Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Educació’ Category

ALARÓ FULTBOL«Quince minutos antes de la suspensión del partido, le dije al delegado local que llamase a la fuerza pública (ésta tardó 25-30 minutos, no sé si es porque no pudieron antes o porque no se le avisó hasta que se lió la tangana). Una vez duchado, pude acceder a mi vehículo acompañado de la fuerza pública». Aquestes són les darreres frases de l’acta de l’àrbitre. No era pas una final de Lliga, ni la Supercopa, ni la Champions, on sembla que els equips s’hi juguen la vida i els afeccionats l’honor. Era un partit d’infantils, una colla de nens de menys de 14 anys, a Alaró, Mallorca, diumenge passat. Una batussa entre dos nens per unapare nen fútbol 2 entrada violenta seguida per una entrada de pares al camp, en defensa o contra els jugadors d’un i altre equip, però sempre contra l’esport, l’educació i la decència, va acabar amb una baralla amb insults, puntades i cops de puny d’un nombrós grup d’enfurismats pares. Això mentre algunes senyores cridaven a l’ordre als familiars «Qué vergüenza! Por favor, señores, que hay niños!!! ».

Jo sempre he pensat que jugar és molt instructiu. Hom aprèn a respectar les regles que permeten jugar mentre s’ho passa bé. En efecte, els nens que practiquen un joc col·lectiu aviat saben que si no juguen correctament seran exclosos. Per analogia, molts aprenen que conduir-se moralment consisteix a respectar certes normes de convivència que pare nen fútbolbeneficien a tots. L’escena descrita més amunt no és un fet aïllat. Arreu, pares que no haurien de tenir fills, donen les pitjors mostres de mala educació a aquells que haurien d’educar-se amb el seu exemple: insulten greument els àrbitres, els contrincants dels seus fills o els seus propis fills quan no juguen com ells voldrien o quan no guanyen el partit. Quanta frustració amagada pare nen fútbol 1palesen aquests pares! Quanta projecció de les seves mancances! És com si diguessin: «Jo sóc un fracassat, però tu, nen, has de triomfar. I no hi ha millor triomf que la victòria! Has de guanyar al preu que sigui!» I així empenyen els nens a competir, no pas a jugar. Una competició on només val guanyar, a qualsevol preu. I els pares d’Alaró ho han escrit amb els seus punys, damunt del camp de joc. Tant de bo, per un cop (i no de puny), no sigui cert allò que els testos s’assemblaran a les olles!

Read Full Post »

pares-i-professors‒Vostè, per què ha suspès el meu fill?

‒Què diu? Que jo l’he suspès? En Joan no treballa gens, es distreu a classe, xerra amb els companys sense fer cas de cap advertiment i no estudia en absolut. Miri, aquí té els exàmens del trimestre. Els treballs no els puc ensenyar perquè no els ha presentat.

‒S’equivoca, el nostre es passa les tardes a la seva habitació, tancat. I quant a la seva actitud, a casa no tenim cap problema.

‒Si vostè ho diu… Ja està segur del que fa a l’habitació? Vol dir que no s’entreté amb l’ordinador, xateja amb els amics pel whatsApp (cosa que també fa a classe), escolta Spotify o mira pel·lícules?

Aquest és, ho poden creure, el tipus de conversa que ara ja sovinteja als centres educatius mobil-a-classeentre els pares i els tutors o professors dels adolescents d’ESO i Batxillerat. Més d’un cop, a final de curs, quan ja estan les notes posades de la darrera avaluació, i després d’un curs sencer de baix rendiment acadèmic, els pares d’alguns alumnes es presenten a la direcció del centre a demanar explicacions. Més encara, a exigir que al seu fill o filla se li aprovi aquesta o aquella matèria perquè, altrament, no podrà fer la selectivitat al juny i, és clar, no podrà optar a fer la carrera que desitja. Més que pares, semblen advocats dels seus fills. I alhora fiscals acusadors, i també jutges de la tasca, rendiment i criteris, dels mestres i professors.

No són esdeveniments aïllats. La societat mira de reüll la seva escola. Els pares desconfien padres_logsedels mestres dels seus fills, i tanmateix, els deixen a l’escola ‒deu ser que fan nosa a casa. S’ha trencat, en definitiva, el pacte educatiu entre pares i mestres, entre els primers i més importants educadors de les noves generacions.

No es tracta, evidentment, d’allò que s’explicava abans, que si el mestre et clavava un clatellot a l’escola, ton pare ten fotia tres més a casa, perquè segur que te’l mereixies. La correcta educació no implica clatellots de cap mena, però sí disciplina i respecte, arreu. I això comença a casa. És una bogeria que els mestres s’hagin d’enfrontar amb canalla amb un «grau zero d’educació» i que a sobre, els pares els facin costat.

«Mi hijo no tiene deberes porqué hemos amenazado a los professores» va dir, per televisió, la humorista Eva Hache. I creia fer una broma, perquè somreia, còmplice, a hache-micro-1l’entrevistador, com si parlés en nom de tots els pares irresponsables. I afegia, per adobar l’anècdota, que un dia que el seu fill no havia acabat la feina i li demanava ajuda, ella li va respondre que no el pensava ajudar, i que era assumpte seu ‒del nen, i que ell decidís, perquè a ella no li importava que no fes els deures. El nen, és clar, no els va fer. I mentrestant, del cop de micro, queien segles de tradició educativa per terra. Un gest displicent i s’esvanien Comènius, Rousseau, Lluís Vives, Freire i Montessori.  I a cada riallada idiota s’enfonsava una escola.

Read Full Post »

consell-help-pointHi ha persones que em demanen consell. Puc donar, però, bons consells? No ho pregunto pas perquè sí. Duc els meus afers amb l’habilitat i l’atenció constant d’un nen de tres anys. Oscil·lo fàcilment de l’entusiasme al disgust, i de la rauxa o la lentitud en les decisions. Modifico la meva manera de procedir en qüestions importants amb la mateixa freqüència que una joveneta es canvia de roba. Avui sóc aquí i demà sóc allà, no solament des del punt de vista de l’espai, sinó també del temps, que em porta a pensar en el passat que ja no aprofita i en el futur que encara no ha arribat. La meva dona em diu sovint que hi sóc de cos present però de ment absent, no sé per quina de les dues coses ho diu, però. (més…)

Read Full Post »

professor1-720x340Què li semblaria si, a l’Arnau de Vilanova, enlloc de ser els metges i metgesses els qui fan les diagnosis, decideixen si cal intervenir quirúrgicament, donen d’alta un pacient o prescriuen un tractament, fossin els familiars dels pacients o els passavolants de visita les persones que assumissin aquesta responsabilitat? La situació, per demencial, no se li havia acudit. Ho entenc. És clar, la medicina no és com el futbol, on tothom s’atreveix a opinar sobre les alineacions i les estratègies i on, si per un dia es posés d’entrenador un hooligan o un afeccionat qualsevol, no passaria gran cosa. Evidentment, al futbol només ens hi va guanyar o perdre al partit, a l’hospital ens hi va la vida. (més…)

Read Full Post »

To_kill_a_Mockingbird-imatge magníficaAgost de 1955, al poble de Money, estat de Mississipi. Un noi negre de 14 anys fou segrestat, torturat i mutilat salvatgement, mort a trets i enfonsat a les aigües del riu Mississipi amb un ventilador lligat amb filferro al seu coll. Emmet Till, car aquest era el seu nom, havia atemptat contra una llei no escrita al profund sud dels Estats Units: havia parlat a una dona blanca casada i, presumptament, li havia dit alguna floreta. Aleshores estaven prohibides les relacions interracials (per bé que eren disculpades les dels homes blancs amb dones negres) com a sistema per mantenir la supremacia blanca. La legitimació d’aquesta política era que calia «protegir» les dones blanques dels homes negres. Fins i tot la insinuació d’un contacte sexual implicava penes severes per al transgressor. (més…)

Read Full Post »

ESTUDIAR«Som el que fem cada dia, de manera que l’excel·lència no és un acte, sinó un hàbit», és una frase que defineix l’esperit en acció dels millors estudiants de batxillerat del país que han sabut les seves notes als exàmens de Selectivitat. Vagi per endavant la meva enhorabona. Aristòtil, que escriví la frase fa dos mil tres-cents anys a la seva Ètica a Nicòmac, es referia així al resultat ­ ­–que la ignorància jutja prodigiós– de la voluntat combinada amb la perseverança i l’existència d’un objectiu. (més…)

Read Full Post »

la verge de les xuletes petitEra una verge de plàstic. Vaja, es tractava d’una figureta de 8 centímetres d’alçada que representava la Verge Maria tal i com s’acostuma en les imatges pictòriques o iconogràfiques de la Immaculada Concepció: sola, dreta, les mans plegades en oració i el cap lleugerament inclinat cap a la dreta. No estàvem pas a cap església, no. Érem en una aula del campus de Cap Pont de la UdL durant l’examen final d’Antropologia Social i Educació, assignatura del grau de Psicologia. Jo, que estava vigilant que els alumnes no copiessin (avui dia usen ginys tecnològics inversemblants. Per començar els havia fet deixar els mòbils a les bosses o damunt de la taula del professor) i ja comptava les hores que trigaria a corregir-lo, em vaig atansar i, en veu baixa: –Què és això? Mentre assenyalava ahora la figureta i un munt de bolígrafs de diferents colors que tenia a la vora. –És la Verge de Fàtima. –I…? –És perquè em doni sort. –Noia, en aquest examen no es permet l’ajuda sobrenatural. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »