UN PALTER DE MERDA

Recorden la cançó aquella que diu que la merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenin amb un bastó? Una de les variants de la lletra afegeix: «Encara que la remeni el senyor rector». Una interpretació clàssica de la frase és que aquesta recomana no recordar els temes que ja han estat parlats o oblidats, per importants que fossin en el seu moment. El consell no és dolent del tot, en circumstàncies normals. No es pot carregar amb tota la pena, el fàstic o l’horror del passat; seria tant com viure-hi permanentment. Una qüestió de mera etiqueta intel·lectual, d’higiene mental, exigeix desempallegar-se del pretèrit per tal que resti al seu lloc. Però el consell és pervers quan te’l dóna qui només vol que oblidis les velles ofenses i humiliacions per tal d’infligir-te’n de noves.

Read Full Post »

LA VERGE DE LES XULETES

Era una verge de plàstic. Vaja, es tractava d’una figureta de 8 centímetres d’alçada que representava la Verge Maria tal i com s’acostuma en les imatges pictòriques o iconogràfiques de la Immaculada Concepció: sola, dreta, les mans plegades en oració i el cap lleugerament inclinat cap a la dreta. No estàvem pas a cap església, no. Érem en una aula del campus de Cap Pont de la UdL durant l’examen final d’Antropologia Social i Educació, assignatura del grau de Psicologia. Jo, que estava vigilant que els alumnes no copiessin (avui dia usen ginys tecnològics inversemblants. Per començar els havia fet deixar els mòbils a les bosses o damunt de la taula del professor) i ja comptava les hores que trigaria a corregir-lo, em vaig atansar i, en veu baixa: –Què és això? Mentre assenyalava ahora la figureta i un munt de bolígrafs de diferents colors que tenia a la vora. –És la Verge de Fàtima. –I…? –És perquè em doni sort. –Noia, en aquest examen no es permet l’ajuda sobrenatural.

Read Full Post »

KANT AL PARLAMENT

Diuen que era baixet, amb el pit enfonsat, amb un cap molt gros per un cos tan menut, fadrí tota la vida, tranquil, reglamentat, diuen que els veïns de la ciutat de Königsberg posaven els rellotges en hora quan treia el cap per la porta de casa per tal d’iniciar el seu passeig diari. Malaltís, però mai malalt a força de règim volenterós. Immanuel Kant realment es presta a la caricatura. Aquest pensador alemany, mort a la mateixa ciutat on va néixer i viure és l’autor, tanmateix, d’una obra filosòfica de primera categoria. És citat arreu per bé que poques vegades llegit. Fa un temps, en un debat de les anteriors eleccions espanyoles, el presentador va demanar a Pablo Iglesias i Albert Rivera que recomanessin un autor. Els dos van coincidir en la importància del filòsof alemany. Que si havia estat un gran pensador polític, que si la seva filosofia del dret era un referent… Quan els van demanar un títol, Iglesias en va dir un però malament, i Rivera no va ser capaç de dir-ne cap.

Read Full Post »

NO ABARATIM EL SOMNI

A la vida hi ha dues tragèdies: la primera és el no acompliment d’un desig íntim. L’altra és el seu acompliment. Això contradiu aquella sentència, tan nostrada, segons la qual val més tenir que desitjar. Encara que la contradicció és només aparent, si més no en el context que recordo haver-la sentit més cops, això és, quan es parla dels quilos de més que hom ha acumulat a la panxa o al cul. Qui busca consol dels excessos, acostuma a dir això: val més tenir (xixa, carn) que desitjar (estar magre o escardalenc).

Read Full Post »