Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for febrer de 2010

Some men change their party for the sake of their principles; others their principles for the sake of their party. Winston Churchill
Alguns individus canvien de partit perquè tenen principis. Altres canvien els seus principis a causa del seu partit.

Churchill, polític anglès, és molt conegut per una frase, pronunciada davant de la Cambra dels Comuns el 13 de maig de 1940, on deia  als anglesos que no els podia oferir res, per tal de fer front als alemanys, sinó «Sang, esforç, llàgrimes i suor». Churchill, en realitat, era un home molt enginyós, de paraula fàcil i pensament agudíssim. La seva experiència política queda reflectida en la frase d’avui. Té raó, en moltes ocasions, però no solament en el context de la política, els individus canvien les seves opinions segons necessitat o interessos. Hi ha moltes persones que no tenen principis i fan com Groucho Marx en una pel•lícula on el seu personatge li diu a una senyora: «Senyora, aquests són els meus principis. Però si no li agraden en tinc uns altres».

Read Full Post »

Aquest divendres passat, 26 de febrer, durant el ple municipal, es va veure ben clar quin és el tarannà del govern monocolor que regna o impera. No escolten ningú i funcionen amb pilot automàtic. És un eufemisme per dir que només van a la seva i ni tan sols prenen en consideració els suggeriments dels grups polítics a l’oposició. I si això fan amb els suggeriments millor intencionats, no cal dir què fan amb les crítiques.
De mostra resumeixo les vicissituds d’una de les mocions que vaig presentar: demanava que la Paeria fes el projecte pertinent per tal de demanar un Pla de barris per a Magraners. Raons no falten: el nucli antic, construït sense cap mena de planificació urbanística, està en pèssim estat, manquen equipaments bàsics, com un CAP, etc. La resposta que em van donar fa riure: el barri no té cap problemàtica social greu… Cert, la gent no es mata pels carrers, no hi ha més delinqüència o pobresa que alguns altres barris… però no és aquesta la qüestió. Els plans de barri es fan per atendre un projecte global: urbanístic i social. La segona raó que van donar encara fa més riure: no s’ha de demanar una cosa quan saps que t’han de dir que no!!! Aquestes paraules, en boca d’un polític son una contradicció en els termes. La política consisteix en fer possible allò que cal. Fins i tot el saber popular té una frase adequada: “El no ja el tenim, anem a buscar el Sí”. El que passa és que els deu saber greu incomodar algú de més amunt… A qui pensen demanar després altres coses més prioritàries, vull dir, altres coses que a l’equip de govern els semblen més importants. I mentrestant, els veïns de Magraners que esperin. Al capdavall, ja hi estan acostumats.

Read Full Post »

Els politics d’arreu són iguals. Prometen aixecar un pont fins i tot on no hi ha riu.
Nikita Khrushchev

La frase no és més que un tòpic sobre el caràcter sovint forassenyat de les promeses polítiques, tant de les que es fan en campanya com durant el mandat. El cas és que no cal que una declaració sigui explícitament una promesa perquè en tingui l’aire i produeixi els mateixos efectes. L’interessant del cas és la persona que va pronunciar la frase. Khrushchev, estadista soviètic de l’època de la guerra freda, és molt conegut per l’ús que va fer d’una sabata durant una sessió de l’ONU (se la va treure i va colpejar damunt la taula a mena de protesta), ho és menys pel fet que va iniciar la desestalinització a l’URSS.

Read Full Post »

Un bon discours politique ne doit émettre que des idées avec lesquelles tout le monde est déjà d’accord avant
(Un bon discurs polític no ha d’emetre sinó aquelles idees amb les quals tothom ja està d’acord)
COLUCHE
Coluche era un humorista francès molt lúcid. La seva frase descriu molt bé el que és més acostumat en política: dir allò que la gent vol sentir. Sovint aquesta actitud no és més que demagògia. Els que fan això s’assemblen als cuiners que davant d’un grup de nens proven d’enllaminir-los i els prometen regalèssia i bombons. Els que, en canvi, fan de metges, als mateixos nens els recomanen pocs caramels i molta verdura, però a causa d’això no gaudeixen sempre el seu favor. En política s’esdevé poc o molt el mateix: qui diu la veritat triga molt a fer-se escoltar.

Read Full Post »

Les persones que viuen a Magraners són generoses i actives, amatents al seu entorn i preocupades per les mancances que hi observen. A les fotografies es veu la façana de l’antic cinema Goya i el rètol que l’ajuntament hi va penjar fa més de deu anys, anunciant la seva reconversió en centre cultural… i encara estem esperant. A l’altra fotografia podem veure l’estat de conservació d’un carrer qualsevol del barri, que coexisteix amb espais perfectament endreçats i nous. Magraners, és evident, necessita un Pla de Barris que li permeti adquirir la dignitat i esplendor que mereix.

He parlat tres cops amb representants del barri. La primera vegada, amb un grup de persones que estaven preparant el pessebre vivent, abans de Nadal. Em va sorprendre la seva determinació. Vaig pensar: “Renoi, quines ganes de fer coses!” I vaig entendre que en aquell barri tot el que té de viu es deu a l’esforç i a l’entusiasme dels seus habitants. Els altres cops he parlat amb membres de l’Associació de Veïns, que m’han explicat projectes i necessitats: adequació de l’Hangar com a espai de treball cultural, recuperació del cinema Goya com a lloc de trobada, construcció d’un equipament sanitari, com un CAP, una residència per a la gent gran, atès que cada cop el barri es troba més envellit a causa de la manca  de vivendes que hi havia fins ara…

Read Full Post »

Carril Guadiana

Un amic meu, de nom Francesc Català, ha descobert que el carril bici de Lleida és com el Guadiana, discontinu. Ha fet una fotografia d’un lloc on el carril acaba bruscament, amb un senyal de STOP.

Jo he passat per aquest indret i, en arribar al senyal de
STOP vaig imaginar-me una escena de la pel·lícula “ET”. Recordeu el
moment en que tot un grup de nens, que van amb bicicleta, és perseguit per la policia. Elliott, el nen que ha trobat ET i hi té una connexió psíquica i
afectiva, el du a la seva. De sobte, els nens es troben en un carreró sense
sortida però ET, emprant la telequinesi, fa que tots els nens i les seves
bicicletes s’enlairin i superin l’obtacle…

Al pas que anem, els soferts ciclistes d’aquesta ciutat ens
haurem d’empescar algun sistema d’aquests per salvar les distàncies
infranquejables entre un bocí de carril bici i un altre. ET, baixa i ajuda’ns!

Read Full Post »

Cal haver estat remer abans de dur el timó, i  cal haver estat a proa per observar els vents abans de governar el vaixell.

ARISTÒFANES

El millor dels comediògrafs de l’antiguitat, contemporani de Pèricles, Sòcrates i Plató, ens regala aquesta metàfora de la política. Simple i tot, n’hi ha molts que encara no en coneixen la veritat

Read Full Post »