L’HOME CAMALEÓ

Heu vist Zèlig (1983), de Woody Allen? La pel•lícula explica la història d’una persona que, com els camaleons, té la facultat de mimetitzar l’aspecte de qui té a la vora. Així, quan Leonard Zelig –el protagonista– és al costat d’un rabí, transforma completament la seva aparença: filactèries, barba, vestits, expressió i actitud sencera, incloent la parla i encara les opinions. El mateix passa si és al costat d’un indi, un músic, un metge o un polític.

Read Full Post »

A TORNAJORNALS

LA NIMFA ECO ESCOLTANT-SE

Un nen i el seu pare són dalt d’una muntanya. El nen ensopega amb una pedra i es fa mal. Crida: «Aiiiiiiiiii». I aleshores se sent: «Aiiiiiiiiii». El nen, encuriosit, pregunta: «Qui ets?» i de seguida se sent: «Qui ets?». A continuació el nen crida: «Covard» i immediatament s’escolta un «Covard» allargassat. Al final, el nen li diu al seu pare, tot abaixant la veu: «No m’agrada el que em diu».

Read Full Post »

OBSOLESCÈNCIA INCORPORADA

Sabia vostè que és possible fabricar mitges duradores on pràcticament no es fan carreres i duren deu cops més que les que es troben arreu? Sabia també que la duració habitual d’una bombeta elèctrica –unes 1000 hores− és el resultat d’un conjunt de decisions que es van prendre l’any 1924 per tal de limitar-ne la vida útil i, així, vendre’n més?
Fa uns dies, un reportatge televisiu titulat: «Comprar, llençar, comprar» ens obria els ulls i confirmava una sospita: la majoria dels productes de consum habitual com planxes, neveres, impressores, automòbils…, no estan dissenyats per a durar sinó per a caducar aviat. Ho han endevinat: es tracta de fer diners. Els fabricants no es guanyarien prou bé la vida si els seus productes duressin. És fàcil, es tracta de dissenyar-los de tal manera que al cap de poc deixin de funcionar o reparar-los sigui tan car i difícil que surti més a compte comprar-ne de nous.

Read Full Post »

MAGRANERS MON AMOUR…

Fa un any vaig presentar una moció al ple de l’Ajuntament de Lleida en què demanava que es sol·licités del govern de la Generalitat, un Pla de Barris per a Magraners. Les condicions del barri, socials i físiques, la seva manca d’instal·lacions i serveis així ho exigeixen. Em van dir que no calia, i que els dirien que no.

Read Full Post »

LA FRASE DEL CAP DE SETMANA

SÓN NOMÉS SOMNIS TOTS ELS SOMNIS?

Sueña el rey que es rey, y vive / con este engaño mandando, /disponiendo y gobernando;/ y este aplauso, que recibe / prestado, en el viento escribe, / y en cenizas le convierte / la muerte, ¡desdicha fuerte! / ¿Que hay quien intente reinar, /viendo que ha de despertar /en el sueño de la muerte?
Sueña el rico en su riqueza, / que más cuidados le ofrece;/ sueña el pobre que padece / su miseria y su pobreza; / sueña el que a medrar empieza, / sueña el que afana y pretende, / sueña el que agravia y ofende, / y en el mundo, en conclusión, / todos sueñan lo que son,/ aunque ninguno lo entiende.
Yo sueño que estoy aquí/ destas prisiones cargado, / y soñé que en otro estado /más lisonjero me vi.

PEDRO CALDERÓN DE LA BARCA: La vida es sueño. 1r Acte, escena XIX

Read Full Post »

LA FRASE DEL CAP DE SETMANA

Was ist Aufklärung? “Aufklärung ist der Ausgang des Menschen aus seiner selbstverschuldeten Unmündigkeit. Unmündigkeit ist das Unvermögen, sich seines Verstandes ohne Leitung eines anderen zu bedienen. Sapere aude ! Habe Mut, dich deines eigenen Verstandes zu bedienen ! ist also der Wahlspruch der Aufklärung.” (Immanuel Kant, 1784)

(Què és la Il•lustració? La Il•lustració és la sortida de l’home de la seva minoria d’edat, de la qual ell mateix és culpable. La minoria d’edat és la incapacitat de servir-se del propi enteniment sense la guia d’un altre. Atreveix-te a saber! Tingues el valor d’usar el teu propi enteniment, aquest és el lema de la Il•lustració.)

Read Full Post »

EL MILLOR ARTICULISTA DE SEGRE

Dibuix de comiat

Deia Julio Cortázar a la seva immortal Rayuela que: «Así uno puede reirse, y creer que no está hablando en serio, pero sí está hablando en serio, la risa ella sola ha cavado más túneles útiles que todas las lágrimas de la tierra», aunque mal les sepa a los cogotudos empecinados en creer que Melpómene (musa grega de la tragèdia) es más fecunda que Queen Mab.»

Read Full Post »

LA FRASE DEL CAP DE SETMANA

Mesquita de Còrdova, ampliada per Abd-al-Rahman

May you live all the days of your life.
JONATHAN SWIFT
(Que puguis viure tots els dies de la teva vida)

El primer cop que vaig llegir la frase, ja fa temps, em va semblar una pocasoltada, ho confesso. Vaig pensar que era redundant, pel cap baix, i en qualsevol cas una facecia o un joc de paraules. Més endavant vaig aprendre que emfasitzant el sentit del verb en infinitiu i contrastant-lo amb el del substantiu «vida» la frase era plena, ai, de sentit.
Després vaig assabentar-me que Abd-al-Rahman III, emir i califa de Còrdova, successor del Profeta i Príncep dels creients, que va governar els seus dominis amb mà de ferro durant cinquanta anys dels setanta que va viure −per cert, el proper dia 7 de gener es compliran 1120 anys del seu naixement− no va «viure» precisament tots els dies de la seva «vida»…

Read Full Post »

A LA PADRINA (in memoriam)

La padrina i la besnéta

La Mercè és vella, no cal fer embuts a l’hora de parlar d’una realitat que per ella és present tothora. El seu cor feble, les clivelles del seu front i els seus cabells vestits de neu per la quera infatigable del temps en són testimonis fidels. Va néixer a Santa Fe, a la comarca de la Segarra, el vint-i-nou d’abril de 1914. Pocs mesos després havia de començar la primera Guerra Mundial. Fou la cinquena de set filles i un fill d’un matrimoni de pagesos que conegué com tants altres l’alegria, però també les dificultats de donar pa a una prole nombrosa. Nena encara, feu de minyona de diverses cases de propietaris benestants de la comarca. No va anar a estudi -abans era més un privilegi de pocs que un dret de tothom- però sap llegir i escriure passadorament. Encara avui, malgrat les cataractes que entelen els seus ulls, llegeix cada setmana els fulls parroquials que reparteix el capellà.

Read Full Post »