Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Política’

RAJOY MICROAbans, els pares i els mestres curaven els dèficits d’atenció o la simple desobediència dels fills o dels alumnes amb un clatellot. Clatellot: variant occipital del conegut «mastegot» aplicat amb mà oberta a la galta. El clatellot accentua el respecte de qui el rep pel qui el dóna, atès que obliga, si us plau per força, a la inclinació del cap. (més…)

Anuncis

Read Full Post »

SINISTRAAra no es nota, perquè escric amb un teclat i faig servir les dues mans amb similar “destresa”. Però de petit, a l’escola unitària del poble, el mestre que ens ensenyava a escriure em feia agafar el llapis amb la dreta mentre em subjectava el braç esquerre per tal que no en fes ús. Cada vegada que canviava de mà, hi rebia un bon cop amb el regle. Això no passava a la prehistòria: tot just fa quaranta-set anys. Era una època en què l’esquerra tenia mala premsa i les dretes manaven –poc ho molt com ara, però encara amb més mala hòstia–. I ser esquerrer era tan mal vist per l’església –només els bons, al cel, seuen a la dreta de Déu–, com pel poder –que enterrava els esquerranosos als vorals de les carreteres. Avui dia la dreta no deixa que els desenterrem, dit sigui de pas. No vol pas que els comptem ni que els recordem. (més…)

Read Full Post »

SECRET BOCA ORELLA 1No li ha passat mai que, enmig d’una conversa i sense que vingui gaire a tomb, el seu interlocutor li ha dit: «Ep, això que ara et conto és secret. Secret, secret, ehhhh!». I a continuació li ha amollat una xafarderia que fins les criatures ja coneixen. Quan això passa s’imposen dues reflexions. La primera és que les notícies corren més que els que les fan córrer. I la segona és que dels darrers el món n’és ple. (més…)

Read Full Post »

ImatgeSap vostè d’on venia aquella inscripció en relleu que tenien les monedes del dictador Franco? No cal ser gaire vell per recordar-ho, perquè van ser d’ús corrent fins que es va introduir l’Euro, ara fa dotze anys. La inscripció deia: «Caudillo de España por la gracia de Dios». En això Franco no va ser gens original, simplement, com a hereu que es veia dels Borbons –salvat l’interludi de la Segona República– es va atribuir del mateix títol que s’atorgava el nefast Fernando VII, «Por la graciaImatge de Dios rey de España y de las Índias», el mateix (llevat d’això de las Índias, que perdé Alfons XIII) que han dut fins al present tots els reis d’España. (més…)

Read Full Post »

ImatgeMaquiavel afirma al Cap. XVIII del Príncep que un governant no té perquè guardar fidelitat a la paraula donada quan han desaparegut els motius que van determinar la seva promesa. El cèlebre escriptor i polític renaixentista sosté que és molt lloable en un polític mantenir la paraula i comportar-se amb integritat i no amb astúcia, perquè els humans valoren molt les aparences, però també afirma que l’experiència demostra que els triomfadors són aquells que han tingut pocs miraments amb les seves promeses i han burlat amb astúcia l’enginy dels altres homes. Aquests consells, conclou el nostre autor, no serien correctes si els homes fossin bons, però com que no ho són i tampoc no et guardarien a tu la seva paraula, tu tampoc no tens perquè guardar-los la teva. (més…)

Read Full Post »

ImatgeUna de les fórmules més eficaces, i probablement més justes, de decidir com hem de captenir-nos moralment és examinar si el motiu que ens du a fer l’acció pot ser generalitzat. Això significa que l’acció serà correcta en el cas que puguem desitjar que, en circumstàncies similars, els mateixos motius i intencions hagin de valer per a qualsevol persona. Un exemple permetrà aclarir-ho millor. Posem per cas que vull dir una mentida per tal de beneficiar-me’n. ¿Puc desitjar que es converteixi en llei moral per a tothom que la intenció d’obtenir un possible benefici personal faci correcte mentir? Deixo la resposta a criteri del lector. (més…)

Read Full Post »

…se’n ve de mena», segons diuen. Jo no ho crec, però. Més aviat penso que els porcs bípedes –els més abundants, que es desplacen sobre dues cames– no neixen, sinó que esdevenen, metafòricament parlant. No crec que ningú vingui al món amb aquesta habilitat ferotge i sibil•lina que tenen aquells que, mentre et somriuen i abracen, alhora que amb una mà et donen copets a l’esquena, amb l’altra t’hi enfonsen un punyal. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »