Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Setembre de 2012

El silenci dels anyells és una novel•la de Thomas Harris que rep el títol d’un episodi de la vida de la protagonista, la detectiu Clarice Starling. (més…)

Anuncis

Read Full Post »

Els catalans somiem truites. Altres empaiten Quimeres i altres monstres mitològics. El cas és que no existeix traducció de «ser un somiatruites», i no crec pas que sigui perquè els espanyols no tinguin ous ni sàpiguen que per a fer truites necessàriament cal trencar-los. No és pas això, no. És que cada llengua expressa la manera de ser del poble que la inventa i la parla, perquè la llengua no solament comunica el que diu sinó que mostra, sense paraules, qui està parlant. (més…)

Read Full Post »

«La trempera matinera no és trempera vertadera, és trempera de pixera» cantaven els de la Trinca l’any 1977, el mateix de la primera gran manifestació de la Diada –d’un milió dos-centes mil persones, segons La Vanguardia Española–, aquella que fou encapçalada pel lema: «Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia» i que abocà finalment en l’aprovació de l’Estatut de 1979. Resulta alliçonador comparar el tractament que els diaris madrilenys d’aleshores donen de l’esdeveniment amb el que han donat enguany. Informaciones: «Cataluña pidió pacíficamente la autonomia»; Pueblo, amb un editorial titulat “El ejemplo de la Diada” comentava que «Cataluña ha ganado ayer, colectivamente, una gran partida y lo ha hecho probando a todos que se puede confiar em sus dirigentes y en su pueblo». El Alcázar, en canvi, diari que amb el nom ja pagava – era el suport de Fuerza Nueva–, va titular la crònica del seu corresponsal a Barcelona: «La Diada de Cataluña, bajo el signo de la República, el separatismo y el marxismo». No vull repetir, per innecessari, els titulars que han aparegut aquests dies a diaris de la capital del regne, però el to ha estat molt diferent: ara hi ha menyspreu –que no dissimula la síndrome de la guineu que no pot bastar el raïm de la parra–, un punt de rancúnia i una mosta de por. (més…)

Read Full Post »

Un home s’emprova un vestit fet a mida i diu al sastre: –Necessito que m’escurci aquesta màniga! És deu centímetres massa llarga! –No, ja ho veurà: doblegui el braç així –diu el sastre– i la màniga li puja. –Bé, d’acord –diu l’home–, però ara fixi’s en el coll! Quan doblego el braç, el coll em puja fins a mig clatell. –No passa res –diu el sastre. Alci el cap i tiri’l enrere. Perfecte. –Però ara l’espatlla esquerra em queda deu centímetres més baixa que la dreta! S’exclama l’home. –Cap problema –respon el sastre–. Inclini el tronc cap a la dreta i les espatlles se li igualaran. (més…)

Read Full Post »

Cada cop és més gran el nombre d’individus que, abans de prendre cap determini, es mullen un dit i l’aixequen, per veure d’on bufa el vent, a fi de posar-s’hi d’esquena perquè aquest els empenyi… D’aquesta mena són en Rajoy, en Mas, el nostre alcalde Ros…, això sí, de vegades per diferents motius però amb idèntica finalitat. Es tracta de penells humans. Els penells de ferro que es troben als campanars, que s’orienten segons bufa el Gregal, el Xaloc o el Mestral, són els seus models, la llum i guia de les seves vides. (més…)

Read Full Post »

El títol, manllevat de la coneguda expressió «La costa de gener», no és, tanmateix, una troballa casual sinó que està justificada per un conjunt d’analogies. Si costa refer-se de les excessives despeses de les festes nadalenques, no costa pas menys fer-ho de les provocades pels viatges vacacionals de l’estiu –els que han pogut fer-los, és clar– o/i de les que ocasiona l’adquisició del material escolar dels fills –especialment ara, amb la dolorosa i antipedagògica pujada de l’IVA que hi han clavat. (més…)

Read Full Post »