Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Novembre de 2011

«Cap al teu marit anirà la teva apetència i ell et dominarà.» Gènesi 3,16. «Les bones dones són les obedients i guarden en secret el que Al•là ha guardat.» L’Alcorà, 4,34. «És llei natural que la dona estigui sotmesa al marit.» Confuci (pensador xinès, s V aC). «Una vegada més, l’home és per naturalesa superior i la femella inferior. Un dirigeix i l’altra és dirigida.» Aristòtil (Filòsof grec s. III aC). «No correspon a una dona decidir res per ella mateixa, sinó que està sotmesa a la regla de les Tres Obediències. Quan és jove ha d’obeir al seu pare; quan està casada ha d’obeir al seu marit; quan és vídua ha d’obeir al seu fill.» Menci (pensador xinès, IV aC). (més…)

Read Full Post »

Ha plogut molt des que algú va escriure el capítol tercer del Gènesi on es diu que Eva –i, per extensió, totes les seves filles– és la culpable de la pèrdua del Paradís i del fet que els homes hagin de treballar per a guanyar-se el pa amb el suor del seu front. En efecte, ara ja no creiem, com li fa dir a Déu l’autor del text, que les dones han d’estar sotmeses als seus marits.
La televisió és un espill on es reflectix la imatge que la societat té de les dones. En poc més de trenta anys ha passat de mostrar únicament la dona que s’està a casa esperant el seu marit, a fer-la aparèixer en multitud d’ocupacions. (més…)

Read Full Post »

Qui impedeix que, tot fent broma, diguem la veritat? Aquest sembla ser el lema del llibre Elogi de la follia, que Erasme va publicar ara fa cinc-cents anys. Al llibre és la bogeria mateixa qui pren la paraula, per tal de fer el seu propi elogi. La bogeria, conscient de la mala fama que té –fins i tot entre els poc assenyats– vol reivindicar la seva utilitat, el seu caràcter d’imprescindible a l’hora de fer feliços els mortals. (més…)

Read Full Post »

És gairebé proverbi la dita que sosté que per a conèixer una persona només cal donar-li alguna responsabilitat. És aleshores que, de vegades, podem veure com persones que fins al moment havien estat molt discretes, gairebé anodines, canvien completament la seva manera de fer, fins a ser irreconeixibles. Uns «agafen fums» i deixen de saludar amics i coneguts; amb un cop de cap, a tot estirar, et passen per la vora sense dir res, ensuperbits. (més…)

Read Full Post »

Heròdot conta al primer llibre de la seva Història que Candaule, rei de Sardes, estava casat amb una dona de gran bellesa. Candaule no podia estar-se de presumir-ne davant de Gyges, el seu ministre de confiança. Dia per altre, el rei descrivia extasiat els atractius de la reina, que ningú, fora d’ell mateix, tenia el dret de contemplar. (més…)

Read Full Post »

En una època com la nostra, en què les xarxes socials proliferen arreu –qui de vostès no té encara un compte en alguna d’elles?– ja no sorprèn que els anglesos, que tot ho enginyen, acabin d’inventar un verb: «to friend», que significa fer amics.
El neologisme té sentit en el context funcional de Facebook i similars, on els usuaris reben peticions d’altres persones per a formar part de la seva xarxa d’amistats. Aleshores, només amb un clic del ratolí hom pot fer un «amic» virtual. (més…)

Read Full Post »

Deien que era una jove promesa de la música. Per a molts ja era una realitat que havia de convertir-se en llegenda. El cas és que una intoxicació etílica va acabar amb la seva vida. El seu nom era Amy Winehouse i era una dona infeliç. Resulta una trista ironia que el seu cognom –suposo que era l’artístic i no el familiar– faci referència directa a la substància que la va matar. Winehouse, en efecte, em anglès significa «la casa del vi». (més…)

Read Full Post »