PESTA DE NEGOCIACIÓ: DEL WIN-WIN AL WIN-LOST

Hi havia una vegada dues nenes que es barallaven per una taronja. Les dues la volien, de manera que van entaular una gran discussió amb estirades de cabell i molts crits i plors. Al cap d’una bona estona, amb esgarrapades a la cara totes dues, es van decidir a partir-la per la meitat.

Una nena va pelar la seva mitja taronja i se la va menjar. L’altra la va buidar de dins i va llençar el fruit. De la pell en va fer un barret força original per a una de les seves dues nines. Al final, com es veu, van acabar, l’una amb mitja pell i l’altra amb mitja fruita.

Read Full Post »

THEUT I LA INVENCIÓ DE L’ESCRIPTURA

Segons escriu Plató al Fedre (274e – 275e), el déu egipci Theuth fou descobridor del nombre i del càlcul, la geometria, l’astrologia, també dels daus i de les lletres i l’escriptura. Aleshores Thamus era rei d’Egipte, i Theuth va anar-lo a veure a Tebes, on residia, per tal de mostrar-li les seves arts i recomanar-li que fossin lliurades als altres egipcis. El rei li va preguntar quina era la utilitat que tenia cada una i, a mesura que li eren mostrades, segons li semblaven belles o no les coses que deia Theuth, les blasmava o les elogiava. Es diu que van ser moltes les observacions que Thamus va fer a Theuth, tant en favor com en contra de cada art.

Read Full Post »

L’ÈTICA DE PONÇ PILAT

Els Evangelis diuen que el procurador romà a Judea no volia condemnar a mort Jesús però que la insistència de la multitud feu que cedís a les seves demandes. Abans, però, prengué aigua i es rentà les mans davant del poble tot dient: «Jo sóc innocent d’aquesta sang».

Read Full Post »

TU ET DIRÀS DIVENDRES, JO “AMO”

«Li vaig dir que el seu nom seria Divendres (Friday), ja que va ser el dia que li vaig salvar la vida: el vaig anomenar així per recordar-ho. També li vaig ensenyar a dir “Amo” (“Master” en l’original) i després li vaig dir que aquest seria el meu nom. També li vaig ensenyar a dir “Sí” i “No”, i el significat dels dos termes.» El que precedeix és la meva traducció del fragment en què Daniel Defoe, autor de la novel·la Robinson Crusoe, descriu el moment en què Robinson dóna nom a qui, de bon començament, considerarà el seu criat.

Read Full Post »

LA FLAUTA DE LA PADRINA MERCÈ

Fa molts anys, quan era un nen, vaig trobar a casa dels meus pares, al poble, una flauta vella de fusta, molt atrotinada i xaruga. Com que havia vist algun cop els integrants d’una cobla interpretar una sardana, creia que tocar un instrument de vent era una cosa molt fàcil. Havia vist, en efecte, que els intèrprets es posaven la tenora a la boca, bufaven, i sonava la música, amb una aparent facilitat. Jo pensava que una cosa semblant havia de passar si em posava a bufar la flauta. I és cert, sonar sí que sonava, però no en sortia pas un so harmoniós sinó monocorde i estrident; jo era incapaç de treure’n més d’una nota. Havia oblidat que no basta amb bufar, també cal moure els dits. La meva padrina, plena d’una saviesa antiga i reposada, contemplant el meu atabalament d’infant, em va dir com ho havia de fer. I a partir d’aquí es tractava d’anar-ho provant, incansablement. Al final, si no cessava en el meu afany, havia d’aprendre a tocar l’instrument.

Read Full Post »