SENSE FI NO HI HA CAMÍ

«Caminante, no hay camino, se hace camino al andar». Aquests coneguts versos de Machado contenen una gran veritat. El camí és caminar, el camí no és sinó que es fa, i no té altra existència que l’acció del caminant. I tanmateix, bé cal que aquest sàpiga cap on va, altrament no començaria la ruta. A Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, hi ha una conversa entre el gat i Alícia, la nena que protagonitza el relat. Aquesta pregunta: «Cap on em puc dirigir des d’aquí?» El gat li respon: «Això depèn d’on vulguis anar.» Alícia replica: «Ah, això tant se me’n dóna.» I el gat contesta: «Doncs, aleshores és igual cap on et dirigeixis.»

Read Full Post »

ODI A L’INDIFERENT

L’indiferent no vol prendre partit, és un abúlic i un covard. Sovint també un paràsit sense vida pròpia. L’indiferent, que sembla que no faci res, perquè no obre mai la boca, no es queixa (i no pas perquè ho trobi tot bé, sinó perquè fa del silenci un sistema), no reivindica, no es mulla, mai no es compromet: és el pes mort de la història. Qui diu que la indiferència no opera en la història va completament equivocat: l’indiferent, sense fer res, i precisament per això, deixa que tot passi. No fer és una forma de fer, o de deixar fer, que ve a ser el mateix.

Read Full Post »