Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juliol de 2015

SAZATORNIL GUARDIA CIVILEra un home lleig, calb, amb un posat antiheròic. Estava condemnat a fer papers secundaris o de repartiment. Però hagués brodat qualsevol personatge. Es deia Josep Sazatornil i havia nascut a Barcelona el 1925. Quan interpretava, la seva veu i posat eren impostats, com si sobreactués. Tenia una manera d’actuar d’actor teatral clàssic: feia que es notés que estava interpretant, potser perquè, a diferència d’altres actors, distingia molt bé entre ell mateix i els seus personatges. I tanmateix, cadascun dels seus papers era perfectament creïble, com si haguessin estat pensats per a la seva cara, el seu bigotet franquista i el seu cos allargassat. Era tan professional i alhora tan bo que no li costava gens interpretar personatges ridículs, perquè ho feia sense perdre la dignitat, uns papers amb els quals feia riure tothom sense que ell mateix rigués mai, com fan els millors comediants. (més…)

Anuncis

Read Full Post »

ROMEVALa incorporació de Raül Romeva a la llista (no del tot) unitària per la independència ha aixecat molta polseguera. Per a la majoria de persones que pensem que les properes eleccions catalanes són plebiscitàries, el seu gest ha resultat una agradable sorpresa. Per a molts dels seus ex-companys de partit –fins i tot per a la presumpta secció independentista d’ICV–, en canvi, ha estat una notícia de mal empassar. (més…)

Read Full Post »

gallina ros –Et dic que és una gallina!

–No home, no. Que no li veus el bec tort?

–Ves, això depèn de com es miri; el cap és normal, com la cresta, i s’acotxa per espicassar igual que totes les gallines.

–Ja t’he dit que no ho és. Fixa’t, les potes són una mica més gruixudes.

-Això entra dins de la normalitat, no hi ha cap gallina idèntica. A més, vola de la mateixa manera, a ran de terra, i cloqueja com totes: «coc, cooccc.»

–Val, t’ho admeto, amb reserves. No em negaràs, però, que té un aspecte més fosc?

–Això és només perquè ara està a l’ombra. Quan li toqui el sol veuràs que té el mateix color que totes. Això és una gallina com totes les altres.

–Collons, ja t’he dit que no és una gallina, és un esparver. (més…)

Read Full Post »

lluna plenaSón els pares responsables del que fan els seus fills? I els fills, han de pagar per les culpes dels pares? I els germans, són responsables els uns respecte dels altres? Qui no s’ha sentit mai concernit pel que fa un familiar, o fins i tot un amic? Tenim tendència a una empatia que va molt més enllà de l’adonar-se del que un altre pot sentir. En realitat, quan hi ha afecte, i no cal que sigui filial, patim i ens alegrem amb el que pateixen i riuen els que tenim a la vora. En general, som molt lluny de la resposta del mític Caïm «No sé pas on és Abel. És que sóc el guardià del meu germà?» (més…)

Read Full Post »