QUAN ELS REACCIONARIS ACTUEN

Hi ha individus que actuen i altres que només reaccionen. Els primers fan el que el que volen fer. Els segons només actuen un cop ho han fet els primers, a la contra. La seva acció és una reacció. No tenen altre motiu per al que fan que l’enveja, l’honor ferit, la consciència de la pròpia feblesa i, finalment, la impotència. Per això no poden evitar reaccionar. Com més febles són, com més conscients de la pròpia debilitat (física o posicional), més compel·lits es veuen a actuar. Així, la reacció és sovint compulsiva i impulsiva. Obligada i irreflexiva. Sense pensar, l’emoció se’ls endú i es passen de frenada. Tot plegat no és altra cosa que l’expressió del ressentiment.

Read Full Post »

PROHIBIR EL PENSAMENT

Vostè creu que és just o correcte fer tot allò que la llei ens permet o autoritza? Pari atenció, la pregunta no és si tenim dret a fer el que la llei permet, si no si és just, si està bé. La distinció no és especulativa, un mer joc de paraules. Fa poc més d’un segle era «legal», no just, tenir esclaus a España; o fa setanta-dos anys, va ser «legal» matar jueus, gitanos i homosexuals a la civilitzada Alemanya. La pregunta, és clar, obliga a pensar sobre la legalitat i la legitimitat, la legalitat i la moralitat i s’enfonsa profundament en el tema de la justícia. ¿Creu vostè que un estudiant de batxillerat capaç d’escriure sobre el tema tres o quatre folis entenimentats, ben argumentats i redactats, té maduresa suficient per accedir a la Universitat? Així ho pensen a la veïna França.

Read Full Post »

PRENDRE PARTIT

Prendre partit no és fàcil. Hom s’ha de mullar; ha de mostrar les seves preferències i, eventualment, ha d’abandonar el lloc. Frases com ara «més val boig conegut que savi per conèixer», il·lustren de biaix el punt fins al qual ens fa mandra canviar, moure’ns. Por al risc, manca d’energia per afrontar el canvi, mandra, són els puntals de l’immobilisme que ens condemna: a mantenir una relació tòxica, a  aguantar un cap que  menysté, a sotmetre’s a una injustícia continuada, a romandre subjugat a un estat que roba i humilia…

Read Full Post »

ESA COCHINA PRENSA

Parin atenció als diaris d’avui. Segur que algun ja diu que la furgoneta assassina de Barcelona era conduïda per un caporal dels Mossos d’Esquadra disfressat amb barba i gel·laba. Dirà també, segur, que quan el dia 17 es veien imatges dels Mossos encalçant el presumpte terrorista entre les parades del Mercat de la Boqueria, en realitat protegien la fugida del company. Dirà, unes línies més avall, que els Mossos van ordir una conxorxa per acusar de l’atemptat una innocent agrupació religiosa que es reunia al voltant d’un imam. Les bombones de butà, que els van esclatar per accident, eren en realitat per escalfar-se, que la gent meridional troba molt fred el clima d’aquí…

Read Full Post »