Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘CATALUNYA’ Category

censura boca tapadaProhibint les paraules volen prohibir el pensament. La Junta Electoral Central vol impedir que es diguin (i també que es pensin, evidentment) certes coses que desafien el punt de vista del poder. El poder, quan és feble, no té por només de les accions. Les paraules també li fan basarda, perquè aquestes, que són l’expressió dels pensaments, poden dur a les accions. Així, els estats (presumptament) democràtics, que fins ara havien assumit el catàleg de llibertats fonamentals: reunió, opinió, expressió i moviment, inicien el pendent relliscós que els du a convertir-se en dictadures.

Algunes, com la “democràcia” vigent al Reino de España, ja fan oposicions per esdevenir hispanitat amb pincesestats totalitaris, el model perfecte dels quals va ser descrit per George Orwell a la novel·la 1984.

Allà és el Ministeri de la Veritat* ­­(que, naturalment, s’ocupa de les mentides); aquí és el Ministeri de l’Interior i els seus acòlits: Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional, Junta Electoral Central, qui s’ocupa de la repressió, de la reescriptura de la història i de la restricció del pensament.  A la novel·la d’Orwell, la primera activitat del MINIVER* és escriure relats històrics que s’ajustin a les circumstàncies canviants. Si un dirigent del partit únic, molt important un dia, cau en desgràcia un altre, simplement és fet desaparèixer de totes les fotografies i reportatges dels diaris i també dels llibres d’història. Senzillament, no ha existit mai. Si el país ha canviat d’aliats en la guerra, cal que sigui dit que els nous aliats ho han estat des de sempre, i així tot. Ara, l’obra mestra censura escriure.jpgdel Ministeri és la “Newspeak” o Novoparla. Es tracta d’una nova llengua que s’imposa a l’administració, primer, i després a la població en general. Cada edició del seu diccionari té menys paraules perquè el que fan els seus artífex és podar el llenguatge per deixar-lo en els ossos; la finalitat no és altra que limitar l’abast del la intel·ligència, estrènyer el radi d’acció de la ment, fent impossible el crim de pensament. Quan ja no existeixin paraules com “llibertat”, hom ja no podrà dir que la llibertat manca o que desitja tenir-ne més; la llibertat ja no es podrà pensar tampoc perquè les persones ja no tindran la paraula amb què pensar-la. Així, els ciutadans només podran pensar amb les paraules que existeixin al diccionari i el seu pensament coincidirà plenament amb la doctrina del partit, amb la ideologia de l’estat totalitari. Què no era això a allò que aspirava el franquisme, també? No és aquest el somni humit de tot dictador?

L’España hereva de Franco aspira al mateix. El darrer dictamen de la JEC, prohibint que hispanitat segons ermengolTV3 usi determinades paraules com ara “presoners polítics”, diu explícitament que així s’evitarà que l’espectador arribi a la “conclusió falsa que, en efecto, existe un gobierno legítimo en el exilio, o persecución política de los consejeros”. Justa la fusta: si les paraules no hi són, les coses tampoc.

Read Full Post »

TASHI WANGXUK

TASHI WANGXUK

Tashi Wangxuk fa tres anys que és a la presó de Dongxuan (a Qinghai, prop del seu Tibet nadiu). Els dos primers anys foren de detenció preventiva, mentre que el tercer ja forma part de la condemna a cinc anys que va rebre per «incitar a la sedició» els seus compatriotes tibetans. Tot va començar quan l’administració xinesa del Tibet (envaït per la República Popular el 1950) va prohibir a una escola informal dirigida per monjos fer classes de llengua tibetana. (més…)

Read Full Post »

CATANYOL LLENGUAAbans, el maltracte a la nostra llengua provenia gairebé exclusivament de la ignorància. Jo mateix no vaig rebre classes en català i de català fins que vaig fer COU. La gent deia agobiar en lloc de molestar o agraviar, bassura en lloc de deixalles, bocadillo per entrepà, colilla per burilla, desvanéixer per esvanir, lio per embolic, pessadilla per malson, tonteria per bajanada, vistasso per ullada o xist per acudit. Bé, i ara la inefable Rosalia ha posat damunt l’altar de la popularitat el cumpleanys, per aniversari. (més…)

Read Full Post »

juan carlos y chávezRecorden, aquesta pregunta, en to altiu i prepotent, com de mestre a criatura, li va fer Juan Carlos de Borbón, aleshores rei, a Hugo Chávez. Era el 10 de novembre de 2017 i l’ocasió era la XVII cimera de les Amèriques, on participaven totes les excolònies d’España. El Borbó va trencar el protocol bàsic, ja no de les relacions diplomàtiques ‒que van ser suspeses durant 8 mesos‒ sinó també de la bona educació que exigeix tot diàleg civilitzat. Però no, allà «calia» imposar-se a l’altre ni que fos a cop d’interjecció. (més…)

Read Full Post »

ICETA PER ERMENGOL SENAT 2 BOLESMiquel Iceta té una aerodinàmica envejable. No ho dic pas pel seu aspecte arrodonit i sense arestes, que també; ho dic sobretot per la seva proverbial capacitat de solcar la pútrida i rúfola atmosfera política sense que cap huracà no se l’hagi endut fins ara. És extraordinari, sí, que en l’ambient tempestuós en què es mou habitualment, ja no un huracà, és que ni una simple ràfega de vent l’ha apartat del seu ondulant camí. És tal vegada per la intensitat amb què la força de la gravetat l’atrau? És per la densitat, solidesa i estabilitat de les seves conviccions polítiques, per la pesantor de les seves indigeribles intervencions al Parlament o per les seves feixugues però cridaneres, llagoteres i alhora planyívoles ICETA PER ERMENGOL SENATintervencions als mítings (Pedro, Pedrooooooo! Por favorrrrr, sálvanos de Rajoy!). (més…)

Read Full Post »

Ferreres_ votar i violarLa Irene Lozano m’acusa de violador. I la Irene Lozano és una dona honorable. Ho ha de ser, atès que té el càrrec de Secretària d’Estat d’España Global, un càrrec ben important i amb una alta missió: contrarestar la mala imatge d’España que els independentistes promovem arreu del món. Doncs és cert, ho confesso. Fa un any i escaig, l’u d’octubre de 2017, vaig «violar» una urna de l’IES Escola del Treball de Lleida. (més…)

Read Full Post »

equilibri 1La virtut s’oposa al vici, diuen. De virtut només n’hi ha una, i el vici és el seu contrari. Aquesta ha estat la doctrina tradicional que molts hem sentit a casa, a la rectoria i fins i tot a l’escola. Després, la vida ens ha ensenyat que aquesta moral era només una caricatura, una visió integrista, fins i tot absurda, sense connexió amb la realitat. Hem après, a còpia d’equivocar-nos, que sovint allò que abans anomenàvem virtut era només una de les dues cares del vici. I on para la virtut, si els extrems són vicis? Hom es pregunta. Doncs on sempre ha ragut: en el terme mig. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »