–Et dic que és una gallina!
–No home, no. Que no li veus el bec tort?
–Ves, això depèn de com es miri; el cap és normal, com la cresta, i s’acotxa per espicassar igual que totes les gallines.
–Ja t’he dit que no ho és. Fixa’t, les potes són una mica més gruixudes.
-Això entra dins de la normalitat, no hi ha cap gallina idèntica. A més, vola de la mateixa manera, a ran de terra, i cloqueja com totes: «coc, cooccc.»
–Val, t’ho admeto, amb reserves. No em negaràs, però, que té un aspecte més fosc?
–Això és només perquè ara està a l’ombra. Quan li toqui el sol veuràs que té el mateix color que totes. Això és una gallina com totes les altres.
–Collons, ja t’he dit que no és una gallina, és un esparver.
Ja no recordo com va acabar la discussió. Només que, mentrestant, la propietària de l’ocell va tindre temps de degollar-lo, plomar-lo i fer-ne caldo. Una discussió semblant, encara que no sobre termes de classificació ornitològica, està tenint lloc
aquests dies a Lleida. Àngel Ros, després del seu pacte amb C’s, ha dit que «El PSC és catalanista i el pacte amb C’s no és un viratge cap a l’espanyolisme». Déu em guard de dubtar de les seves paraules, són les d’un home que, en el seu dia, va abandonar el Parlament de Catalunya perquè deia representar el sector més catalanista del PSC i no volia trencar la disciplina parlamentària del seu partit. Ros, sens dubte, és un honorable catalanista. L’hem de creure, doncs, fins i tot quan pacta amb el partit el líder del qual diu que «parlar en català al Senat (teòrica cambra territorial) és una ‘xorrada’». Tampoc no vol dir res que signi un acord polític amb el partit que li exigeix el bilingüisme a la Paeria i que alhora no desmenteix la seva representant valenciana que diu que el català fa «pueblerino». Està clar que si Ros diu que «no m’he venut l’ànima» per pactar amb Ribera i Cia no s’està contradient, perquè Àngel Ros és un home que fa honor a la seva paraula.
Tampoc no hem de fer cas del fet que el pacte del PSC’s digui que l’equip de govern municipal es compromet a no impulsar, recolzar o subscriure la incorporació de Lleida a l’AMI (Associació de Municipis per la Independència) ni col·laborar econòmicament amb ella i que tampoc no impulsarà, recolzarà o subscriurà cap iniciativa política que tingui com a objecte subvertir l’ordre constitucional, que són objectius programàtics essencials de Ciudadanos. No n’hem de fer cas, ja ho hem dit: en Ros és un home honorable…. Renoi, m’he perdut. On estàvem? Ah, sí, en si l’ocell era una gallina o un esparver.
Deixa un comentari