MISOGÍNIA AL LLENGUATGE

Que les paraules tenen sexe ho sabem de fa temps: La cullera no és el mateix que el cullerot. Igual que el còlera és una malaltia i la còlera és el furor, el clau és per clavar i la clau per obrir, o el fi, que és l’objectiu i la fi és que l’acabament. Les mencionades, però, llevat d’algun cas, com el del pudor, que és vergonya i la pudor, que és mala olor, el mot femení no sembla tenir connotacions negatives o degradants. En canvi, com tothom sap, la translació femenina d’altres mots, com ara home públic o cortesà, dona com a resultat prostituta. Fa temps que per a les llengües que tenen flexió de gènere i on, per defecte, s’usa el masculí, es van buscar dues solucions protocol·làries. La primera, disposar el femení de situacions i càrrecs, i la segona, dir els dos articles a les presentacions: «benvolguts pares i mares»; «Els i les diputades». El resultat és més aviat magre, però si més no estalvia les conseqüències d’aquell acudit vell que relatava una conversa entre dues dones Una d’elles diu: «Em van convidar a una festa només per a gerents, jutges, directors generals, secretaris, interventors, caps de negociat, inspectors…» L’altra pregunta: «I vas lligar molt, o què?» «Doncs no, totes érem dones».

Read Full Post »

EL PODER DE LA POR

Arreu veiem que el potencial de violència d’un estat és l’indicador més important del seu vertader poder o influència, de la seva capacitat per a influir en les accions dels altres. Kim Jong-un ho sap prou bé, i per això Corea del Nord, amb el seu potencial d’intimidació militar, malgrat la seva nul·la capacitat econòmica, juga un paper important al món. Tant és així que fins i tot l’orgullós Donald Trump, que menysprea tots els profetes desarmats, cedeix a les exigències d’un nan econòmic i comercial però carregat de míssils. No és d’estranyar que, vist l’èxit de l’amenaça de violència a nivell internacional, els estats tinguin la temptació d’emprar-la en els seus afers interns.

Read Full Post »

JURA DIR LA VERITAT…

«Només sé que no sé res» és una màxima filosòfica. Sòcrates pensava que únicament qui reconeix la pròpia ignorància es troba en el camí que, eventualment, pot conduir a la saviesa. I tenia raó, els més ignorants, en realitat, són aquells que es creuen tan llestos que ja no els cal aprendre res ni escoltar ningú. No vull dir amb això que Zoido, Soraya Sáenz i Rajoy tinguin un autèntic esperit filosòfic, per bé que les seves respostes, com a testimonis del tribunal que prejutja els presoners polítics, ho puguin fer pensar.

Read Full Post »