COLOMBO, EL DETECTIU SOCRÀTIC

El caràcter amable de les vacances convida a passar les caloroses migdiades davant del televisor, aquest entreteniment que escau a desvagats i ociosos. I vet ací una agradable sorpresa en la monotonia de la programació: la sèrie “Colombo” torna a les pantalles des de l’oblit immisericorde a què la tenia sotmesa la competència dels culebrons amb Copyright català.
El tema detectivesc de la sèrie no constitueix cap novetat però sí el seu tractament i tarannà especial.

Read Full Post »

ELS LÍMITS DE LA DEMOCRÀCIA

Tan injust i empobridor és afirmar que tots els “indignats” són violents com dir que tots els polítics són iguals. I tanmateix, els episodis de violència viscuts els darrers dies obliguen a plantejar el tema del seu ús en un context de reivindicació, per una part, i de manteniment de l’ordre, per l’altra.
Podem emprar mitjans injustos amb l’objectiu d’obtenir fins justos? O els fins només són justos si ho són també els mitjans?

Read Full Post »

ENSENYAR NO ÉS PAS UNA BROMA

Hi ha qui sosté que el millor de la professió docent són els mesos de juliol i agost. La ironia de la frase no amaga la seva veritat.

Read Full Post »

ENFILAR-SE A L’ESPATLLA DELS ALTRES

De vegades, l’única diferència entre grimpar i arrossegar-se consisteix en la inclinació de la superfície per la qual hom es mou. Grimpar i arrossegar-se, aquí, tenen un significat metafòric. Parlo de qui per enlairar-se -grimpar- per la piràmide del poder -polític, laboral, esportiu- no dubta a emprar la locomoció pròpia dels rèptils -amb tota la meva simpatia pels animalets- per tal d’aconseguir el que ambiciona. La doble metàfora continua si entenem el reptar i alhora grimpar com un ascendir arrossegant-se damunt de les espatlles o dels caps de les altres persones que li serveixen de puntals i d’escala -que hom abandona després- per arribar al cim.

Read Full Post »

APRENDRE A FRACASSAR

Diògenes de Sínope, el cínic, es trobava un dia davant d’una escultura amb la mà estesa. Un conegut seu li va preguntar: –Però què fas aquí, demanant almoina a l’estàtua de Zeus? I Diògenes, amb un somriure sorneguer, va respondre: –M’afanyo a fracassar!
El de Diògenes, amb paradoxa inclosa, no era pas un mal entrenament. En efecte, a la vida ningú no està exempt de fracassar o perdre en alguna de les seves múltiples formes: perdem un partit, suspenem un examen o unes oposicions que havíem preparat acuradament, som descartats en una selecció de personal, ens abandonen, perdem la salut, rebem un no per resposta a unes aspiracions que creiem legítimes i merescudes, etc.

Read Full Post »