Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Justicia’ Category

JO TB ADÚLTERAAl novembre de 1976, cinc mil dones es van manifestar a Barcelona per tal de donar suport a Maria Ángeles Muñoz, una senyora d’Albacete que havia estat acusada d’adulteri pel seu marit. El cas és que aquest: Ramón Soto Gómez, l’havia abandonada el 1970, després de catorze mesos de matrimoni, deixant-la sense suport econòmic i amb la filla comuna de dos mesos. Quan el marit va voler tornar, el 1974, va adonar-se que la que encara era la seva esposa ‒no existia el divorci, aleshores‒ estava embarassada, i la va acusar d’adulteri amb la finalitat de prendre-li la custòdia de la nena, a qui no veia des de feia quatre anys. El jutge va sentenciar que l’acusada havia de perdre la custòdia de la seva filla Yolanda en favor dels pares del marit. (més…)

Anuncis

Read Full Post »

MISSALA Jaume Balasch i Bastardes el va salvar un missal. Estava detingut a la presó, pendent de judici. El seu delicte era haver estat alcalde d’Oliola (la Noguera) durant la República i fins que va acabar la Guerra Civil amb el triomf dels sublevats. A la presó tothom era obligat a assistir a missa. El capellà, mancat d’escolanet, va demanar als reclusos si algú estava disposat a fer aquest servei. «Jo mateix», va dir en Jaume. A l’hora de preparar la cerimònia, el capellà vMISSAL 2a observar, astorat, com en Jaume triava, sense indicacions, l’abillament que corresponia: l’alba, l’àmit, l’estola, el cíngol i la casulla que tocava vestir, i com obria el missal per l’indret precís. Li va preguntar: «Que ets capellà?» a la qual cosa, en Jaume va respondre que no, però que havia estat seminarista prou temps com per vestir sotana. «Doncs no pateixis, que d’aquesta en sortiràs», va concloure. (més…)

Read Full Post »

TITES OUSTites, tites, tites…, diu el president Rajoy. I no li cal ni llençar grans de blat a terra per aconseguir que una colla d’empresaris ‒temorosos de les represàlies si no acudeixen al toc de pito‒ s’ajupin i genuflexin al seu davant per escoltar l’oferta d’inversions a Catalunya, la gallina rebeca.

Què revela l’acció de venir un parell d’hores a Barcelona, amollar una oferta recautxutada, revellida i gastada, mera còpia d’ofertes i promeses falses, fetes per altres governs idènticament mentiders? Què manifesta el fet de creure, mentre es fa la comèdia, que la representació servirà per fer baixar el «suflé independentista»? És innocència, simple barra, estupidesa, mala fe o de tot una mica, com passa en els millors dipòsits d’escombraries? Del que va dir, l’únic interessant, per simptomàtic i revelador, és la frase, digna de millor boca: «Ustedes saben cuan delicado es el material con el cual está tejido la confianza, y que costoso es repararlo cuando se rompe». Renoi, mereix que li diguem, «A buenas horas, mangas verdes!» (més…)

Read Full Post »

justicia-pixant-seLa situació de la justícia a España és tan greu, tan greu, que ara ja només poden robar els rics. Hi ha tanta desigualtat al país que ara només poden sopar els que ja van tips, mentre que els que dejunen tot el dia han d’anar al llit, o al catre, o als cartrons del caixer, igual com se n’han llevat. Això és el món a l’inrevés. A l’alcalde de Jerez de la Frontera, l’andalucista Pedro Pacheco, li van obrir un sumari judicial l’any 1985 per afirmar que «la justicia es un cachondeo» en conèixer la decisió de l’audiència de Sevilla de suspendre l’ensorrament del xalet  il·legal del cantant Bertín Osborne. Pacheco, advocat ell mateix, amb un nas molt fi, va ensumar-se l’inici del podrimener. (més…)

Read Full Post »

murs-separacio-rics-i-pobresMarx, a El Capital (capítol XXIII, apartat IV) cita el filòsof francès Destutt de Tracy : «Les nations pauvres c’est là où le peuple est à son aise ; et les nations riches, c’est là où il est ordinairement pauvre.» (Les nacions pobres són aquelles en què el poble està a gust;  i les nacions riques, són aquelles on el poble és pobre en general.). Josep Pla, amb el seu laconisme i ironia habituals, comenta: «Les nacions pobres són aquelles en què el poble es pobre i son riques aquelles en què encara ho és més». Ho podeu llegir a les seves Notes disperses, editades a Destino, pàgina 107. Es tracta, per als qui llegiu francès, d’una traducció interpretativa del text de Tracy. (més…)

Read Full Post »

tancar les cames 1Amb la pregunta del títol, una jutgessa de Vitòria va qüestionar el testimoni d’una dona, agredida sexualment per la seva exparella. El cas és prou conegut: la víctima presentava una denúncia per maltracte habitual i físic en l’àmbit de la violència de gènere. Informava també de dues agressions sexuals i demanava protecció policial. La jutgessa, ara investigada per tracte vexatori i vulneració dels drets de dones víctimes de violència de gènere, no va fer cas de la declaració original de la víctima. Amb la intenció ‒hem de suposar‒ d’assegurar-se que la denúncia tenia base va preguntar-li si, a banda de negar-s’hi amb paraules, havia oposat resistència, i si havia tancat bé les cames. (més…)

Read Full Post »

Immanuel_Kant_(painted_portrait)Diuen que era baixet, amb el pit enfonsat, amb un cap molt gros per un cos tan menut, fadrí tota la vida, tranquil, reglamentat, diuen que els veïns de la ciutat de Königsberg posaven els rellotges en hora quan treia el cap per la porta de casa per tal d’iniciar el seu passeig diari. Malaltís, però mai malalt a força de règim volenterós. Immanuel Kant realment es presta a la caricatura. Aquest pensador alemany, mort a la mateixa ciutat on va néixer i viure és l’autor, tanmateix, d’una obra filosòfica de primera categoria. És citat arreu per bé que poques vegades llegit. Fa un temps, en un debat de les anteriors eleccions espanyoles, el presentador va demanar a Pablo Iglesias i Albert Rivera que recomanessin un autor. Els dos van coincidir en la importància del filòsof alemany. Que si havia estat un gran pensador polític, que si la seva filosofia del dret era un referent… Quan els van demanar un títol, Iglesias en va dir un però malament, i Rivera no va ser capaç de dir-ne cap. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »