El TC per l’Arc del Triomf

Cal tractar tothom amb la mateixa cortesia i atenció amb què et tracten a tu. De la mateixa manera, això és, a tornajornals, cal tractar amb indiferència i menyspreu aquell (persona física o jurídica) que et menysprea i no et té per res. Crec que Inés Arrimadas va trobar l’expressió escaient ‒en castellà, és clar‒ per descriure què va fer dimecres el Parlament de Catalunya amb el Tribunal Constitucional. «Se pasan la justicia por el arco del triunfo», va afirmar, encesa, índex acusador i boca oberta en rictus mode emprenyat. Mentrestant, Carles Puigdemont contemplava el sostre del Parlament amb expressió displicent. No es perdin la foto que immortalitza l’instant. És representativa de la situació global, que resumeixo a continuació.

Read Full Post »

JA VA TANCAR BÉ LES CAMES, VOSTÈ?

Amb la pregunta del títol, una jutgessa de Vitòria va qüestionar el testimoni d’una dona, agredida sexualment per la seva exparella. El cas és prou conegut: la víctima presentava una denúncia per maltracte habitual i físic en l’àmbit de la violència de gènere. Informava també de dues agressions sexuals i demanava protecció policial. La jutgessa, ara investigada per tracte vexatori i vulneració dels drets de dones víctimes de violència de gènere, no va fer cas de la declaració original de la víctima. Amb la intenció ‒hem de suposar‒ d’assegurar-se que la denúncia tenia base va preguntar-li si, a banda de negar-s’hi amb paraules, havia oposat resistència, i si havia tancat bé les cames.

Read Full Post »

BRÈTOLS DE MIG PÈL

El Rei Sol, Lluís XIV, el tercer dels Borbons, governà França durant setanta-dos llargs anys, des de 1643 fins 1715. Per si no ho saben, el rei d’España és descendent seu,  via Felip V, i no crec que regni pas tants anys. El primer fou conegut pel seu absolutisme, i amb la frase «L’État c’est moi» (l’estat sóc jo) creà l’estereotip que fins i tot un dictador sense corona ‒com el general Franco‒ va fer seu, i encara va tractar de transmetre als seus successors, que sí que n’han dut, gràcies a ell. El segon és conegut per intentar mantenir la finqueta que el vell dictador li va traspassar a son pare i que ell ha heretat via espermàtica.

Read Full Post »

MALS ENDREÇOS

El quarto d’estudi a casa, on llegeixo, preparo les classes, corregeixo exàmens, escric articles i on, també, gandulejo passejant per internet, és una habitació folrada de llibres. El primer prestatge, ran de terra, és ple de carpetanes i d’arxius de cartró, a partir del segon hi ha llibres i, sovint, tot tipus d’andròmines com ara pots de bolígrafs, estatuetes comprades vés a saber on, safates de papers, capses de discs d’ordinador ja en desús, llibretes, cartes obertes que sobresurten… No prossegueixo per no confessar més del necessari. Quan treballo i necessito un llibre, el trec del prestatge i normalment resta damunt la taula fins que en necessito un altre. Aleshores el primer, o queda sota o el poso a terra perquè no faci nosa. El mateix passa amb els papers que trec de les safates, de les carpetes o dels arxivadors. El més normal és que, un cop han fet servei, es quedin damunt d’una de les tres munteres de papers que tinc a la taula. Sempre em dic que així els tinc més a mà.

Read Full Post »

ATREVEIX-TE A SABER

«Som el que fem cada dia, de manera que l’excel·lència no és un acte, sinó un hàbit», és una frase que defineix l’esperit en acció dels millors estudiants de batxillerat del país que han sabut les seves notes als exàmens de Selectivitat. Vagi per endavant la meva enhorabona. Aristòtil, que escriví la frase fa dos mil tres-cents anys a la seva Ètica a Nicòmac, es referia així al resultat ­ ­–que la ignorància jutja prodigiós– de la voluntat combinada amb la perseverança i l’existència d’un objectiu.

Read Full Post »