Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for maig de 2012

«Quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els lloï. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa.» Mateu 6,2-4. Seria adequat que el president de la Conferencia Episcopal Española llegís aquest passatge evangèlic. Ves a saber, potser ja ho ha fet, i en veu alta, però el dring de les monedes caient a la safata l’ha distret i no el recorda bé. (més…)

Read Full Post »

El caragol trepitjat s’enclosca. Amb això redueix la possibilitat de ser trepitjat de nou. En el llenguatge de la moral: humilitat. Pobre caragol, que no té altre remei, en la seva feblesa, que anomenar virtut: humilitat, el que no és sinó resignada impotència. (més…)

Read Full Post »

L’any 1548, Etienne de la Boètie, autor del Discurs de la servitud voluntària, comentava que els habitants d’Àsia estaven sotmesos a la tirania perquè no sabien pronunciar la síl•laba «NO». A fe que era un destí ben trist per a un poble tan noble, i més quan semblava tan fàcil deslliurar-se’n. ¿Era la por l’única raó que impedia els ciutadans desempallegar-se del dèspota? ¿Com, si era un home sol, i a més, esquifit i miserable? ¿No era més aviat que el poble asiàtic se sotmetia voluntàriament al seu destí, s’agenollava i es tallava el coll tot sol? (més…)

Read Full Post »

Donna Summer va morir fa un parell de dies. Havia estat, deien, la reina de la música disco. Recordo la seva veu càlida i sensual de mezzosoprano; recordo haver ballat les seves cançons fa trenta anys, quan, com gairebé tots els joves dels pobles de la Noguera, passava els vespres del dissabte al Kipps d’Agramunt, al Tercer Món de Tàrrega, a la Peacock de Bellpuig o al Big-Ben de Mollerussa. Temps era temps…
La cançó que l’havia fet famosa era Love to love you baby, que es pot traduir literalment per: m’agrada estimar-te, nadó, però que en realitat s’ha de traduir per: m’agrada fer l’amor amb tu, nen. (més…)

Read Full Post »

He sentit dir que alguns treballadors de l’ajuntament amaguen als seus superiors, i també a certes persones, els noms de les quals no em plau recordar, que compren La Quera, aquest humil setmanari satíric que vostè està llegint. El cert és que no m’ho acabo de creure. (més…)

Read Full Post »

…se’n ve de mena», segons diuen. Jo no ho crec, però. Més aviat penso que els porcs bípedes –els més abundants, que es desplacen sobre dues cames– no neixen, sinó que esdevenen, metafòricament parlant. No crec que ningú vingui al món amb aquesta habilitat ferotge i sibil•lina que tenen aquells que, mentre et somriuen i abracen, alhora que amb una mà et donen copets a l’esquena, amb l’altra t’hi enfonsen un punyal. (més…)

Read Full Post »

Expliquen que el filòsof cínic Diògenes, un cop que el gran Alexandre de Macedònia, des de dalt del seu cavall, li va concedir el desig que volgués, va respondre: «Surt del mig, que em tapes el sol.»
Si hagués estat a l’inrevés, no cridaria la nostra atenció. Seria el cas d’un gran rei parlant amb desimboltura al més humil dels seus súbdits. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »