Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘FEIXISME’ Category

ESCOPETEREl terme «violència», si fem cas de l’ús que en fan els mitjans de comunicació del Reino d’España, ha ampliat molt el seu significat. Segons el Tribunal Suprem, s’aplica a manifestacions pacífiques plenes de iaios que, passivament, impedeixen a la policia rebentar a cops de mall portes de vidre d’instituts i escoles. S’aplica també, amb l’afegit dels adjectius «intimidatòria» i «sediciosa», a la mera presència física multitudinària en un lloc, amanida amb cançons com l’Estaca i «Diguem no». Sens dubte, la destrucció del mobiliari urbà és violència contra les coses, una violència que no escau gens al moviment independentista, que tothora i arreu s’ha mostrat civil i pacífic. Ara, en res no és comparable aquesta destructivitat ‒d’altra banda, només atribuïble a quatre 1 OCTUBRE 2eixelebrats, i probablement a vint-i-cinc infiltrats i uns quants gamberros aprofitaocasió‒ amb la violència armada ‒aquesta sí, d’escopetes, porres extensibles i defenses‒ de la Policia Nacional i, també, ni que sigui ocasionalment, dels mateixos Mossos d’Esquadra. Aquesta sí que és violència, perquè a dreta llei, el terme només és aplicable a la que s’exerceix contra les persones.

«Mare, m’han buidat un ull» és el crit vertader d’angoixa d’un mal irreparable. Aquell qui una bala de goma ha fet orb, ho serà per sempre. Qui ha perdut un testicle d’un cop de porra, no TOPSHOT - People clash with Spanish Guardia Civil guards outside a polling station in Sant Julia de Ramis, where Catalan president was supposed to vote, on October 1, 2017, on the day of a referendum on independence for Catalonia banned by Madrid. More than 5.3 million Catalans are called today to vote in a referendum on independence, surrounded by uncertainty over the intention of Spanish institutions to prevent this plebiscite banned by justice.  / AFP PHOTO / Raymond ROIG 4638#Agencia AFPel recuperarà. Se’m dirà que si l’Estat és l’únic que pot exercir la violència legítimament és perquè aquesta violència, que en sí és sempre un mal, és tanmateix un mal necessari, car la seva finalitat és mantenir l’ordre públic. Jo respondré amb dues tandes: la primera, que l’ordre públic és sovint destruït justament per aquells que proclamen defensar-lo. L’única violència de l’u d’octubre de 2017 va venir de la policia. I la segona, si la violència policial és un mal necessari, de l’estil del que et fa el dentista quan t’arrenca un queixal corcat, cal que estigui ben justificada, no fos cas que sigui pitjor el remei que la malaltia.

En fi, volgut lector, no compri ni que li regalin, el fals relat que ofereixen els marxa protesta sentència diagonalmitjans de comunicació estatals. Per exemple, anomenaven  «constitucionalistes» els neonazis i feixistes de creu gammada al braç i drap franquista al coll que ahir agredien manifestants independentistes. Miri, admiri, les cinc marxes que ahir van confluir a Barcelona, i en les concentracions pacífiques de Lleida, Tarragona i Girona. Això i no pas cap relat delirant de les clavegueres de l’Estat, és l’únic que representa el moviment per la independència.

Anuncis

Read Full Post »

XENOFÒBIA EUROPA I TRUMP«Jo no veig el color de la gent» diem les persones que no ens considerem racistes, que pensem que el color de la pell no hauria de comptar mai en cap equació social o personal. Ara, voldria saber, amb la mà al cor, quantes d’aquestes persones, si tinguéssim un pis per llogar, no tindríem en compte l’ètnia dels inquilins. Què pensaríem si la nostra filla es volgués casar amb un negre, un marroquí o un xinès. Tots tenim prejudicis, admetem-ho, i costa molt desfer-nos-en, no basta amb la racionalitat. (més…)

Read Full Post »

VIOLÈNCIA MASCLISTA 3 ULL MORAT«Los hermanos fueron criados para ser hombres. Ellas habían sido educadas para casarse. Sabían bordar con bastidor, lavar y planchar (…) Son perfectas. Cualquier hombre serà feliz con ellas, porque han sido criadas para sufrir.» Són paraules de la mare del narrador de Crònica de una muerte anunciada (1981) de Gabriel García Márquez. La descripció escauria a moltes dones educades a España durant tot el segle XX. Aleshores hi havia menys crims masclistes, en primer lloc perquè no es comptaven com a tals. «Un hombre mata a su mujer por celos» era la descripció habitual, i hom els emmarcava dins l’epígraf de «violència domèstica».  En segon lloc, perquè les dones «criades per a patir» crónica muerte anunciada 2per l’educació masclista tradicional, no es queixaven mai de les humiliacions o dels maltractes que rebien de les seves parelles perquè havien assumit que el seu paper era complaure-les. (més…)

Read Full Post »

jesus davant pilat amb barrabàsLa frase del títol és una d’aquelles que tenen origen en la religió cristiana. N’hi ha d’altres, com «perdre l’Oremus”, «plorar com una Magdalena» o «fer Pàsqua abans de Rams». «Anar d’Herodes a Pilat» recorda l’episodi explicat per Lluc segons el qual, el Sanedrí de Jerusalem, havent dut Jesús davant de Ponç Pilat, governador de Judea, i havent-lo acusat «d’incitar el poble a la rebel·lió», van veure com Pilat, després de comprovar que l’acusat era galileu i que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes Antipes, se’l va treure del damunt. Herodes, tetrarca de Galilea, l’interroga i, després de tractar-lo amb menyspreu, el retorna a Pilat. I aquest, pressionat pels acusadors i el poble, i havent-los deixat triar entre Barrabàs sanedrí(sediciós i assassí) i el mateix Jesús, al final claudica i fa crucificar el darrer. No em diguin que no resulta còmic tot plegat. Amb pocs ajustaments, tenim totes les peces del context polític actual. No cal que actualitzi els noms d’Herodes ni de Pilat, ni tampoc del Sanedrí, però ha estat ben clar que, com en el cas de Jesús, ni uns ni altres no han volgut ser responsables directes de la injustícia (una més) que havia de cometre’s contra els acusats. (més…)

Read Full Post »

EXILIATS FREENo digueu: «Exiliats, presoners polítics, judici de la repressió». Les paraules poden fer mal. Alhora, les paraules poden acaronar, consolar, fer cessar el dolor o infondre esperança. Però sí, les paraules també poden incomodar, ofendre, irritar o ferir la sensibilitat de les persones. Als individus que manen España hi ha paraules que no els agraden. Són justament les «paraules mirall», que els retornen una imatge molt desagradable, tant, que no s’hi volen reconèixer. Atribueixen al mirall taques i deformitats que només són als seus rostres. (més…)

Read Full Post »

MONOPOLI VIOLÈNCIAArreu veiem que el potencial de violència d’un estat és l’indicador més important del seu vertader poder o influència, de la seva capacitat per a influir en les accions dels altres. Kim Jong-un ho sap prou bé, i per això Corea del Nord, amb el seu potencial d’intimidació militar, malgrat la seva nul·la capacitat econòmica, juga un paper important al món. Tant és així que fins i tot l’orgullós Donald Trump, que menysprea tots els profetes desarmats, cedeix a les exigències d’un nan econòmic i comercial però carregat de míssils. No és d’estranyar que, vist l’èxit de l’amenaça de violència a nivell internacional, els estats tinguin la temptació d’emprar-la MONOPOLI VIOLÈNCIA BOTAen els seus afers interns. (més…)

Read Full Post »

víctima i botxí per Matias«Només sé que no sé res» és una màxima filosòfica. Sòcrates pensava que únicament qui reconeix la pròpia ignorància es troba en el camí que, eventualment, pot conduir a la saviesa. I tenia raó, els més ignorants, en realitat, són aquells que es creuen tan llestos que ja no els cal aprendre res ni escoltar ningú. No vull dir amb això que Zoido, Soraya Sáenz i Rajoy tinguin un autèntic esperit filosòfic, per bé que les seves respostes, com a testimonis del tribunal que prejutja els presoners polítics, ho puguin fer pensar. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »