Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Setembre de 2011

Una de les obres cabdals de la literatura europea, la Ilíada, s’enceta amb les paraules: «Canta, oh deessa, la còlera destructora d’Aquil•les el fill de Peleu, que va causar innombrables desgràcies als homes d’Acaia i va donar a Hades les ànimes de molts herois, els cossos dels quals van servir d’aliment als gossos i ocells del cel». (més…)

Anuncis

Read Full Post »

Diuen que una de les claus de la felicitat és una mala memòria. I és cert que la remembrança constant de certes experiències és la pitjor de les tortures. L’oblit, però, no solament depèn del pas temps, que desgasta la roca més dura, o del desús d’allò que sabem fer, sinó que és també una força activa que alguns esperits posseeixen. Aquests, en efecte, fan net amb els seus records de la mateixa manera i per la mateixa raó que renten els seus cossos: per higiene.
Els que no obliden s’assemblen als crancs, els quals avancen, sí, però mirant sempre endarrere, de manera que el seu avançament sembla un retrocés. (més…)

Read Full Post »

Dir que un professor només treballa divuit hores és com dir que Messi treballa noranta minuts a la setmana, o que els presentadors dels Telenotícies ho fan mitja hora al dia, o que un cirurgià sols es guanya les garrofes l’estona que dura la intervenció. Dic això perquè darrerament he sentit moltes bajanades plenes de mala intenció en contra de la professió docent. Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunidad de Madrid, per exemple, per tal de justificar les seves retallades en Educació, ha dit que els professors eren poc menys que uns dropos i uns desvagats. (més…)

Read Full Post »

Als anys seixanta del passat segle, Martin Luther King va escriure un breu assaig que es titulava: Why we can’t wait? (Per què no podem esperar?). La pregunta, en efecte, tenia tot el sentit del món. Els negres americans esperaven justícia des de feia més de cent anys, quan s’havia aprovat l’esmena constitucional que posava fi a l’esclavatge. (més…)

Read Full Post »

The wind that shakes the barley (El vent que mou la civada) és una cançó irlandesa escrita pel poeta Robert Dwyer Joyce a les darreries del segle XIX i que ara ha donat peu al títol d’un film magnífic de Ken Loach. La cançó explica el drama d’un home que es debat entre el seu vell amor: la seva dona, i el seu nou amor: Irlanda. (més…)

Read Full Post »

Divendres passat, dia 2 de setembre, la pàgina 4 del diari SEGRE destacava una fotografia del Polígon Industrial “El Segre”. S’hi veia un magatzem -d’entrada no s’endevinava que hi canvien o venen pneumàtics- però el que ressaltava molt era un rètol on, damunt d’un fons blanc, hi destacaven, en majúscules, les paraules SEXO i GRATIS. (més…)

Read Full Post »