Sota l’empara dels drets humans més fonamentals HE AJUDAT perquè els actes del 9N poguessin ser realitat. Després d’aquesta assumpció pública de responsabilitat per actes que la fiscalia que vostè representa considera punibles, resto a la seva disposició per als efectes que consideri oportuns. Si no li sembla ofensiu, afegiré que serà un honor per a mi rebre carta certificada del Jutjat d’Instrucció en què se’m convoqui en qualitat d’acusat i reu de delicte.

Read Full Post »

L’ESTACA

 Un estaquirot era un pal de fusta acabat en punxa arrodonida a l’extrem superior. En fabricar carros d’escalada –d’aquells als quals es junyien les mules– es posava un reng d’estaquirots a cadascuna de les dues baranes per tal d’augmentar la capacitat de càrrega en poder-hi clavar les garbes o els feixos. Els estaquirots no es treien mai, car formaven part de l’estructura del carro. Fou fàcil, doncs, generar per metàfora un insult típic a pagès: “Sembles un estaquirot, mou-te d’una vegada!” o també, “Que fots aquí, plantat com un estaquirot? Espavila!”. Estaquirot, aplicat metafòricament, es referia a la persona aturada, inútil, que feia nosa; de vegades, també, es referia a la persona que no feia ni deixava fer, que volia i dolia, però sempre inoperant.

Read Full Post »

SENSE POR… ANEU A VOTAR

Saps qui són els que manen? –Els que no volen creure. Així, de forma simplificada però efectiva definia ma padrina –que en pau reposi, les relacions de poder a la família. De fet, es referia a la tossuderia recalcitrant dels seus néts, entre els quals em comptava. No crèiem ni quan dormíem, per això sempre –segons ella– acabàvem fent la nostra.

Read Full Post »