IGUALS… PERÒ DIFERENTS

La literatura, per bé que ficció, ajuda a pensar la realitat. No endebades molt sovint fa la funció de mirall que reflecteix la societat. Otello és una peça teatral escrita per Shakespeare fa un colla d’anys, la qual, tanmateix, ens obliga a reflexionar sobre la consideració que ens mereixen els immigrants, sobretot aquells que, per la seva llengua, religió, color i costums, semblen diferir més de nosaltres.

Read Full Post »

DE PROFESSIÓ, BOTXÍ

Els botxins, executors de les penes de tortura i mort medievals i modernes, tenien molt mala fama. Eren personatges temuts i alhora menyspreats. Havien de viure fora de les ciutats, ningú no hi volia tenir relació, els seus fills no eren acceptats a les escoles, a les fleques el seu pa era guardat cap per avall de manera que ningú no el toqués… Aquesta notorietat negativa dels botxins encara dura en l’actualitat, allà on encara hi ha persones que es dediquen a aquesta professió, que no és altra que la d’assassins llogats a compte de l’estat.

Read Full Post »

DEMÀ PASSAT ÉS DILLUNS

Els pessimistes no gaudeixen dels diumenges perquè l’endemà és dilluns. En conec molts, d’aquests. Recordo que de (més) jove, quan als estius treballava a la construcció per a pagar-me els estudis, els companys, que havien batejat els dilluns amb el nom de «Sant Tornem-hi», usaven invariablement l’expressió a primera hora del matí. A les vuit, amb la pala a les mans, a punt per fer la primera pastada del dia, deien amb una resignació infinita: «Aaau, Sant Tornem-hi». Ja havien oblidat, ves per on, que dissabte era Sant ToCarlos», això és, el dia que ens pagaven la setmanada.

Read Full Post »

NEPOTISME IL·LUSTRAT

El nepotisme és una forma de favoritisme els beneficiaris del qual són els parents o els amics. Es tracta de la concessió de determinats favors, dignitats, càrrecs o altes posicions socials, eclesiàstiques, econòmiques, administratives o polítiques, normalment sense tenir en consideració el nivell de competència, qualificació o mèrit dels beneficiats.

Read Full Post »

LA VÍSCERA DEL TEMPS

Les Hores eren les divinitats gregues del temps. Segons expliquen Homer i Hesíode, cada dia obrien i tancaven l’Olimp amb unes portes fetes de núvols espessos. Com a ministresses de Zeus, s’ocupaven del clima. Distribuint la pluja i el bon temps administraven les estacions de l’any, i així, la producció agrícola i la vida dels humans. D’aquesta manera, les seves atribucions meteorològiques esdevingueren també cronològiques. Per tot plegat hom els va acabar atribuint qualitats concretes com la prosperitat, l’ordre, la pau o l’abundància, i atorgant-los els noms corresponents: Diké, Eunímia i Eirene.

Read Full Post »

DEIXEU-ME DECIDIR…

Quan algú vol imposar-te la seva particular manera d’entendre la mort i particularment la forma de morir, s’ha de parar molt de compte. Si no li trenques la girada, podria imposar-te la seva idea sobre com s’ha de viure. I encara més greu, podria acabar decidint sobre el teu estat civil, fent-te casar o romandre solter; i el teu estat laboral, fent-te treballar a la banca o a la construcció. I si fes tot això, aleshores ja s’atreviria a fer-te vestir de determinada manera triant fins i tot el color de les teves camises. I en últim terme t’acabaria dient si t’has de mocar amb la mà dreta o amb l’esquerra.

Read Full Post »