Un relat de H.G. Wells, titulat The country of the blind, explica la història d’un explorador perdut a la serralada de Los Andes que troba, per casualitat, una vall remota on un poble de cecs viu en complet aïllament des de fa moltes generacions. Els habitants del lloc no tenen ulls ni parpelles, però no els troben en falta: tots han nascut així i la seva vida, el seu entorn social, urbà, laboral, les seves creences, costums i llenguatge, harmonitzen perfectament amb la seva realitat. (més…)
Archive for gener de 2012
AL PAÍS DELS CECS…
Posted in Participació, tagged CEGUESA, Normalitat, VISTA. on 30/01/2012| Leave a Comment »
ZONA PÚB(L)ICA
Posted in Participació, tagged CAMPS, Corrupció, DEPILACIÓ, PUBIS, TANGA on 28/01/2012| Leave a Comment »
El tanga ha mort. Visca el tanga! Aquest sembla ser el missatge que pensa difondre la imminent fira internacional de llenceria que tindrà lloc a París. El tanga ha estat sempre una peça de roba molt comuna en certes tribus primitives. Servia només per a amagar o protegir els òrgans sexuals. Entre nosaltres va començar a posar-se de moda fa uns trenta anys. Si ara es perd el seu ús, haurà mort jove. (més…)
BREVISSIMAE BRACAE FEMINEAE
Posted in Cultura, Educació, Filosofia, tagged CALCES, Cultura, Església, LLATÍ, TANGA on 24/01/2012| 2 Comments »
Qui havia dit que el llatí és una llengua morta? Els científics l’usen per a referir-se a plantes i bestioles i acudeixen a ella per a donar nom totes les noves que es descobreixen. Però no són els únics que l’empren: l’Església Catòlica, que al Concili Vaticà II va decidir que les cerimònies religioses es fessin en les llengües dels fidels, ha mantingut, no obstant, el llatí com a llengua de comunicació interna. (més…)
AMOR LÍQUID AL REGNE DE L’EFÍMER
Posted in Benestar, Cultura, Filosofia, Societat, tagged AMOR, CARÀCTER, FLUIDESA, FRAGMENTACIÓ, INESTABILITAT on 21/01/2012| 12 Comments »
Avui fa dos anys que Estefania i Vicenç surten junts. Trivial, dirà algú, i tanmateix no ho és gens si hom té en compte que es tracta de dos adolescents, període durant el qual la inestabilitat de les relacions i els afectes és més aguda.
Un pensador va escriure, fa molt de temps, que hom no pot banyar-se dos cops al mateix riu, perquè aigües diferents flueixen a cada instant. Aquesta metàfora, tot i la seva antiguitat– reflecteix bé la nostra època. En el món laboral és debades esperar fidelitat i lleialtat, perseverança i compromís… Ningú no els dóna i ningú no els ofereix. (més…)
RAONS DE PES…
Posted in Benestar, Cultura, Educació, Filosofia, Joves, Sanitat, Societat, tagged BULIMIA, MENJAR, VOMITAR on 14/01/2012| Leave a Comment »
Els antics romans anomenaven «vomitoria» els amplis passadissos que hi havia als amfiteatres, que permetien als ciutadans un fàcil accés o sortida dels recintes. No es tractava, doncs, per bé que molta gent ho cregui així, de llocs especials per a vomitar després dels excessos alimentaris als quals els romans eren tan donats com nosaltres. (més…)
SER O NO SER
Posted in Filosofia, Justicia, Política Catalana, Política espanyola, Política general, Radicalitat democràtica, Societat, tagged DUBTE, equitat., INDEPENDENCIA, Política on 07/01/2012| Leave a Comment »
«Ser o no ser, aquesta és la qüestió: / Si pensa amb més noblesa qui suporta / dards i fonades d’ultratjant fortuna / o aquell qui s’arma contra un mar de penes / i amb les armes s’hi oposa per finir-les». El conegut parlament de Hamlet acostuma a interpretar-se com la millor escenificació del dubte existencial mai concebuda. (més…)
EL BLANC ÉS NEGRE
Posted in Economia, Filosofia, Política general, Societat, tagged MENTIDA POLÍTICA., MENTIR, Política on 04/01/2012| Leave a Comment »
El principi del terç exclòs implica que dos enunciats que es contradiuen mútuament no poden ser alhora vertaders. No es tracta només d’una veritat lògica sinó d’una evidència empírica: no puc estar viu i mort alhora o estar casat i ser fadrí.
Piaget explica que una etapa decisiva en la maduració intel•lectual dels humans consisteix a adquirir i comprendre, ja en la infància, la noció bàsica del principi de no contradicció. Tanmateix, persones intel•lectualment madures i que ocupen càrrecs polítics de responsabilitat, posen sovint en entredit la raó i la lògica amb les seves paraules i les seves accions. (més…)