Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Educació’ Category

BALDUFARecorda el lector haver jugat a la baldufa? Sí, segur que té present haver cargolat fort una corda al voltant de la peça cònica i després haver-la llençat amb violència a terra, tot fent una forta estirada amb efecte per tal d’imprimir-li moviment circular. Segur que no li costa imaginar la ballaruga frenètica i tentinejant, uns cops estàtica, altres vagarívola, de la baldufa que gira sobre la seva punta de ferro.

Els darrers dies s’ha posat de moda un altre giny que roda. En diuen “Spinner”, un nou SPINNER COIXINETanglicisme, com si no tinguéssim paraules pròpies. El cas és que “spin” vol dir “girar”. Ja veuen, un spinner és una cosa que gira. Per qui no n’ha vist cap, és fàcil de descriure. Es tracta de quatre coixinets, un dels quals en posició central, formant una mena de trèvol. El coixinet central no es veu, perquè té una peça de plàstic per on s’agafa el giny amb el polze i el dit del cor o l’índex, mentre que amb un altre dit o amb l’altra mà hom li dóna impuls perquè giri. Això és tot. No demana traça ni enginy, com la baldufa.  El nen (també he vist molts adolescents) queda embadalit amb el moviment circular. Durant uns segons resta hipnotitzat. Quan el gir alenteix li dóna un altre impuls…, tot plegat mentre el mestre va explicant la lliçó, el veu i pensa: “Si més no, així no fa nosa ni soroll”.

MÒBIL A CLASSE 1Així, l’spinner se suma al mòbil i les xarxes socials com a element de joc i distracció a les aules, i alhora incompatible amb elles. Hi ha qui diu que s’aprèn jugant. Jo més aviat dic que jugant es pot aprendre alguna cosa, si més no com jugar bé, i alhora a respectar les regles del joc, que no és poc aprenentatge per a les regles de la vida. Però no crec pas que el joc, com a pur entreteniment, sigui altra cosa que distracció enfront de la cosa “seriosa” que són els estudis.

Tinc la impressió que el joc és una representació de la societat. Així tenim els  jocs de competició, en què els antagonistes es troben en situació d’igualtat. La gràcia del joc és demostrar la superior habilitat individual o de l’equip. En tenim altres de sort, perquè el resultat no depèn tant del jugador com del destí. No es tracta tant d’imposar-se a l’adversari com de tenir la fortuna, inconstant i variable, al costat. Però també en tenim encara uns altres, que imiten la vida, que suposen l’acceptació temporal d’una il·lusió,SPINNER 1 d’un univers tancat i fictici, on no hi ha regles sinó la simulació d’una segona realitat. De vegades no cal ni vestir disfressa per jugar a metges, a pares i a mares, o a la guerra. I en altres casos, com en aquest que ens ocupa avui, només cal un spinner per imitar el passiu i estúpid mirar-se el melic de la humanitat.

Read Full Post »

professor crematHe llegit, amb profunda tristesa, que a Lleida s’ha creat una plataforma de pares d’alumnes que té per únic objecte impedir que els seu fills siguin expulsats (una hora, un dia o més d’un, segons la sanció) de les escoles i instituts on reben ensenyament. Els objectius de l’associació són ben explícits: volen denunciar al Síndic de Greuges les, al seu entendre, injustes i desproporcionades mesures disciplinàries que els centres apliquen als estudiants. (més…)

Read Full Post »

ALARÓ FULTBOL«Quince minutos antes de la suspensión del partido, le dije al delegado local que llamase a la fuerza pública (ésta tardó 25-30 minutos, no sé si es porque no pudieron antes o porque no se le avisó hasta que se lió la tangana). Una vez duchado, pude acceder a mi vehículo acompañado de la fuerza pública». Aquestes són les darreres frases de l’acta de l’àrbitre. No era pas una final de Lliga, ni la Supercopa, ni la Champions, on sembla que els equips s’hi juguen la vida i els afeccionats l’honor. Era un partit d’infantils, una colla de nens de menys de 14 anys, a Alaró, Mallorca, diumenge passat. Una batussa entre dos nens per unapare nen fútbol 2 entrada violenta seguida per una entrada de pares al camp, en defensa o contra els jugadors d’un i altre equip, però sempre contra l’esport, l’educació i la decència, va acabar amb una baralla amb insults, puntades i cops de puny d’un nombrós grup d’enfurismats pares. Això mentre algunes senyores cridaven a l’ordre als familiars «Qué vergüenza! Por favor, señores, que hay niños!!! ». (més…)

Read Full Post »

pares-i-professors‒Vostè, per què ha suspès el meu fill?

‒Què diu? Que jo l’he suspès? En Joan no treballa gens, es distreu a classe, xerra amb els companys sense fer cas de cap advertiment i no estudia en absolut. Miri, aquí té els exàmens del trimestre. Els treballs no els puc ensenyar perquè no els ha presentat.

‒S’equivoca, el nostre es passa les tardes a la seva habitació, tancat. I quant a la seva actitud, a casa no tenim cap problema. (més…)

Read Full Post »

consell-help-pointHi ha persones que em demanen consell. Puc donar, però, bons consells? No ho pregunto pas perquè sí. Duc els meus afers amb l’habilitat i l’atenció constant d’un nen de tres anys. Oscil·lo fàcilment de l’entusiasme al disgust, i de la rauxa o la lentitud en les decisions. Modifico la meva manera de procedir en qüestions importants amb la mateixa freqüència que una joveneta es canvia de roba. Avui sóc aquí i demà sóc allà, no solament des del punt de vista de l’espai, sinó també del temps, que em porta a pensar en el passat que ja no aprofita i en el futur que encara no ha arribat. La meva dona em diu sovint que hi sóc de cos present però de ment absent, no sé per quina de les dues coses ho diu, però. (més…)

Read Full Post »

professor1-720x340Què li semblaria si, a l’Arnau de Vilanova, enlloc de ser els metges i metgesses els qui fan les diagnosis, decideixen si cal intervenir quirúrgicament, donen d’alta un pacient o prescriuen un tractament, fossin els familiars dels pacients o els passavolants de visita les persones que assumissin aquesta responsabilitat? La situació, per demencial, no se li havia acudit. Ho entenc. És clar, la medicina no és com el futbol, on tothom s’atreveix a opinar sobre les alineacions i les estratègies i on, si per un dia es posés d’entrenador un hooligan o un afeccionat qualsevol, no passaria gran cosa. Evidentment, al futbol només ens hi va guanyar o perdre al partit, a l’hospital ens hi va la vida. (més…)

Read Full Post »

To_kill_a_Mockingbird-imatge magníficaAgost de 1955, al poble de Money, estat de Mississipi. Un noi negre de 14 anys fou segrestat, torturat i mutilat salvatgement, mort a trets i enfonsat a les aigües del riu Mississipi amb un ventilador lligat amb filferro al seu coll. Emmet Till, car aquest era el seu nom, havia atemptat contra una llei no escrita al profund sud dels Estats Units: havia parlat a una dona blanca casada i, presumptament, li havia dit alguna floreta. Aleshores estaven prohibides les relacions interracials (per bé que eren disculpades les dels homes blancs amb dones negres) com a sistema per mantenir la supremacia blanca. La legitimació d’aquesta política era que calia «protegir» les dones blanques dels homes negres. Fins i tot la insinuació d’un contacte sexual implicava penes severes per al transgressor. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »