Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Treball’ Category

NYAP LAMPISTA TUBSLi han fet mai un nyap, a vostè? Ha trucat mai un lampista que, en lloc d’arreglar-li la fuita d’aigua, l’ha fet més gran? Li ha passat mai que la reparació del mecànic ha durat el mateix que el trajecte fins al següent taller on, ara sí, li han arreglat el cotxe?

La meva padrina, quan volia parlar bé d’algú deia que era «molt treballador/a». Segur que la laboriositat, i la constància en el treball són virtuts, però avui del que tracto de parlar és del «bon treballador», del professional que fa bé la seva feina. El món està ple d’individus que treballen poc i, sobretot, treballen malament. Una amiga meva, que no té pèls a laNYAP COTXE llengua, de tant en tant es veu obligada a preguntar: «Senyoreta, a vostè li agrada la seva feina?», i la venedora ‒de roba, d’electrodomèstics‒, negligent, semenfotista o malhumorada, es queda sense resposta. No n’hi ha quan a hom li criden l’atenció de manera assertiva pel mal servei que proporciona.

Pensi, en canvi, en un bon professional. Sap de què parlo, oi? Una persona que coneix el seu ofici, PROFESSIONAL INFERMERIAservicial però mai servil, atenta i educada, que escolta quan se li parla a fi d’atendre millor les necessitats del client, de l’alumne, del pacient…, i que, alhora, quan dona consells, ho fa des de l’expertesa, la neutralitat i l’objectivitat, sense mirar d’imposar-te la seva opinió, a fi que, davant de les opcions, vostè pugui escollir la que més li convé.  I, quant a la feina, el bon professional ‒i ho és perquè estima el que fa‒, és curós, conscienciós, detallista. Sempre va al pas, no corre ni que vagi a preu fet, car primer és la perfecció de l’obra, perquè del que es tracta és de lliurar un producte o un servei útils i duradors.

Deia Plató que un «bon» fuster no podia fer un «mal» moble en cap cas. Si el fuster és bo, FUSTER 2el moble ha de ser bo. Un bon fuster no pot fer un mal moble expressament, per negligència o per peresa. Aquesta és la més antiga definició que conec de la professionalitat, de la dignitat de la feina ben feta, una qüestió que no és solament de traça, sinó de coneixement, de caràcter i, en el fons, de virtut.

Diuen que si mai trobes la persona ideal, no la deixis escapar. L’amor no és fàcil de trobar. Si em permeten l’analogia, el diré que el mateix passa amb els bons professionals. Si en troba un: paleta, fuster, lampista, mecànic… no el deixi escapar.

Anuncis

Read Full Post »

TALONS ELEGANTS‒Miri, si no es posa talons, la fotrem fora.

‒On ho diu, que he de dur talons de set centímetres o més? No hi posava pas, al contracte.

‒No cal, la política de vestuari la marca l’empresa, ho diu la llei.

‒Doncs miri, no me’ls penso posar, em fan mal i no m’agraden. (més…)

Read Full Post »

murs-separacio-rics-i-pobresMarx, a El Capital (capítol XXIII, apartat IV) cita el filòsof francès Destutt de Tracy : «Les nations pauvres c’est là où le peuple est à son aise ; et les nations riches, c’est là où il est ordinairement pauvre.» (Les nacions pobres són aquelles en què el poble està a gust;  i les nacions riques, són aquelles on el poble és pobre en general.). Josep Pla, amb el seu laconisme i ironia habituals, comenta: «Les nacions pobres són aquelles en què el poble es pobre i son riques aquelles en què encara ho és més». Ho podeu llegir a les seves Notes disperses, editades a Destino, pàgina 107. Es tracta, per als qui llegiu francès, d’una traducció interpretativa del text de Tracy. (més…)

Read Full Post »

pages-catala-de-tarragona1El terme “pagès” té mala premsa. Hi ha qui l’utilitza per insultar: “Ets un pagesot!” significa per a molts que l’al·ludit és un individu rústic, vesteix malgirbadament, és simple, incult, maleducat o tot alhora. El que molta gent ignora, tanmateix, és que la paraula “cultura“, originalment significava exactament el mateix que el terme “agricultura”, que és allò que precisament fa el pagès. (més…)

Read Full Post »

SARDINA PLATEs menja fregida en paella, ben enfarinada, o sense res, a la graella o al forn. També n’hi ha que la prefereixen fresca, conservada en salmorra o enllaunada, amb oli d’oliva o escabetx. És curiós de saber que Juvenal, escriptor satíric romà, autor de frases que han passat a la història com «panem et circenses» i «mens sana in corpore sano» recomanava menjar la sardina podrida. (més…)

Read Full Post »

IMPRESCINDIBLE PEÇA“A un individu l’has de comprar pel que val i l’has de vendre pel que diu que val”. Aquest consell no solament és utilíssim en l’àmbit de la compravenda de jugadors de futbol –ara que som al mig del mercat d’hivern– sinó que també és eficaç arreu. N’hi ha que, per justificar la seva manca d’èxit professional, diuen “És que no em sé vendre”, en canvi, afegeixen “mira aquest altre, que no val més que jo i tothom el té per una eminència i compten amb ell per a tot”. (més…)

Read Full Post »

desocupat los lunes al solSempre va arreglat, amb senzillesa però arreglat. Ningú no diria que porta quatre anys desocupat i que viu de la solidaritat familiar. Ningú no diria tampoc que la serva renda no li dóna per a engegar la rentadora i que renta a mà la seva roba gastada, i que planxa sense endollar. Ningú no sap que, quan surt al vespre, amb dos galledes, a l’hora que tothom mira la tele, va a omplir-les a la font del barri per tal de poder cuinar, rentar i rentar-se cada dia. Li han tallat l’aigua. Per descomptat, la nevera la té gairebé sempre buida. Tria amb cura les botigues on compra els productes més barats, i alguna vegada ha recollit, amb por que algun conegut el veiés, les bosses de pa vell que llencen els treballadors del supermercat a l’hora de tancar. Sort té del seu germà i de la seva cunyada, que l’ajuden. Sort també de sa mare, que viu al poble amb una modesta pensió de viudetat, la qual encara li passa uns dinerets quan va a veure-la, juntament amb quatre patates, enciams i cebes de l’hortet que conrea. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »