Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Treball’ Category

Si llegeixen el contracte estàndard per a les mestres americanes de 1923 (els europeus eren similars) s’assabentaran d’algunes perles, curioses unes i ofensives i degradants unes altres, però totes igual de reveladores de la consideració que la societat tenia per les docents d’Educació Primària. Font: Michael W. Apple: Teachers and texts: A political economy of class and gender relations in education (1986). El primer que sabem és que el contracte exigia que la mestra fos soltera, potser per això ha quedat allò de «senyoreta», d’ús universal i indiscriminat. Tot seguit algunes de les clàusules: «2-No anar en companyia d’homes; 3-Estar  a casa entre les vuit del vespre i les sis del matí, llevat que sigui per atendre una funció escolar; 6-No fumar cigarretes; 7-No beure cervesa, vi o whiskey; 8-No viatjar en automòbil amb cap home, llevat que sigui són germà o son pare; 9-No vestir robes de colors llampants; 10-No tenyir-se el cabell; 11-Usar almenys dos enagos; 12-No dur vestits que quedin cinc centímetres pel damunt dels turmells; 13-Mantenir neta l’aula: escombrar el terra, almenys un cop al dia, fregar el terra un cop per setmana amb aigua calenta i sabó i encendre el foc a les set, de manera que la cambra estigui calenta a les vuit, quan arribin els nens, i finalment netejar la pissarra un cop al dia. 14-No usar pólvores facials, no maquillar-se ni pintar-se els llavis…

LA MESTRA MULTITASCA: NETEJADORA, ÀRBITRE, INFERMERA, DOCENT…

Resulta evident la interferència, ara diríem que inadmissible, per masclista i tirànica, del contractador ‒en aquest cas el Consell Nacional d’Educació‒ en la vida privada de les mestres. Sorprèn, per absència, cap referència a la funció docent, que se suposa és el motiu del contracte. Com si la docència ‒la seva excel·lència en forma i continguts‒ es donés, o bé per descomptada o bé no importés en absolut perquè en el fons el que interessava és que la mestra es fes càrrec de la canalla durant unes hores al dia.

Conec molts docents que afegirien elements d’actualitat que donen força a la segona interpretació.  Dilluns es reprèn el curs escolar, i als docents els demanarem, com cent anys enrere, que facin moltes activitats extracurriculars: controlar l’ús de la mascareta a classe, identificar positius, desinfectar superfícies, ser conillets d’índies d’un experiment social de transmissió de virus, etc. Alguna referència a com podran fer la seva activitat docent?

Read Full Post »

NYAP LAMPISTA TUBSLi han fet mai un nyap, a vostè? Ha trucat mai un lampista que, en lloc d’arreglar-li la fuita d’aigua, l’ha fet més gran? Li ha passat mai que la reparació del mecànic ha durat el mateix que el trajecte fins al següent taller on, ara sí, li han arreglat el cotxe?

La meva padrina, quan volia parlar bé d’algú deia que era «molt treballador/a». Segur que la laboriositat, i la constància en el treball són virtuts, però avui del que tracto de parlar és del «bon treballador», del professional que fa bé la seva feina. (més…)

Read Full Post »

TALONS ELEGANTS‒Miri, si no es posa talons, la fotrem fora.

‒On ho diu, que he de dur talons de set centímetres o més? No hi posava pas, al contracte.

‒No cal, la política de vestuari la marca l’empresa, ho diu la llei.

‒Doncs miri, no me’ls penso posar, em fan mal i no m’agraden. (més…)

Read Full Post »

murs-separacio-rics-i-pobresMarx, a El Capital (capítol XXIII, apartat IV) cita el filòsof francès Destutt de Tracy : «Les nations pauvres c’est là où le peuple est à son aise ; et les nations riches, c’est là où il est ordinairement pauvre.» (Les nacions pobres són aquelles en què el poble està a gust;  i les nacions riques, són aquelles on el poble és pobre en general.). Josep Pla, amb el seu laconisme i ironia habituals, comenta: «Les nacions pobres són aquelles en què el poble es pobre i son riques aquelles en què encara ho és més». Ho podeu llegir a les seves Notes disperses, editades a Destino, pàgina 107. Es tracta, per als qui llegiu francès, d’una traducció interpretativa del text de Tracy. (més…)

Read Full Post »

pages-catala-de-tarragona1El terme “pagès” té mala premsa. Hi ha qui l’utilitza per insultar: “Ets un pagesot!” significa per a molts que l’al·ludit és un individu rústic, vesteix malgirbadament, és simple, incult, maleducat o tot alhora. El que molta gent ignora, tanmateix, és que la paraula “cultura“, originalment significava exactament el mateix que el terme “agricultura”, que és allò que precisament fa el pagès. (més…)

Read Full Post »

SARDINA PLATEs menja fregida en paella, ben enfarinada, o sense res, a la graella o al forn. També n’hi ha que la prefereixen fresca, conservada en salmorra o enllaunada, amb oli d’oliva o escabetx. És curiós de saber que Juvenal, escriptor satíric romà, autor de frases que han passat a la història com «panem et circenses» i «mens sana in corpore sano» recomanava menjar la sardina podrida. (més…)

Read Full Post »

IMPRESCINDIBLE PEÇA“A un individu l’has de comprar pel que val i l’has de vendre pel que diu que val”. Aquest consell no solament és utilíssim en l’àmbit de la compravenda de jugadors de futbol –ara que som al mig del mercat d’hivern– sinó que també és eficaç arreu. N’hi ha que, per justificar la seva manca d’èxit professional, diuen “És que no em sé vendre”, en canvi, afegeixen “mira aquest altre, que no val més que jo i tothom el té per una eminència i compten amb ell per a tot”. (més…)

Read Full Post »

desocupat los lunes al solSempre va arreglat, amb senzillesa però arreglat. Ningú no diria que porta quatre anys desocupat i que viu de la solidaritat familiar. Ningú no diria tampoc que la serva renda no li dóna per a engegar la rentadora i que renta a mà la seva roba gastada, i que planxa sense endollar. Ningú no sap que, quan surt al vespre, amb dos galledes, a l’hora que tothom mira la tele, va a omplir-les a la font del barri per tal de poder cuinar, rentar i rentar-se cada dia. Li han tallat l’aigua. Per descomptat, la nevera la té gairebé sempre buida. Tria amb cura les botigues on compra els productes més barats, i alguna vegada ha recollit, amb por que algun conegut el veiés, les bosses de pa vell que llencen els treballadors del supermercat a l’hora de tancar. Sort té del seu germà i de la seva cunyada, que l’ajuden. Sort també de sa mare, que viu al poble amb una modesta pensió de viudetat, la qual encara li passa uns dinerets quan va a veure-la, juntament amb quatre patates, enciams i cebes de l’hortet que conrea. (més…)

Read Full Post »

CALAVERA«La mort es presentà quan no se l’esperava, i ell li digué que no li havia donat hora.

—És que l’hora la dono jo —va respondre-li la mort.

—No sempre, no sempre… —replicà ell—. Ara, per exemple, tinc l’agenda plena i a vós no us ve d’un dia. Però a mi sí. Telefoneu-me dimarts que ve, a quarts de cinc, i quedarem per una data.

—És irregular, no puc fer-ho. Va contra els reglaments —digué la gran senyora. (més…)

Read Full Post »

Imatge“Els vicis privats fan les virtuts públiques” és l’irònic missatge del poema La faula de les abelles, escrit l’any 1714 per Bernard de Mandeville. Aquest metge holandès hi descriu una deliciosa paradoxa econòmica. L’avarícia, la luxúria, la gula, que són pecats capitals, resulten utilíssims i contribueixen al bé general. Si no fos pels golafres, com es guanyarien la vida els pastissers? Si no fos pels faldillers, que gasten en barjaules, flors i regals, com es guanyarien la vida floristes i proxenetes? Si no fos pels cobdiciosos que guanyen diners amb el treball dels altres, qui donaria feina als desocupats? El que beneficia la societat, doncs, no és altra cosa que els vicis dels seus membres.
ImatgeL’any 1759, en sintonia amb l’obra de Mandeville, Adam Smith publicava La teoria dels sentiments morals. Amb beatífica candidesa sostenia que l’estat no havia de fer cap regulació de l’economia, que d’això se n’encarregava la “mà invisible del mercat”, la qual, com un àngel de la guarda, ordenava la diversitat dels interessos humans. Segons Smith, no calen lleis estatals sobre condicions de treball, salaris, preus o qualitat dels productes. La lliure competència, les lleis de l’oferta i la demanda, la lluita entre els productors per a vendre als millors preus, i la baralla entre obrers i empresaris pels salaris, acabaran en un joiós equilibri que a tots beneficiarà. Confesso, benvolgut lector, que gairebé em cauen llàgrimes d’emoció davant d’aquest retrat tan meravellós del capitalisme.

ImatgeEl cas és que les màximes que Adam Smith predicava, i que han estat la Bíblia del neoliberalisme dels darrers anys, han dut a les pràctiques i conseqüències econòmiques que tots coneixem. En la seva versió jurídica, les idees del liberalisme econòmic han contribuït al naixement de lleis com la hipotecària, feta, com sempre s’ha vist, amb la intenció de garantir que el vici de l’avarícia de les entitats bancàries es convertís en el benefici social d’una vivenda digna per a tots. Quina llàstima que ara el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que no sap res de l’estreta relació entre els vicis privats i les virtuts públiques, obligui ara al govern –que en sap un niu– a revisar aquesta magnífica llei hipotecària espanyola, tan delicadament abusiva, tan perfectament injusta, que tants desnonaments ha propiciat… Com pot ser que a Europa no vegin que, a la llarga, lleis com aquesta són el millor per a tots?

Read Full Post »

Older Posts »