Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘CATALUNYA’ Category

VÒMITUn individu visita el seu metge de capçalera perquè sent malestar general des de fa mig any i li explica els símptomes que experimenta: «Bé, el que em passa és que tots els matins, després de llevar-me i vomitar…». «Però què diu?» Exclama el metge, «…és que vostè vomita tots els dies?». I el pacient respon: «És clar, que no ho fa tothom…?»

És normal, aquest individu? I vostè, creu que és «normal»? És probable que la pregunta li sembli impertinent, però abans d’abandonar la lectura, pregunti’s què entén per «normalitat». Coincidirà amb tothom si diu que ser normal és assemblar-se als altres, tenir similars opinions o creences sobre què és important, valuós i sagrat, captenir-se dins dels marges establerts pels estàndards socials i tenir el tipus de personalitat que permet VÒMIT 2que un individu pugui conviure amb els altres.

L’individu de l’anècdota creu que allò que és habitual per a ell –això és, normal– és també ordinari per a la resta. No va de broma: allò que creiem comú, sovint només és propi de la nostra família, la nostra comunitat o el nostre país.

L’objectiu de les institucions educatives, culturals i religioses, és dotar els individus del tipus de personalitat que millor s’adapta a les necessitats col·lectives: en una societat bel·licosa el tipus de personalitat que l’individu ha de tenir és agressiu; en una de laboriosa, tothom ha de ser un escarràs de feina, etc. Atès que el sistema funciona bastant bé, la majoria de persones ens sentim molt còmodes en el SERRA CXnostre entorn social. És un gran consol saber que el que pensem és compartit per la majoria, així, mancats d’idees pròpies, res del que diem sona insòlit i res del que fem no resulta estrany per als altres.

Fa temps, però, que estic preocupat: jo creia ésser normal. Pensava que la majoria deSERRA PSC les meves idees sobre la corrupció política, sobre la hipocresia…, eren essencialment compartides per la resta de ciutadans. Ara, que en Narcís Serra ha
demostrat ‒presumptament, és clar‒ ser més lladre que Pujol, cap diari no menciona el PSC, partit per al qual ha distret 720 milions d’euros, 41 dels quals a la Llotja de Lleida. Ai, ai, ai! Jo, en canvi, que estic molt escandalitzat, m’adono que no sóc tan normal com creia. A veure si m’ho hauré de fer mirar…!

Read Full Post »

referendum-ermengolConfesso (el verb ja és redundant) que m’ha sorprès l’estratègia de defensa de Mas, Rigau i Ortega. Si van obeir el mandat del Parlament i del poble de Catalunya, van haver de desobeir les ordres del TC . Per què negar-ho, doncs? A què ve fer creure que les instruccions del TC no eren prou clares o comminatòries? Hem estat davant d’una nova escenificació de la puta i la Ramoneta, només que ara davant d’un tribunal? Per què hem tingut la impressió que els acusats han fet l’estruç en lloc de fer el gall durant tota la setmana? És que Martin Luther King, després de desobeir les lleis segregacionistes americanes, feia veure que les desconeixia? No, Luther King, segur que la raó era al seu costat, desobeïa amb plena consciència i així ho manifestava a tort i a dret. Manta vegada el van empresonar per això. La seva «Carta des de la presó de Birmingham» n’és prou testimoni. (més…)

Read Full Post »

jutge-i-part«Ull per ull i dent per dent», la vella llei del Talió va ser inventada per posar límit a la més antiga forma de justícia: la revenja. Avui en dia el Talió pot semblar una barbaritat, especialment a les persones educades –per bé que tampoc no el compleixin­­– segons el principi que volia substituir-lo, el d’oferir l’altra galta. Però sobretot, des del punt de vista moral, tots comprenem que fer al criminal exactament el que ell ens ha fet no fa just un segon crim; robar a un lladre també et fa lladre a tu, i matar un homicida no et fa menys assassí, llevat que ho facis en estricta defensa de la teva vida. El problema és saber quina pena correspon per cada transgressió. Si hom ens fa mal, les víctimes som mals jutges del dany comès, i pitjors executors de la sentència. Per això, abans que aparegués el Talió, hom arrancava dos o tres ulls o dents per cada ull o dent perduts. (més…)

Read Full Post »

amarna-miller_ediima20160927_0675_4«Em dic Amarna Miller i sóc actriu porno. Vaig néixer en un país hipòcrita on la mateixa gent que em diu puta se la pela amb els meus vídeos. Un país que estima la vida però permet que es mati en nom de l’art. Un país indignat amb la corrupció però que segueix votant els lladres (…) Un país que es diu laic mentre posa medalles a les verges, que tracta els que emigren com herois i els immigrants com escombraria.» (més…)

Read Full Post »

rebequeria arrimadasCal tractar tothom amb la mateixa cortesia i atenció amb què et tracten a tu. De la mateixa manera, això és, a tornajornals, cal tractar amb indiferència i menyspreu aquell (persona física o jurídica) que et menysprea i no et té per res. Crec que Inés Arrimadas va trobar l’expressió escaient ‒en castellà, és clar‒ per descriure què va fer dimecres el Parlament de Catalunya amb el Tribunal Constitucional. «Se pasan la justicia por el arco del triunfo», va afirmar, encesa, índex acusador i boca oberta en rictus mode emprenyat. Mentrestant, Carles Puigdemont contemplava el sostre del Parlament amb expressió displicent. No es perdin la foto que immortalitza l’instant. És representativa de la situació global, que resumeixo a continuació. (més…)

Read Full Post »

Immanuel_Kant_(painted_portrait)Diuen que era baixet, amb el pit enfonsat, amb un cap molt gros per un cos tan menut, fadrí tota la vida, tranquil, reglamentat, diuen que els veïns de la ciutat de Königsberg posaven els rellotges en hora quan treia el cap per la porta de casa per tal d’iniciar el seu passeig diari. Malaltís, però mai malalt a força de règim volenterós. Immanuel Kant realment es presta a la caricatura. Aquest pensador alemany, mort a la mateixa ciutat on va néixer i viure és l’autor, tanmateix, d’una obra filosòfica de primera categoria. És citat arreu per bé que poques vegades llegit. Fa un temps, en un debat de les anteriors eleccions espanyoles, el presentador va demanar a Pablo Iglesias i Albert Rivera que recomanessin un autor. Els dos van coincidir en la importància del filòsof alemany. Que si havia estat un gran pensador polític, que si la seva filosofia del dret era un referent… Quan els van demanar un títol, Iglesias en va dir un però malament, i Rivera no va ser capaç de dir-ne cap. (més…)

Read Full Post »

espardenya catalanaA la vida hi ha dues tragèdies: la primera és el no acompliment d’un desig íntim. L’altra és el seu acompliment. Això contradiu aquella sentència, tan nostrada, segons la qual val més tenir que desitjar. Encara que la contradicció és només aparent, si més no en el context que recordo haver-la sentit més cops, això és, quan es parla dels quilos de més que hom ha acumulat a la panxa o al cul. Qui busca consol dels excessos, acostuma a dir això: val més tenir (xixa, carn) que desitjar (estar magre o escardalenc). (més…)

Read Full Post »

Older Posts »