Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Cultura’ Category

BALDUFARecorda el lector haver jugat a la baldufa? Sí, segur que té present haver cargolat fort una corda al voltant de la peça cònica i després haver-la llençat amb violència a terra, tot fent una forta estirada amb efecte per tal d’imprimir-li moviment circular. Segur que no li costa imaginar la ballaruga frenètica i tentinejant, uns cops estàtica, altres vagarívola, de la baldufa que gira sobre la seva punta de ferro.

Els darrers dies s’ha posat de moda un altre giny que roda. En diuen “Spinner”, un nou SPINNER COIXINETanglicisme, com si no tinguéssim paraules pròpies. El cas és que “spin” vol dir “girar”. Ja veuen, un spinner és una cosa que gira. Per qui no n’ha vist cap, és fàcil de descriure. Es tracta de quatre coixinets, un dels quals en posició central, formant una mena de trèvol. El coixinet central no es veu, perquè té una peça de plàstic per on s’agafa el giny amb el polze i el dit del cor o l’índex, mentre que amb un altre dit o amb l’altra mà hom li dóna impuls perquè giri. Això és tot. No demana traça ni enginy, com la baldufa.  El nen (també he vist molts adolescents) queda embadalit amb el moviment circular. Durant uns segons resta hipnotitzat. Quan el gir alenteix li dóna un altre impuls…, tot plegat mentre el mestre va explicant la lliçó, el veu i pensa: “Si més no, així no fa nosa ni soroll”.

MÒBIL A CLASSE 1Així, l’spinner se suma al mòbil i les xarxes socials com a element de joc i distracció a les aules, i alhora incompatible amb elles. Hi ha qui diu que s’aprèn jugant. Jo més aviat dic que jugant es pot aprendre alguna cosa, si més no com jugar bé, i alhora a respectar les regles del joc, que no és poc aprenentatge per a les regles de la vida. Però no crec pas que el joc, com a pur entreteniment, sigui altra cosa que distracció enfront de la cosa “seriosa” que són els estudis.

Tinc la impressió que el joc és una representació de la societat. Així tenim els  jocs de competició, en què els antagonistes es troben en situació d’igualtat. La gràcia del joc és demostrar la superior habilitat individual o de l’equip. En tenim altres de sort, perquè el resultat no depèn tant del jugador com del destí. No es tracta tant d’imposar-se a l’adversari com de tenir la fortuna, inconstant i variable, al costat. Però també en tenim encara uns altres, que imiten la vida, que suposen l’acceptació temporal d’una il·lusió,SPINNER 1 d’un univers tancat i fictici, on no hi ha regles sinó la simulació d’una segona realitat. De vegades no cal ni vestir disfressa per jugar a metges, a pares i a mares, o a la guerra. I en altres casos, com en aquest que ens ocupa avui, només cal un spinner per imitar el passiu i estúpid mirar-se el melic de la humanitat.

Read Full Post »

crim i càstigL’agost de 1865, Gueràsim Chistov, fill d’un comerciant i cismàtic religiós, fou acusat de l’assassinat amb premeditació de dues velles a Sant Petersburg: una rentadora i una cuinera, amb l’objectiu de robar l’ama de la casa. Tot l’apartament estava en desori i vàries joies havien desaparegut d’un bagul de ferro. Havien mort les víctimes a cops de destral. Aquest fet real va ser el punt de partida de la novel·la: Crim i càstig, de Fiodor Dostoievski, publicada en forma de fulletó durant tot l’any següent. L’any passat celebràvem el seu 150 aniversari. (més…)

Read Full Post »

pares-i-professors‒Vostè, per què ha suspès el meu fill?

‒Què diu? Que jo l’he suspès? En Joan no treballa gens, es distreu a classe, xerra amb els companys sense fer cas de cap advertiment i no estudia en absolut. Miri, aquí té els exàmens del trimestre. Els treballs no els puc ensenyar perquè no els ha presentat.

‒S’equivoca, el nostre es passa les tardes a la seva habitació, tancat. I quant a la seva actitud, a casa no tenim cap problema. (més…)

Read Full Post »

limpieza-de-sangreAmb aquest malnom són qualificats, sovint, els “mixed blood”  o “half breed” (sang barrejada i mitja raça, respectivament, a Amèrica), els “mestizos” i “mulatos” a Hispanoamèrica o els “hafu” al Japó. Són els fills d’unions interracials.  Deixant de banda que el concepte de “raça” no és aplicable als humans (en efecte, no som gossos ni conills), el cert és que el nombre de matrimonis interètnics augmenta cada dia. Als EUA són legals només des de 1967, en què es va derogar la “Racial Integrity Act”, de 1924, promulgada per

interethnic-marriage-the-firsts-mildred_jeter_and_richard_loving

Mildret Jeter i Richard Loving, primer matrimoni interracial als EUA. 1967

tal de protegir la supremacia blanca. Ara ja representen més del 15% del total de matrimonis nous. (més…)

Read Full Post »

traduir-llibres«Traduttore, Tradittore» és una sentència italiana que diu molt de mal dels traductors. Els acusa directament de traïdors. És clar, de traïdors al text, a la lletra o al seu esperit. I és veritat que hi ha mals traductors, d’aquells que fan pensar que l’original no pot ser tan dolent; un mal traductor fa malbé qualsevol llibre. Però també és veritat el contrari: que hi ha traductors que milloren l’original. (més…)

Read Full Post »

Lluís xiv el rei solEl Rei Sol, Lluís XIV, el tercer dels Borbons, governà França durant setanta-dos llargs anys, des de 1643 fins 1715. Per si no ho saben, el rei d’España és descendent seu,  via Felip V, i no crec que regni pas tants anys. El primer fou conegut pel seu absolutisme, i amb la frase «L’État c’est moi» (l’estat sóc jo) creà l’estereotip que fins i tot un dictador sense corona ‒com el general Franco‒ va fer seu, i encara va tractar de transmetre als seus successors, que sí que n’han dut, gràcies a ell. El segon és conegut per intentar mantenir la finqueta que el vell dictador li va traspassar a son pare i que ell ha heretat via espermàtica. (més…)

Read Full Post »

ESTUDIAR«Som el que fem cada dia, de manera que l’excel·lència no és un acte, sinó un hàbit», és una frase que defineix l’esperit en acció dels millors estudiants de batxillerat del país que han sabut les seves notes als exàmens de Selectivitat. Vagi per endavant la meva enhorabona. Aristòtil, que escriví la frase fa dos mil tres-cents anys a la seva Ètica a Nicòmac, es referia així al resultat ­ ­–que la ignorància jutja prodigiós– de la voluntat combinada amb la perseverança i l’existència d’un objectiu. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »