QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

«Oh benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum…», així fa la tornada de la famosa cançó que Jaume Sisa va compondre fa trenta-vuit anys. Trobo que expressa a la perfecció l’essència de l’optimisme. L’optimisme, en efecte, consisteix a creure que el futur ens proporcionarà resultats o experiències favorables. I també a pensar que tot el mal que hem patit o patim, i que tot el dolor que ens aclapara, acabaran esvanint-se fins convertir-se en no-res.

Read Full Post »

COM DONAR MALES NOTÍCIES

Un home és despertat de matinada pel soroll insistent del telèfon: –Hola, sóc en Pere, el masover de la seva finca. –Hola, Pere, que passa alguna cosa? –No res, només volia dir-li que s’ha mort el seu lloro. –El meu lloro, aquell que va guanyar el concurs el mes passat? –Exacte, aquest. –Quina llàstima!, però de què ha mort? –És que ha menjat carn podrida. –I qui li n’ha donat? –Ningú, se la menjava d’un dels seus cavalls morts. –Quins cavalls? –Doncs, de dos dels seus cavalls de pura sang. S’han mort de cansament de tant donar tombs a la sínia del pou. –Valga’m Déu, i per què ho feien, això? –Per a apagar el foc. –Foc? On? Quin foc? –A casa seva, senyor. Per accident, un ciri va encendre una cortina i miri… –Ciri, com és que teníeu encès un ciri? Al mas hi ha llum elèctrica! –Va ser un dels ciris de la vetlla. –Vetlla, de quina vetlla em parles? –La vetlla de la seva mare, senyor. Ella va entrar de matinada, sense avisar, i jo li vaig disparar un tret d’escopeta perquè em vaig pensar que era un lladre…

Read Full Post »

PER A QUAN SIGUI VELL

Jonathan Swift, autor d’obres immortals com Els viatges de Gulliver, quan per l’edat s’aproximava a la vellesa, allà per l’any 1699, va escriure un brevíssim pamflet on es feia el propòsit de mantenir un determinat capteniment. Es tracta d’uns consells que es donava a si mateix, impulsat per la observació que havia fet de la conducta de les persones més grans amb qui tractava: «No casar-me amb una dona jove. No fer companyia als joves llevat que aquests la demanin realment. No ser irritable, malhumorat, suspicaç o perepunyetes.

Read Full Post »

LLIÇÓ D’HORTOGRAFIA

Recorden Dan Quayle, qui fou vicepresident amb George Bush? Als Estats Units encara s’escollonen del ridícul que va fer un dia, en una escola de Trenton, New Jersey, quan, durant una visita d’aquelles que fan els polítics, només per sortir a la foto, va voler corregir un jove estudiant que estava escrivint «patata» (potato) a la pissarra. Quayle, donant-se-les de mestre, el va instar a afegir una «e» al final: «potatoe».

Read Full Post »

NEGRES I MOROS

«El treball es mesura en Joules, la força es mesura en Newtons, la potencia en Watts, la freqüència en Hertz i l’estupidesa en Werts.» Anònim (de domini públic). Aquesta frase, que circula per la xarxa fa dies, necessita ser completada. Suggereixo que la xenofòbia es mesuri en «Mansos», no pas per la intensitat de l’adjectiu sinó pel grau d’acord amb les opinions de la senyora delegada del govern a Lleida, Imma Manso.

Read Full Post »

TEMPS D’EXÀMENS

Fer de mestre no és una tasca fàcil. Fa temps que les seves paraules no són escoltades com un oracle, i tothom es creu facultat per a opinar sobre allò que han d’ensenyar, sobre els mètodes que han d’emprar i sobre els valors que han de transmetre.

Read Full Post »

LA CAIXA

«Fa anys vaig signar un document amb què donava el meu cos a la ciència; per a experimentació o pràctiques d’anatomia de futurs metges la carcassa, i per a transplantaments el que se’n pogués aprofitar. Vaig pensar que, per a una professora, per a una persona que haurà dedicat tota la seva vida professional a l’ensenyament, convertir-se en material docent era una digna i molt útil manera d’acabar»

Read Full Post »