Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Justicia’

LAS HIJAS DEL CID (Esq. Puebla. Dret. Picazo)

Las hijas del Cid és un quadre que el pintor  Dióscoro Teófilo Puebla va pintar el 1871. Mostra una escena del Cantar de mio Cid, en què Doña Elvira i Doña Sol apareixen nues i lligades a un arbre de la rourera de Corpes després de ser segrestades i violades pels seus marits, els infantes de Carrión, que han actuat així per venjança.  No és l’únic quadre sobre el tema, també hi ha el d’Ignacio Pinazo, de 1879, encara potser més explícit quant a la violència de l’escena. Si aneu al Prado, podreu llegir, del quadre de Teófilo Puebla, que el visitant pot admirar «la riqueza de su delicada gama cromática y el equilibrio de la composición, al igual que la blancura nacarada y sensual de las carnaciones femeninas, concebidas con un sentido pleno de las formas y un marcado idealismo en los modelos». Els models, és clar, són dues dones maltractades i violades, però el pintor n’ha estalviat les esgarrapades, els blaus, la sang i tot l’horror.

Tiziano: Violació de Lucrècia

Pot ser estètic un art que mostra la violència? Hom podria respondre que l’art en general representa la vida, amb totes les seves llums i ombres. I tanmateix, resulta sorprenent el nombre d’obres que representen, de diverses maneres, la violència masclista contra les dones. Quadres de violacions, disfressades de segrestos, tants com vulgueu: El rapte d’Europa (anunciant la violació de la nimfa per part del déu Zeus), per Rembrant, Moreau i Rubens. El rapte de les Sabines, el Rapte de les filles de Leucip¸ el d’Hipodàmia, i el de Prosèrpina¸ els tres pintats per Rubens. Altres són més explícits, si més no amb els títols: La violació de Lucrècia, de Tiziano, o La violació d’Europa, del mateix autor, que finalment s’atrevia a dir amb totes les lletres quina era la realitat representada. Hom dirà que aquestes obres només representen escenes mitològiques, oblidant que la mitologia és el mirall que millor reflecteix la naturalesa humana.

Violació Utagawa Kuniyoshi

Tot plegat no seria més que una discussió sobre art i humanisme, si no fos per la constatació que l’art no és més que la vida, real i actual, de la meitat de les dones de l’estat, que manifesta haver patit alguna mena de violència masclista.  I una de cada tres ha estat maltractada físicament, sexualment, psicològicament o econòmicament per una parella o exparella. Si algú no ho vol creure, que llegeixi els darrers informes sobre violència contra la dona.

Read Full Post »

miserables 3Després de dinou anys de treballs forçats, Jean Valjean, de professió podador, surt de la presó de Toulon. Condemnat el 1795 per haver trencat l’aparador d’una fleca i haver pres un pa per als seus set nebots que passaven gana, Valjean odia el gènere humà i la seva justícia. Ell, que només havia robat un cop i per necessitat, ara no és més que un animal despietat i sense remordiments al qual no caldrà més que l’ocasió per a convertir-se en un autèntic delinqüent. Aquest és el punt de partida de la novel•la de Victor Hugo: Les Misérables, apareguda en 1862. (més…)

Read Full Post »

corrupció 3Dante Alighieri reserva un lloc de l’Inferno de la seva Divina Comèdia als «barattieri», això és, als que «Del no, per li denar, vi si fa ita». La traducció diu, fa no fa, que els prevaricadors són aquells que, per diner, converteixen un «no» en un «sí». Dante posa de relleu, d’aquesta manera, una de les males pràctiques més coneguda de tots els sistemes de poder. El cas dels funcionaris o poders públics que, a canvi d’algun benefici, canvien les seves decisions en favor d’aquells que els subornen. (més…)

Read Full Post »

(més…)

Read Full Post »

Estan tres negres a la presó explicant les seves penes i condemnes. El primer diu: –Jo anava pel carrer, em va atropellar un blanc, vaig trencar el parabrisa, vaig caure dins del cotxe i m’han condemnat a 15 anys per invasió de propietat privada. (més…)

Read Full Post »

«Summum ius summa iniuria» és la frase original que dóna títol a l’article d’avui. Es troba escrita al De officiis de Ciceró. El seu sentit és que l’aplicació de la llei al peu de la lletra de vegades es pot convertir en la pitjor forma d’injustícia.
Abans d’ahir una escola privada de Madrid, en ple horari lectiu, va ser desallotjada per tal de procedir a l’embargament dels mobles i altres elements de la propietat. Els escolars van haver d’aixecar-se de les cadires i van veure com les pissarres de les classes eren despenjades de les parets. (més…)

Read Full Post »

«Un estat totalitari realment eficaç seria aquell en el qual els caps polítics executius omnipotents i el seu exèrcit de col•laboradors controlessin una població d’esclaus damunt dels quals no calgués exercir cap coacció, perquè estimessin la seva servitud» Aquesta llarga frase prové de la introducció a Brave new world (Un món feliç), llibre escrit per Aldous Huxley l’any 1932, on provava de descriure una societat utòpica on, com diu el títol tothom era feliç –si més no a la manera com els governants volien. (més…)

Read Full Post »

Si Franco aixequés el cap, a banda d’obrir-se’l contra la llosa que ens protegeix de la seva presencia, es faria un tip de riure. No s’ho acabaria: els seus hereus un altre cop al poder; la monarquia per ell restaurada amb la finalitat expressa que continués el seu llegat encara vigent, per bé que ja tocada; i la cúpula del sistema judicial posant obstacles perquè els crims de la seva dictadura no siguin investigats i els corruptes empresonats. (més…)

Read Full Post »

Tan injust i empobridor és afirmar que tots els “indignats” són violents com dir que tots els polítics són iguals. I tanmateix, els episodis de violència viscuts els darrers dies obliguen a plantejar el tema del seu ús en un context de reivindicació, per una part, i de manteniment de l’ordre, per l’altra.
Podem emprar mitjans injustos amb l’objectiu d’obtenir fins justos? O els fins només són justos si ho són també els mitjans? (més…)

Read Full Post »

Si ens pregunten quant guanyem a la feina, normalment només se’ns acut parlar de la nòmina que percebem, després d’impostos. Alguns cops, especialment si la nòmina és baixa, afegim, com per compensar, que ens permeten triar l’època de les vacances, o que el lloc de treball és agradable i els companys són bona gent. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »