Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Cultura’ Category

GRÀCIES MESTRESAquest matí m’he despertat, com cada dia, amb el «Matí de Catalunya Ràdio». A les 7 en punt s’ha pogut escoltar el següent: «Es divendres 23 de juny. Les criatures han assumit que estan de vacances des que es lleven de bon matí fins que les fan anar a dormir. Les famílies encara s’estan fent a la idea dels 83 dies, 83!, que les escoles estaran tancades, i per tant han hagut de buscar alternatives per programar l’estiu com han pogut. Segur que molts de vosaltres avui esteu més pendents de saber què heu de fer o de comprar per a la revetlla d’aquesta nit que de comptar els dies en què tindreu els més petits enganxats a les cames, però ja us ho trobareu un cop passada la nit més curta de l’any. Nosaltres només us n’advertim com a bon servei públic que som.» I vaig pensar, mentre em treia la son deVACANCES ESCOLAR S les orelles: «Ja hi tornem a ser, aquests dels mitjans de comunicació, un altre cop remarcant el nombre de dies de vacances de què «gaudeixen» els mestres i les criatures i, alhora, insistint en la càrrega, injusta i immerescuda, que cau damunt dels pares de les darreres perquè els primers fan festa.  És com dir, «hem de fer-nos càrrec dels nostres fills per culpa dels mestres, que tenen massa vacances», o també, «la solució al problema de les criatures desvagades està en augmentar el nombre de dies lectius del curs».

Marta Romagosa, que és la locutora que ha perpetrat aquest editorial radiofònic ‒penso que la Terribas no s’hi hagués atrevit‒ ha recitat el text sense cap ombra d’ironia. Parin atenció als dos moments culminants de la intervenció. Diu «Vuitanta-tres dies!», i ho repeteix amb èmfasi, per si no ens n’havíem adonat. I al final encara deixa anar un sarcàstic: «Nosaltres només us n’advertim com a bon servei públic que som», com si ens FORMACIÓ PERMANENTavisés d’una pedregada. De què ens adverteix, del fet que haurem de fer-nos càrrec dels nostres propis fills, dels que hem parit o hem adoptat?  D’això ens adverteix? De les nostres obligacions com a pares? És que ens vol fer creure que els responsables vertaders dels nostres fills són els seus mestres? Sí, els mestres que n’han tingut cura, amb amor i paciència, tot el curs? Jo, per a aquests mestres no tinc pas cap retret ni demanda. Només els dic: «Passeu unes bones i merescudes vacances ‒la meitat de les quals seran de formació i preparació de classes‒ i sobretot, gràcies, moltes gràcies!»

Read Full Post »

BALDUFARecorda el lector haver jugat a la baldufa? Sí, segur que té present haver cargolat fort una corda al voltant de la peça cònica i després haver-la llençat amb violència a terra, tot fent una forta estirada amb efecte per tal d’imprimir-li moviment circular. Segur que no li costa imaginar la ballaruga frenètica i tentinejant, uns cops estàtica, altres vagarívola, de la baldufa que gira sobre la seva punta de ferro. (més…)

Read Full Post »

crim i càstigL’agost de 1865, Gueràsim Chistov, fill d’un comerciant i cismàtic religiós, fou acusat de l’assassinat amb premeditació de dues velles a Sant Petersburg: una rentadora i una cuinera, amb l’objectiu de robar l’ama de la casa. Tot l’apartament estava en desori i vàries joies havien desaparegut d’un bagul de ferro. Havien mort les víctimes a cops de destral. Aquest fet real va ser el punt de partida de la novel·la: Crim i càstig, de Fiodor Dostoievski, publicada en forma de fulletó durant tot l’any següent. L’any passat celebràvem el seu 150 aniversari. (més…)

Read Full Post »

pares-i-professors‒Vostè, per què ha suspès el meu fill?

‒Què diu? Que jo l’he suspès? En Joan no treballa gens, es distreu a classe, xerra amb els companys sense fer cas de cap advertiment i no estudia en absolut. Miri, aquí té els exàmens del trimestre. Els treballs no els puc ensenyar perquè no els ha presentat.

‒S’equivoca, el nostre es passa les tardes a la seva habitació, tancat. I quant a la seva actitud, a casa no tenim cap problema. (més…)

Read Full Post »

limpieza-de-sangreAmb aquest malnom són qualificats, sovint, els “mixed blood”  o “half breed” (sang barrejada i mitja raça, respectivament, a Amèrica), els “mestizos” i “mulatos” a Hispanoamèrica o els “hafu” al Japó. Són els fills d’unions interracials.  Deixant de banda que el concepte de “raça” no és aplicable als humans (en efecte, no som gossos ni conills), el cert és que el nombre de matrimonis interètnics augmenta cada dia. Als EUA són legals només des de 1967, en què es va derogar la “Racial Integrity Act”, de 1924, promulgada per

interethnic-marriage-the-firsts-mildred_jeter_and_richard_loving

Mildret Jeter i Richard Loving, primer matrimoni interracial als EUA. 1967

tal de protegir la supremacia blanca. Ara ja representen més del 15% del total de matrimonis nous. (més…)

Read Full Post »

traduir-llibres«Traduttore, Tradittore» és una sentència italiana que diu molt de mal dels traductors. Els acusa directament de traïdors. És clar, de traïdors al text, a la lletra o al seu esperit. I és veritat que hi ha mals traductors, d’aquells que fan pensar que l’original no pot ser tan dolent; un mal traductor fa malbé qualsevol llibre. Però també és veritat el contrari: que hi ha traductors que milloren l’original. (més…)

Read Full Post »

Lluís xiv el rei solEl Rei Sol, Lluís XIV, el tercer dels Borbons, governà França durant setanta-dos llargs anys, des de 1643 fins 1715. Per si no ho saben, el rei d’España és descendent seu,  via Felip V, i no crec que regni pas tants anys. El primer fou conegut pel seu absolutisme, i amb la frase «L’État c’est moi» (l’estat sóc jo) creà l’estereotip que fins i tot un dictador sense corona ‒com el general Franco‒ va fer seu, i encara va tractar de transmetre als seus successors, que sí que n’han dut, gràcies a ell. El segon és conegut per intentar mantenir la finqueta que el vell dictador li va traspassar a son pare i que ell ha heretat via espermàtica. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »