Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘CIUTADANS’ Category

RIVERA AMB EL CUL A L'AIRE 2Fa deu anys, Albert Rivera va ensenyar el cul, literalment, per mostrar (és un dir) que no tenia res a amagar i que pretenia acabar amb la corrupció i la mentida polítiques. Ja veiem com ha acabat: tapant les vergonyes metafòriques i també reals dels més corruptes i mentiders de tots.  Ja se sap, qui paga mana. El rètol electoral de Ciutadans (aleshores encara nom català, com passa el temps, oi) a les eleccions catalanes era impactant. Un individu jove, ben plantat, despullat de pèl a pèl i tapant-se les vergonyes (les reals només) amb les mans. La simbologia era potent, venia a dir: «Ho tinc tot a la vista, no tinc rerebotiga ni comptes pendents, no m’avergonyeixo de cap de les meves idees i faig de la franquesa la meva divisa, no menteixo». Tot plegat es presentava com una regeneració de la vida política, gairebé com una antítesi, no tant pel contingut ideològic com per les formes. (més…)

Anuncis

Read Full Post »

rebequeria arrimadasCal tractar tothom amb la mateixa cortesia i atenció amb què et tracten a tu. De la mateixa manera, això és, a tornajornals, cal tractar amb indiferència i menyspreu aquell (persona física o jurídica) que et menysprea i no et té per res. Crec que Inés Arrimadas va trobar l’expressió escaient ‒en castellà, és clar‒ per descriure què va fer dimecres el Parlament de Catalunya amb el Tribunal Constitucional. «Se pasan la justicia por el arco del triunfo», va afirmar, encesa, índex acusador i boca oberta en rictus mode emprenyat. Mentrestant, Carles Puigdemont contemplava el sostre del Parlament amb expressió displicent. No es perdin la foto que immortalitza l’instant. És representativa de la situació global, que resumeixo a continuació. (més…)

Read Full Post »

las_intermitencias_de_la_muerte2Què passaria si la Mort deixés d’actuar? Parlo, és clar, com si la mort fos un ésser real i no simplement fi o acabament o de la vida. Però ja entenen la personificació, al capdavall, la mort és tan propera. La novel·la de Saramago parteix d’aquesta hipòtesi delirant per imaginar què s’esdevindria si, de cop i sobte, només dins dels límits d’un país, els ferits greus d’accident no morissin o si els desnonats pels metges als hospitals continuessin vivint malgrat la ciència mèdica que els pronostica només una hora de vida. S’imaginen la inicial alegria? Renoi, tots immortals. I veuen també els problemes? Funeràries arruïnades, hospitals plens a vessar per habitacions que no es buiden… La novel·la, però, tot seguit es posa seriosa. (més…)

Read Full Post »

du yu spic inglisEspaña concursarà a Eurovisió amb una cançó en anglès. Això no constitueix una novetat. Fa anys que diversos països renuncien a les seves llengües per tal d’aconseguir major promoció. Recorden “Waterloo”, la cançó amb què el grup suec ABBA aconseguí endur-se el premi de l’edició de 1974? La justificació de la renúncia a emprar la gloriosa i mil·lenària llengua castellana és que la cançó en anglès –guanyi o no guanyi– arribarà a un mercat més gran. Ras i curt, cal cantar en la llengua que parlen més persones del món –ni que sigui perquè l’aprenen a l’escola. (més…)

Read Full Post »

remar«La majoria dels individus, per aconseguir els seus fins, són més capaços d’un gran esforç que d’una llarga perseverança». Aquestes paraules, escrites per Jean de La Bruyère, a Les Caractères, fa més de tres-cents anys, són tan certes com aleshores. En efecte, la mandra i la inconstància fan que molts individus perdin l’avantatge dels millors començaments, i sovint es deixen avançar per altres que caminen lentament però no s’aturen mai. (més…)

Read Full Post »

gallina ros –Et dic que és una gallina!

–No home, no. Que no li veus el bec tort?

–Ves, això depèn de com es miri; el cap és normal, com la cresta, i s’acotxa per espicassar igual que totes les gallines.

–Ja t’he dit que no ho és. Fixa’t, les potes són una mica més gruixudes.

-Això entra dins de la normalitat, no hi ha cap gallina idèntica. A més, vola de la mateixa manera, a ran de terra, i cloqueja com totes: «coc, cooccc.»

–Val, t’ho admeto, amb reserves. No em negaràs, però, que té un aspecte més fosc?

–Això és només perquè ara està a l’ombra. Quan li toqui el sol veuràs que té el mateix color que totes. Això és una gallina com totes les altres.

–Collons, ja t’he dit que no és una gallina, és un esparver. (més…)

Read Full Post »