Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘CATALUNYA’ Category

vesperNo emprenyeu les vespes… És el significat de l’adagi del títol. Li devem a Plaute Amphitryon, 707)*, i és tan cert ara com fa dos mil anys. En efecte, tan ruc és donar una puntada a niu de vespes com apagar foc amb benzina. Cap persona assenyada no ho faria. Però l’Estat espanyol fa dies que ha perdut el seny, com brau embogit per la pica, que envesteix tot el que es mou.

Si Franco fos viu, ja els hauria afusellat. I per la mateixa (falsa) raó que feu afusellar tants republicans, després d’aniquilar la República. Fou per «Colaboración con la justicia franquista ENEKO-79-DESTACADA-627x376rebelión» que els tribunals de la Dictadura va jutjar milers de ciutadans i els va condemnar a ser passats per les armes. Resulta paradoxal que el feixisme colpista acusés de rebel·lió els defensors de la República, però no té res d’estrany en qui jutja els altres per la imatge que li retorna el mirall. Així, doncs, què té d’estrany que l’Estat construït pel cop d’Estat de 1936 repeteixi les mateixes gestes? Al capdavall, les acusacions són les mateixes, igualment infundades, i cerquen el mateix resultat: la revenja. L’únic que canvia és la pena. Probablement aquest és un dels poquíssims mèrits de la Transacció (Transició per als constitucionalistes) entre el franquisme i l’oposició democràtica: el canvi del codi penal. Ara ja no inclou la pena de mort (que Franco va aplicar fins que ell mateix ja tenia un peu al Valle de los Caídos, por Dios y por España…), però encara contempla penes més dures pels qui posen en perill la seva «Unidad de Destino en lo Universal» que per als violadors de noies innocents.

Els presoneres polítics d’ara, com els que ho foren entre l’any 1936 i el 1975, seran jutjats ley de responsabilidades políticasi condemnats per la llei, sí, però per una llei injusta. I ara, fins i tot inventada per reinterpretació. El 1939 el franquisme es va treure de la màniga la «Ley de responsabilidades políticas», que buscava «liquidar les culpes contretes pels qui van contribuir a forjar la subversió que va culminar en el sagnant enfrontament»… Ara es treuen de l’armilla tant la rebel·lió com la violència, que només s’aguanten amb paraules. Deixeu-me dir que si els catalans seguim fent el paper de rucs albardats que ens ha caracteritzat fins ara, més de quatre ens desjunyirem del carro, que només va al pedregar. Catalans, catalanes, o som vesper o no som res.

*Erasme de Rotterdam va publicar, fa uns cinc-cents anys, una colla de comentaris a vesper 1diversos adagis grecs i llatins. Els llibres, car n’hi ha diverses edicions i volums, es titulava: Adagiorum Chiliades Quatuor. (el nom «quatuor» indica que es publiquen els primers quatre mil adagis). L’adagi: Irritare crabrones (de noli irritare crabrones) 1,1,60 S. 4445.

Anuncis

Read Full Post »

1993 Tango - La mate porque era mia (esp) 01‒Mira, nena, si em deixes, t’asseguro que te’n penediràs, com hi ha món! Et ben juro que no em fotràs, que no em trauràs del pis. (…) Se me’n refot que tu n’hagis pagat la meitat, em sents!  (…) Val, i també l’entrada. Però hi ha el meu nom a l’escriptura, també. I no em penso deixar prendre el que és meu. (…) Que la qüestió no és la possessió del pis, dius? Que la qüestió és que ja no m’estimes? Au va, nena. Segur que la pela hi té alguna cosa a veure, no m’ho crec pas que no sigui pels quartos. I que no m’estimis més ben bé igual. Quan ens vam casar, recordes, el capellà va dir que era per a tota la vida, així que t’aguantes. (…) Que jo visc a la prehistòria, dius? Que no sé que hi ha altra gent que es divorcia quan no s’entén i no passa res? És clar que ho sé, que et penses, que visc a la figuera? Però no n’he de fer res del que fa altra gent. Si altres se separen deu ser perquè els dos volen, entens. I jo no vull, així que punt i final, en sents? Punt i final! (…) Però què dius, que te n’aniràs tant si vull com si no vull? Això serà si et deixo! (…) Ah, que no m’has de demanar permís per a deixar-me! Mira-te-la, l’espavilada! És que és igual que me’l demanis com si no. No te’n vas i ja està, ho veus? I no em miris amb aquesta cara de prunes agres. Et queda clar d’una punyetera vegada? Tu a mi no em VIOLÈNCIA DE GÈNEREdeixes, perquè si em deixes, et mato!

Espero que el sofert lector hagi aguantat amb paciència i, alhora amb indignació creixent aquesta meva reproducció ‒inventada‒ d’una de les converses el resultat de les quals llegim als diaris o sentim als telenotícies. Notícies luctuoses que tenen el format de: «Un home assassina la seva esposa i els seus fills i després se suïcida», «El seu ex-nòvio la va anar a buscar a la sortida de la fàbrica i la va apunyalar davant dels seus companys de feina. L’individu està essent buscat.»  Segur que més d’un cop s’ha preguntat, amb el cor encongit, entre astorat i rabiüt, com és possible que hi hagi homes ‒perquè sempre són homes‒ que vulguin impedir amb violència que les seves esposes, novies o companyes els abandonin. Segur que han pensat en quines males bèsties deuen ser aquests individus, incapaços de cap empatia, de cap respecte per l’altre, i que, sense MARGALLOsaber-se fer estimar, només saben fer-se témer.

Doncs sàpiguen que l’exministre Margallo, com un masclista violent qualsevol, li ha deixat ben clar a la senyora Catalunya el que farà España si se’n va: com que la Constitució no ho permet, no hi haurà referèndum, i España no es retirarà pacíficament de Catalunya ni arriarà la bandera (sic). Així, que, si Catalunya se’n va, hi haurà violència. Allò dit: «Si me dejas, te mato»

Read Full Post »

Tarquinius-SuperbusSext Tarquí (Sextus Tarquinius en llatí) havia guanyat amb arteria i dissimulació la ciutat de Gabii i pensava incorporar-la a l’incipient imperi romà. No sabent què fer per garantir-se la submissió i la fidelitat de la ciutat, va demanar consell a son pare Tarquí el superb, que tingué el trist honor de ser el darrer rei dels romans, destronat l’any 509 aC, just abans que aquests es declaressin republicans. Tarquí el superb, però, no es refià de parlar francament amb el missatger que el seu fill li enviava, així que, decidit a no respondre-li amb paraules, se l’endugué a un hort. Allà, amb un bastó, va anar esterrossant els caps que sobresortien de les roselles. El missatger, retornat a Gabii, relatà fil per randa el que havia vist. Sext comprengué de seguit quin era el missatge que son pare li enviava: calia acabar amb la vida dels individus més destacats de la ciutat. (més…)

Read Full Post »

APORELLOS BISLi han dit mai «t’estimo» amb cara de fàstic? Alguna vegada, després de fer-li una putada, li han manifestat estimació o tendresa verbalment o per escrit? Ha estat vostè tan estúpid, imprudent, confiat o innocent per creure cap d’aquestes paraules d’afecte? (més…)

Read Full Post »

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS 1A l’antiga Roma, un home casat temia que la seva esposa l’enganyés amb algú altre. Els seus amics li deien: “Posa-la sota candau, tanca-la, fes-la guardar!”. Però ell, en la seva desconfiança, els responia: “Però qui vigilarà els vigilants? La meva dona és llesta, i començarà amb ells.” L’anècdota prové de la sàtira «Casa’t i veuràs», de Juvenal, que va escriure per a un amic que tenia intenció de contraure matrimoni a fi d’advertir-lo dels perills de la vida martirimonial. L’anècdota, risible, esdevé seriosa si, en lloc de fixar-nos en la preocupació del marit ho fem en la seva referència als vigilants. En efecte, qui vigila que els vigilants no facin allò que tenen per encàrrec evitar? (més…)

Read Full Post »

POLÒNIASi aquest dijous vàreu veure Polònia segur que vàreu pensar que TV3 o, si més no aquest programa, té els dies comptats si el cop de l’Estat a Catalunya segueix. I això és així perquè aquest programa fa certa la dita horaciana: «Quamquam ridentem dicere verum, quid vetat?» (Què impedeix que, tot rient, diguem la veritat?). Sí, en broma es pot dir tot, especialment allò que, per cortesia o prudència, no es diu mai amb posat seriós. Polònia diu de Rajoy que és un dropo; de Soraya que és una serp malintencionada; d’Arrimadas, que no sap sumar i que és una mentidera compulsiva; de la Policia Nacional espanyola i de la Guardia Civil, que tenen tendències sàdiques i que en cap cas exerceixen la seva funció amb professionalitat i eficàcia. Als hotelers de Múrcia els acusa de cinisme i de fomentar l’odiIMMERSIÓ CASTELLANA premiant la brutalitat. (més…)

Read Full Post »

TIBERIDiuen que Tiberi, un dels darrers cèsars, quan hom li va oferir el cap d’Armini (i la mort d’aquest cabdill germànic li interessava força, car era el més poderós dels enemics de l’imperi), va respondre amb gran dignitat que Roma tenia el costum de desfer-se dels seus enemics cara a cara, amb les armes a la mà, no pas fraudulentament i d’amagat. Tiberi, és evident, abandonà l’útil per l’honest. No era, en canvi, del mateix parer Plató, el més lloat dels filòsofs grecs, el qual, a la seva República  aconsellava als regents servir-se d’enganys per ERMINI 1a persuadir els ciutadans d’obeir les lleis sobre l’aparellament i la descendència i  fer occir els nounats defectuosos, tot plegat en benefici de les necessitats de l’estat. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »