Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘CATALUNYA’ Category

prohibido hablar de la cosaDiuen que si no tens res a dir, més val que no badis boca. I és ben cert que l’estupidesa o la ignorància  resten amagades mentre hom calla, però es fan evidents tan bon punt com el ruc xerra, i més quan xerra massa. Però també és veritat que quan hom té alguna cosa per dir, cal que la digui. I encara en té obligació si allò que ha de dir no pot ser callat, no ha de ser callat. El títol de l’article, doncs, escau als periodistes mallorquins que han destapat el cas del capo de la màfia de l’oci nocturn i la prostitució de l’illa. Un jutge, sens dubte prohibit parlar catalàcorrupte i prevaricador, els ha fet requisar els telèfons mòbils i material, contravenint el principi constitucional del dret a la llibertat de premsa i a la confidencialitat de les fonts periodístiques.

El títol correspon a l’adagi 2229 dels Adagiorum chiliades que Erasme de Rotterdam anà publicant, en edicions successives i de mida creixent, entre els anys 1500 i 1536. Erasme, com els periodistes mallorquins, no podia no parlar davant de les desgràcies i maldats de l’època. habit i monjoL’Església fou sovint víctima justa de les seves invectives i sentències. Recorda allò de «L’hàbit no fa el monjo» tant escaient dins i fora de la cúria? Si li plau llegir-lo, l’informo que acaba d’aparèixer una antologia dels 4151 adagis que l’autor publicà en una obreta d’Edicions de la ela geminada, signada per Joan Tello i Brugal, autor de la traducció i la introducció.

Si li sembla que l’adagi és una cosa menudeta, sàpiga el lector que aquest ha de ser avaluat no per la seva mida sinó per la seva vàlua. Recordarà aquella sentència de Baltasar Gracián: «Lo bueno, si breve, dos veces bueno», que il·lustra perfectament la dificultat de fer millor una cosa bona posant-li la cirereta de la brevetat. Erasme havia pensat fer ús dels seus adagis o parèmies (usa indistintament els dos termes) per dir coses agudes, punxents, assenyades i a voltes iròniques sobre els fets del seu temps. A fe que els seus proverbis són perfectament actuals. «Dulce bellum inexpertis» 3001 diu que la guerra és bonica per als qui no l’han experimentada. Podria anar pel govern d’Españaprimera-guerra-mundial-1914-1918-2-638, que acaba d’aprovar destinar 7.300 milions d’euros a armament, com si els diners ens sobressin per gastar-los en joguines de ferro que només serveixen per a matar. Així, entre submarins que no suren i vaixells que s’enfonsen, España va camí de convertir-se en una potència militar. A Sánchez, com en el seu moment al dictador Franco, li podrem posar de títol: «Miles gloriosus», segur que no s’adonarà de la ironia, car no ha llegit Plaute i la seva sàtira del món militar.

Al president Torra li podríem dir, per bé que ja ho deu saber, ««Cavendum ab eo qui semel imposuit», adagi 2751, que traduït diu: Compte amb qui t’ha ensarronat una vegada, i també que el llop canvia de pèl, però no d’idees, («Lupus pilum mutat, non mentem» 2219) en referència al fet que el canvi de Rajoy per Sánchez no vol dir res. I no vol dir res perquè aquest darrer  «Altera manu fert lapidem, altera manu panem ostentat» 709, és adir, que en una mà du un pa i Death_of_a_militiamanen l’altra du una pedra, per bé que durant un temps ens hagi volgut fer veure que només duia el pa. I, en fi, a Sánchez li podríem dir, primer, que prengui alè: «Arcus tensus rumpitur» 3477, perquè l’arc que sempre està tens es trenca. A continuació, li diríem «Ignem igni ne addes» 108. Vaja, que no afegeixi foc al foc, perquè qui prepara mals per altres, alhora els seus propis mals procura. I encara més, que no vulgui rentar amb sang el que li sembla una taca de sang, podria, com l’ecce homo, sortir-ne brut.

Anuncis

Read Full Post »

vesperNo emprenyeu les vespes… És el significat de l’adagi del títol. Li devem a Plaute Amphitryon, 707)*, i és tan cert ara com fa dos mil anys. En efecte, tan ruc és donar una puntada a niu de vespes com apagar foc amb benzina. Cap persona assenyada no ho faria. Però l’Estat espanyol fa dies que ha perdut el seny, com brau embogit per la pica, que envesteix tot el que es mou. (més…)

Read Full Post »

1993 Tango - La mate porque era mia (esp) 01‒Mira, nena, si em deixes, t’asseguro que te’n penediràs, com hi ha món! Et ben juro que no em fotràs, que no em trauràs del pis. (…) Se me’n refot que tu n’hagis pagat la meitat, em sents!  (…) Val, i també l’entrada. Però hi ha el meu nom a l’escriptura, també. I no em penso deixar prendre el que és meu. (…) Que la qüestió no és la possessió del pis, dius? Que la qüestió és que ja no m’estimes? Au va, nena. Segur que la pela hi té alguna cosa a veure, no m’ho crec pas que no sigui pels quartos. I que no m’estimis més ben bé igual. Quan ens vam casar, recordes, el capellà va dir que era per a tota la vida, així que t’aguantes. (…) (més…)

Read Full Post »

Tarquinius-SuperbusSext Tarquí (Sextus Tarquinius en llatí) havia guanyat amb arteria i dissimulació la ciutat de Gabii i pensava incorporar-la a l’incipient imperi romà. No sabent què fer per garantir-se la submissió i la fidelitat de la ciutat, va demanar consell a son pare Tarquí el superb, que tingué el trist honor de ser el darrer rei dels romans, destronat l’any 509 aC, just abans que aquests es declaressin republicans. Tarquí el superb, però, no es refià de parlar francament amb el missatger que el seu fill li enviava, així que, decidit a no respondre-li amb paraules, se l’endugué a un hort. Allà, amb un bastó, va anar esterrossant els caps que sobresortien de les roselles. El missatger, retornat a Gabii, relatà fil per randa el que havia vist. Sext comprengué de seguit quin era el missatge que son pare li enviava: calia acabar amb la vida dels individus més destacats de la ciutat. (més…)

Read Full Post »

APORELLOS BISLi han dit mai «t’estimo» amb cara de fàstic? Alguna vegada, després de fer-li una putada, li han manifestat estimació o tendresa verbalment o per escrit? Ha estat vostè tan estúpid, imprudent, confiat o innocent per creure cap d’aquestes paraules d’afecte? (més…)

Read Full Post »

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS 1A l’antiga Roma, un home casat temia que la seva esposa l’enganyés amb algú altre. Els seus amics li deien: “Posa-la sota candau, tanca-la, fes-la guardar!”. Però ell, en la seva desconfiança, els responia: “Però qui vigilarà els vigilants? La meva dona és llesta, i començarà amb ells.” L’anècdota prové de la sàtira «Casa’t i veuràs», de Juvenal, que va escriure per a un amic que tenia intenció de contraure matrimoni a fi d’advertir-lo dels perills de la vida martirimonial. L’anècdota, risible, esdevé seriosa si, en lloc de fixar-nos en la preocupació del marit ho fem en la seva referència als vigilants. En efecte, qui vigila que els vigilants no facin allò que tenen per encàrrec evitar? (més…)

Read Full Post »

POLÒNIASi aquest dijous vàreu veure Polònia segur que vàreu pensar que TV3 o, si més no aquest programa, té els dies comptats si el cop de l’Estat a Catalunya segueix. I això és així perquè aquest programa fa certa la dita horaciana: «Quamquam ridentem dicere verum, quid vetat?» (Què impedeix que, tot rient, diguem la veritat?). Sí, en broma es pot dir tot, especialment allò que, per cortesia o prudència, no es diu mai amb posat seriós. Polònia diu de Rajoy que és un dropo; de Soraya que és una serp malintencionada; d’Arrimadas, que no sap sumar i que és una mentidera compulsiva; de la Policia Nacional espanyola i de la Guardia Civil, que tenen tendències sàdiques i que en cap cas exerceixen la seva funció amb professionalitat i eficàcia. Als hotelers de Múrcia els acusa de cinisme i de fomentar l’odiIMMERSIÓ CASTELLANA premiant la brutalitat. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »